Peter Morrison/PA Wire/dpa
Unionistes i Govern britànic critiquen la presència d'O'Neill
MADRID, 27 set. (EUROPA PRESS) -
La ministra principal d'Irlanda del Nord, la nacionalista irlandesa Michelle O'Neill, s'ha sumat a la concentració que impedeix, almenys fins aquest diumenge per la tarda, la marxa de l'Ordre d'Orange unionista pel carrer Garvaghy de Portadown després que aquesta desfilada hagi estat autoritzada per primera vegada en 28 anys.
La polèmica desfilada, previst inicialment per a les 8.00 (9 hora catalana), està de moment paralitzada i els orangistes continuen esperant ja ben entrada la tarda a que es buidi la via per poder iniciar la marxa, segons recullen mitjans britànics i irlandesos.
El cap de la Policia d'Irlanda del Nord, Jon Boutcher, ha fet una crida a la calma i ha destacat la tasca dels agents que "estan gestionant una situació excepcionalment complicada". "L'operació policial han ajudat a que fins ara no hi hagi hagut violència ni desordres", ha dit.
O'Neill ha demanat la intervenció del secretari d'Estat per a Irlanda del Nord del Govern britànic, Chris Bryant. "Algú creu que aquesta és una bona idea? Cap persona amb cap no prendria aquesta decisió", ha argumentat.
"Per què la Comissió de Desfilades, després de 28 anys de bloqueig de la marxa per aquest carrer, pensa que està bé tornar a portar aquest embolic a la comunitat?", ha afegit en declaracions a la premsa, flanquejada per la presidenta del seu partit (el Sinn Féin) i líder de l'oposició a Irlanda, Mary Lou McDonald.
CRIDES A LA CALMA
El primer ministre britànic, Andy Burnham, ha demanat "calma a totes les parts". "Sé que és una situació tensa. Demanem calma a totes les parts", ha declarat a la BBC. "Hi ha hagut avenços a Irlanda del Nord i no volem que es torni enrere, així que evidentment la d'avui és una situació complicada, però és molt important que treballem perquè hi hagi calma".
Bryant, el secretari d'Estat per a Irlanda del Nord del Govern britànic, s'ha desplaçat a Belfast i ha destacat que es pren la situació molt seriosament. "És important que tothom compleixi la llei. Demano a la gent que col·labori amb la Policia", ha apel·lat.
El líder del Partit Unionista Democràtic (DUP), principal formació unionista, Gavin Robinson, ha criticat la presència d'O'Neill en la concentració contra la marxa orangista: "El deure d'una ministra principal és respectar les decisions legals".
Bryant no ha volgut valorar si O'Neill estava incomplint la llei amb la seva postura: "La meva feina no és decidir si algú ha incomplert o no la llei. Això correspon a uns altres. Tot el que puc dir és que tothom hauria de cooperar amb la Policia. Tothom", i ha afegit que els qui tenen un càrrec públic "tenim el deure particular d'intentar calmar i de tenir un discurs moderat".
El Govern irlandès també ha reaccionat per expressar que està "molt preocupat per la situació". "La nostra principal preocupació és evitar que es torni a les divisions del passat. Recordem l'important avenç aconseguit en tants anys per la reconciliació a l'empara de l'Acord de Divendres Sant", ha apuntat Dublín, segons la televisió pública irlandesa, RTÉ.
En aquest sentit, els màxims responsables catòlic i anglicà han emès una declaració conjunta apel·lant a "la creació urgent d'una iniciativa constructiva, incloent i reconciliadora". L'arquebisbe catòlic Eamon Martin i l'arquebisbe protestant John McDowell han compartit que "el primer manament (...) és estimar Déu i estimar el teu veí". Aquesta iniciativa ha de "buscar una via per superar la crisi actual". "Hi ha massa en joc", han advertit.
POLÈMICA MARXA A PORTADOWN
L'Ordre d'Orange, principal organització protestant d'Irlanda del Nord, reivindica el carrer Garvaghy com a trajecte tradicional de les seves desfilades per Portadown, fet que es veu com una provocació en ser una zona de majoria catòlica.
Finalment el Tribunal Suprem d'Irlanda del Nord va optar per acceptar el recurs contra la prohibició de la marxa, en vigor les últimes dècades, després de l'entrada en vigor dels Acords de Divendres Sant que van posar fi a 30 anys de violència política a Irlanda del Nord.
Les marxes orangistes van ser un dels principals focus de conflicte polític durant la dècada de 1990, la qual cosa va dur a la creació de la Comissió de Desfilades per regular-les.
Precisament, la comissió va dictaminar divendres que la marxa podria fer-se, però només amb 35 participants i sense banda d'acompanyament.
El conflicte armat de l'Irlanda del Nord entre unionistes que volen mantenir els llaços amb el Regne Unit i els nacionalistes irlandesos que demanen reunificar Irlanda es va perllongar gairebé 30 anys fins a la signatura dels tractats de Divendres Sant de 1998, després de més de 3.500 morts.
Malgrat que avui segueixen les tensions entre ambdues comunitats, aquells acords van establir un marc polític per resoldre la qüestió amb un règim autonòmic sota sobirania de Regne Unit amb el compromís de Londres d'organitzar un referèndum d'autodeterminació quan consideri que hi ha una majoria per a això.
