MADRID, 20 abr. (EUROPA PRESS) -
Miguel Díaz-Canel és ja oficialment el nou president de Cuba. Carrega sobre les seves espatlles el llegat revolucionari que durant sis dècades es van encarregar de construir i apuntalar Fidel i Raúl. Ara li correspon decidir si transitarà pel camí marcat o n'improvisarà un de propi ple d'obstacles per la resistència del règim a oblidar als germans Castro.
Més enllà de la seva biografia oficial, que la premsa cubana s'ha encarregat de divulgar aquests dies, i en la qual els nous diputats es van haver de basar després d'una hora d'anàlisi sense poder abandonar els seus escons per decidir si li lliuraven el bastó de comandament, poc se'n sap de Díaz-Canel.
Nascut el 20 d'abril del 1960 a la província de Villa Clara com un descendent d'immigrants asturians, als 22 anys es va llicenciar en Enginyeria Electrònica a la Universitat Central Martha Abreu, després va passar pel "servei social" de les Forces Armades (la 'mili' cubana) i se'n va anar en "missió internacional" a Nicaragua com a professor universitari.
En tornar a Cuba, el 1989, es va incorporar a la Unió de Joves Comunistes i des de llavors ha estat lligat al Partit Comunista Cubà (PCC). Va començar la seva carrera política a Villa Clara, on es va construir la imatge de líder proper pels seus passeigs amb bicicleta vestit amb roba esportiva en ple Període Especial, la pitjor depressió econòmica que ha patit el país.
També va forjar la seva fama de líder compromès amb les causes socials perquè, mentre que a l'Havana es detenia els 'rockers', Díaz-Canel, ja llavors primer secretari del PCC a la seva província natal, defensava públicament El Mejunje, un club nocturn freqüentat per la comunitat LGTB. Fins i tot va portar els seus dos fills petits a les activitats infantils del local.
Díaz-Canel va aprofitar la primera oportunitat que li va donar la cúpula per destacar. El 20 de setembre del 1997, amb prou feines unes hores, va aconseguir desplegar un imponent operatiu per complimentar Fidel, que en l'últim moment va decidir visitar Villa Clara. Molts diuen que va ser en aquest precís instant quan es va colar en la línia successòria dels Castro. 'El Comandante' el va definir aquells dies com "un jove fruit de la Revolució".
El 2003, el PCC el va requerir per al mateix càrrec a la província d'Holguín i Díaz-Canel va acceptar. A partir d'aquí va protagonitzar un ascens meteòric que li va obrir les portes del Buró Polític, el nucli dur del PCC, i fins al Govern, on irromp com a ministre d'Educació Superior fent gala dels seus anys com a professor universitari.
És el 2012 quan es perfila com a hereu de Raúl en convertir-se en vicepresident del Consell de Ministres. Un any després consolida la seva posició en ser designat primer vicepresident del Consell d'Estat, l'òrgan que acumula tot el Poder Executiu a Cuba. La seva coronació ha arribat finalment el 19 abril, quan ha desbancat a Raúl del Consell d'Estat.
