MADRID, 12 oct. (EUROPA PRESS) -
Una mica més de tres milions de bosnians estan cridats a votar aquest diumenge per a les setenes eleccions generals de Bòsnia i Hercegovina, que després d'un any ple de protestes contra l'atur, la corrupció política i la falta de reformes institucionals s'enfronta al seu desafiament més gran des que acabés la guerra, el 1995.
Bòsnia i Hercegovina elegeix la presidència i els seus representants parlamentaris en un complex sistema electoral marcat per les singularitats ètniques del país balcànic. Els seus ciutadans s'enfronten amb un comicis que podrien resultar favorables per acostar-se a la Unió Europea i l'OTAN i per a la reforma de l'organització territorial.
La situació d'aquest país s'ha vist fortament condicionada per la crisi econòmica i financera. Segons l'ONU, dos terços de la població jove es troba desocupada. Compta a més amb un 27,5 % d'atur i uns enormes problemes de corrupció després de la privatització del seu teixit industrial quan va caure el comunisme. Des de febrer d'aquest any, Bòsnia s'ha vist embolicada en una sèrie de protestes, moltes de les quals van desembocar en violència al carrer. Pel que sembla, els indicadors econòmics no inviten a l'optimisme, ja que no apunten a res que pugui assemblar-se a una recuperació.
El sistema de govern de Bòsnia és un dels més complexos i enrevessats del món. El seu sistema electoral divideix la població en tres ètnies: bosníacs (musulmans), serbobosnians (ortodoxos) i bosnianocroats (catòlics), o simplement en bosníacs, serbis i croats. Tant candidats com votants han d'estar empadronats en una d'aquestes tres ètnies, anomenades per la Constitució "nacions constituents".
Així, un serbi no pot votar per un candidat croat o musulmà. Només es pot pertànyer a un d'aquests tres grups. Si hi hagués un matrimoni entre un serbi i una croata, els seus fills haurien d'elegir a quina de les dues ètnies pertanyen. Aquesta controvertida divisió provoca que la presidència de la República sigui tripartida, és a dir, hi ha tres copresidents, un per a cada nació constituent. La presidència és qui, després de les eleccions, proposarà un candidat a cap de Govern que haurà de sotmetre's després a una investidura parlamentària.
17 CANDIDATS A COPRESIDENTS
En aquestes eleccions, hi ha un total de 17 candidats per a copresidents: deu bosníacs, tres serbis i quatre croats. El favorit per a copresident bosníaco és el candidat del Partit d'Acció Democràtica (SDA), Bakir Izetbegovic, actualment en el càrrec. El seu principal contrincant és el del Partit Socialdemòcrata (SDP), Bakir Hadziomerovic, que ha advocat per l'entrada en l'OTAN com a "prioritat de prioritats" durant aquesta campanya electoral.
Per la votació croata, el candidat millor posicionat és el de la conservadora Unió Democràtica de Bòsnia i Hercegovina (HDZ BiH), Dragan Covic, que pretén buscar una estructura territorial "a la mesura dels tres pobles". Pel que fa a la candidatura serbobosniana, es disputaran la copresidència la nacionalista Aliança de Socialdemòcrates Independents (SNSD), que proposa Zelika Cvijanovic, i la coalició de dreta que formen el Partit Demòcrata Serbi (SDS) i el Partit del Progrés Democràtic (PDP), liderada per Mladen Ivanic.
El procés d'elecció de la presidència és molt enrevessat, però el sistema parlamentari no es queda enrere. La Constitució estableix un Parlament dividit en dos òrgans: la Cambra dels Representants i la Cambra dels Pobles. La primera distribueix els seus escons entre les dues entitats territorials del país: la Federació de Bòsnia i Hercegovina, que té una majoria bosníaca i croat, i la República Srpska, majoritàriament sèrbia. Per part seva, la segona cambra només té quinze parlamentaris, cinc per a cada una de les tres nacions.
Aquest complex sistema administratiu és fruit de la història d'aquest país. En acabar la Guerra Freda, es va produir la dissolució de Iugoslàvia al llarg de la dècada dels 90. El procés, que ja havia començat per les independències d'Eslovènia i Croàcia per l'oest, ha estat resolt a base de guerres. Donada la composició ètnica d'aquest país, el conflicte bèl·lic a Bòsnia es va convertir en una forma de neteja racial. Els Acords de Dayton, signats el 1995, van posar final a la guerra. En ells es va pactar una constitució democràtica que va dividir el nou estat en dues entitats.
