Publicat 19/05/2021 14:07

Un ministre d'Israel advoca per un alto el foc unilateral i veu inevitable una "presa temporal" de Gaza

Archivo - Arxivo - El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, i el ministre d'Energia, Yuval Steinitz.
Amos Ben Gershom/Prime Minister / DPA - Archivo

   Manté que "un dia no hi haur més opció que prendre temporalment Gaza"

   MADRID, 19 maig (EUROPA PRESS) -

   El ministre d'Energia d'Israel, Yuval Steinitz, ha defensat aquest dimecres declarar un alto el foc unilateral "sense condicions", després d'una setmana de bombardejos entre les Forces de Defensa d'Israel (FDI) i el Moviment de Resistncia Islmica (Hamas).

   Tanmateix, ha afegit que veu inevitable una incursió terrestre per part de les forces israelianes que porti a una "presa temporal" de la Franja de Gaza "en algun moment", i ha dit estar "en contra de les condicions" respecte a aconseguir un possible acord amb la mediació d'Egipte.

   "Sóc un dels que creu que no hem de buscar un altre acord amb Hamas. Si dem Yahya Sinwar i Muhamad Deif tenen una disputa i volen demostrar qui és més atrevit trencaran l'acord sense parpellejar", ha asseverat en declaracions al diari 'Yediot Aharonot'.

   En aquest sentit, ha indicat que si Israel "vol calma a la frontera amb la Franja de Gaza no hi ha més opcions que engegar una incursió terrestre per desmilitaritzar l'enclavament per fora".

   "Un dia no hi haur més opció que prendre temporalment Gaza, la qual cosa generar un gran nombre de víctimes. Aquest dia encara no ha arribat per molts motius, per crec que que arribar, si no és ara en els propers anys", ha matisat.

   No obstant aix, s'ha negat a donar un calendari específic sobre un possible alto el foc. "L'últim que vull és donar informació a l'altra part. No parlaré de si trigar dies, setmanes o mesos. La incertesa per a l'altra part també és una eina en aquesta guerra", ha afirmat.

   Les autoritats de Gaza han confirmat la mort de 217 persones, entre ells 63 menors d'edat, pels bombardejos contra l'enclavament. A aquesta xifra cal sumar la mort de dotze persones a Israel --inclosos una dona índia i dos tailandesos-- i la de més de 20 palestins a Cisjordnia en el marc de la repressió de les últimes mobilitzacions per condemnar l'ofensiva contra Gaza i els incidents a Jerusalem.

   Les tensions van augmentar el 9 de maig, quan les forces israelianes van irrompre novament a l'Esplanada de les Mesquites --lloc conegut com a Muntanya del Temple pels jueus-- i van llanar gasos lacrimgens també a l'interior de la mesquita d'Al Aqsa, el tercer lloc més sagrat per als musulmans.

   Després d'aix, Hamas va llanar diversos projectils contra Jerusalem i els seus voltants, la qual cosa va portar a Israel a respondre amb una campanya de bombardejos contra l'enclavament, a la qual les faccions palestines han respost incrementant els atacs amb coets, malgrat els intents de mediació d'Egipte i altres pasos.

   La recrudescncia dels combats ha anat acompanyada d'un augment dels enfrontaments entre jueus i musulmans a diverses ciutats d'Israel i de Cisjordnia, incloses pallisses i intents de linxament, la qual cosa ha fet saltar les alarmes davant la possibilitat d'un conflicte civil a gran escala.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés