Publicat 16/10/2021 18:03CET

El món afronta una crisi alimentària sense precedents per la incertesa climàtica

Archivo - Arxivo - Repartiment d'assistència alimentària del PMA en Zimbabue
WFP/CLAIRE NEVILLE - Archivo

Els aliments bàsics estan fora de l'abast d'unes 3.000 milions de persones

S'estima que el fam aguda mata onze persones per minut, mentre que la covid-19 en mata set per minut

MADRID, 16 oct. (EUROPA PRESS) -

L'augment de les temperatures i l'imminent desastre climàtic fan que les comunitats més vulnerables del món, la subsistència de les quals depèn fonamentalment de l'agricultura, la pesca i el bestiar, s'exposin a patir una crisi alimentària sense precedents.

Aquestes comunitats, que són precisament les que menys contribueixen al canvi climàtic, es troben en perill perquè no tenen eines per esmorteir l'impacte que suposa que les temperatures continuïn augmentant a una mitjana de 2ºC per sobre dels valors preindustrials. Això implica que 189 milions de persones més podrien veure's sumides en la fam a curt termini.

Defensors dels Drets Humans i organitzacions humanitàries han subratllat amb motiu aquest dissabte del Dia Mundial dels Aliments la importància de reaccionar a temps i posar en marxa les mesures necessàries per evitar el desastre i ajudar aquestes comunitats a adaptar-se a l'impacte climàtic abans que la situació sigui irreversible.

Segons dades de les Nacions Unides, prop de 811 milions de persones passen fam al món. A més, prop del 12 per cent de la població mundial s'ha vist afectada per la inseguretat alimentària de manera greu al 2020, una xifra que suposa un augment de 118 milions de persones respecte al 2019.

Aquestes xifres confirmen una reculada en la lluita contra la fam i posen de manifest que aconseguir l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 2 queda fora de l'abast de cara al 2030. Per això, moltes organitzacions insisteixen en la necessitat d'augmentar la inversió en el tractament de la desnutrició de governs de tot el món --Espanya només hi destina un 0,2 per cent de l'ajuda oficial--.

Els sistemes alimentaris continuen patint una forta deterioració, a la qual cosa s'hi sumen els conflictes i la pandèmia del coronavirus, que ha dificultat a més el lliurament d'ajuda a zones veritablement afectades.

Luis González, d'Acció Contra el Fam, ha insistit en la importància d'"abordar els factors que causen la inseguretat alimentària, com la crisi climàtica, els conflictes o les desigualtats econòmiques per anticipar-nos i innovar i trobar possibles solucions".

És necessari a més, ha dit, "donar suport a les víctimes d'aquestes crisis com més aviat millor i amb la màxima proximitat possible per evitar morts i alleujar el patiment dels qui s'enfronten a aquest problema".

El gana continua erosionant les capacitats de les poblacions més vulnerables, genera exclusió i provoca una reculada en matèria de desenvolupament. No obstant això, la inseguretat alimentària continua augmentant des del 2014 i s'ha disparat aquests últim any.

La desnutrició, la principal cara, representa un obstacle devastador per al desenvolupament cognitiu i físic dels nens i els impedeix créixer de manera saludable, però també provoca enromes pèrdues econòmiques.

CANVI CLIMÀTIC I VIOLÈNCIA

La crisi climàtica, que representa la inestabilitat i els fenòmens meteorològics extrems, com onades de calor, sequeres, huracans o inundacions, és un dels principals factors determinants de l'augment de la fam al món, perquè té un impacte directe en els mitjans de vida de les poblacions locals.

L'informe de Nacions Unides sobre l'estat de la seguretat alimentària i la nutrició al món constata que la fam continua augmentant per cinquè any consecutiu. Els conflictes continuen sent el factor més important a l'hora d'abordar la inseguretat alimentària severa, que afecta 99 milions de persones, un 50 per cent més que l'any anterior.

"No podrem aconseguir canvis sostenibles i significatius en la seguretat alimentària de les persones si es manté un nivell de violència i inestabilitat a les zones on resideixen, posant en risc o degradant els seus mitjans de vida o les seves pròpies vides", ha puntualitzat Manuel Sánchez, director d'Incidència i Relacions Institucionals d'Acció contra la Fam.

Per al director executiu del Programa Mundial d'Aliments, David Beasley, "la crisi climàtica està alimentant una crisi alimentària". "Grans extensions del món, des de Madagascar fins a Hondures i Bangladesh, estan enmig d'una crisi climàtica que ara és una realitat diària per a milions (de persones)", ha asseverat.

Al 2020, les principals agències humanitàries alertaven que el augment del gana més notable, en termes geogràfics, s'havia produït a Àfrica, on la prevalença de la desnutrició --el 21 per cent de la població-- era més del doble que a qualsevol altra regió i estaven desnutridas un terç --282 milions-- de totes les persones al món.

ALIMENTS BÀSICS

L'augment dels preus i la disminució dels ingressos des que va començar la pandèmia han exacerbat la crisi alimentària, de la qual els nens s'emporten la pitjor part. L'ONG World Vision calcula que els aliments bàsics es troben ara fora de l'abast d'unes 3.000 milions de persones.

A més, els preus dels aliments han arribat als nivells més alts en una dècada, mentre que el coronavirus ha provocat un col·lapse dels ingressos a nivell global. A llocs com Síria, Àfrica Oriental i Birmània el cost dels aliments s'ha disparat en més d'un 50 per cent des que va començar la pandèmia.

Mentre que els preus dels aliments van pujar una mitjana del 2,9 per cent al Regne Unit, del 3,6 per cent als Estats Units i del 4,8 per cent al Japó i el Canadà entre el febrer del 2020 i el juliol del 2021, els preus van augmentar a Birmània un 54 per cent, al Líban un 48 per cent i a Moçambic un 38,3 per cent.

Andrew Morley, president i director general de World Vision, ha afirmat que "l'augment dels preus dels aliments posa en perill la vida dels nens més vulnerables, les famílies dels quals ja no poden permetre's donar-los menjar bàsic" i ha afirmat que "és devastador que gairebé 14 milions de nens més puguin patir emaciació o desnutrició aguda".

En un informe, l'organització sosté que, des que es va declarar la pandèmia, l'augment dels preus dels aliments, juntament amb la pèrdua de llocs de feina que va provocar el tancament i la interrupció dels serveis alimentaris, han causat una "crisi mundial de fam".

Com a conseqüència, "cada dia moren més persones a causa de la fam que per la covid-19", tal com recull el text, que calcula que "la fam aguda mata 11 persones cada minut, mentre que la covid-19 en mata set cada minut".

"La pandèmia ha provocat la pèrdua de llocs de feina i la disminució dels ingressos, cosa que està obligant milions de famílies a saltar-se menjades, a optar per aliments més barats i menys nutritius, o a prescindir-ne", ha matisat Justin Byworth, director d'ajuda humanitària de World Vision Internacional.

Altres estudis també alerten i calculen que, a finals del 2022, la crisi nutricional provocada per la covid-19 podria provocar 283.000 morts més de nens i nenes menors de cinc anys, al mateix temps que deixa 13,6 milions més de nens amb desnutrició aguda i 2,6 milions més de nens i nenes amb retard en el creixement. Això equivaldria a 250 nens i nenes que moririen cada dia per desnutrició en relació amb la pandèmia.

Les organitzacions continuen insistint que al món "hi ha menjar per a tothom" i han renovat la seva crida a la comunitat internacional per respondre als impactes de la pujada dels preus dels aliments i donar resposta, així, a les persones que es troben en situacions de més vulnerabilitat.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés