MADRID, 26 oct. (EUROPA PRESS) -
L'Autoritat Superior Independent per a les Eleccions (ISIE) ha informat que el 50,84 % dels tunisians amb dret a vot ja havia dipositat la seva elecció a les 16.00 hores, segons recull l'agència de notícies oficial tunisiana, TAP. La votació ha començat a les 7.00 i conclou a les 18.00 hores.
El president de l'ISIE, Shafik Sarsar, ha informat anteriorment que la votació s'està desenvolupant amb normalitat de manera generalitzada, tot i que s'han produït retards en l'obertura de col·legis electorals i la suspensió provisional per motius de seguretat en algunes zones de l'oest del país, segons TAP.
A més, Sarsar ha anunciat que s'ampliarà l'horari de votació en els col·legis electorals en els que no s'hi hagi constituït la taula a l'hora prevista, mentre que continuen treballant per obrir els col·legis electorals de la governació de Kasserine (oest) en els que les forces de seguretat consideren que no es donen les condicions de seguretat adequades.
Al voltant de 5,2 milions de persones podran acudir a les urnes per elegir entre els prop de 13.000 candidats que es postulen als 217 escons de l'Assemblea Nacional. Aquestes eleccions són vistes a més com un avançament de les presidencials que se celebraran el 23 de novembre, en les que els tunisians podran elegir per primera vegada de manera directa el president del país.
Les parlamentàries vénen precedides per un període de transició relativament tranquil --comparat amb el presenciat a les 'primaveres' d'altres països de la regió--, si bé ha estat marcat pels alts i baixos.
Després de la caiguda de Zine el Abidine Ben Ali i la seva fugida del país després de la Revolució dels Gessamins, es van celebrar a l'octubre del 2011 les primeres eleccions democràtiques i netes des de la independència de Tunísia el 1957, uns comicis en els quals es va imposar l'islamista Ennahda, que va acordar crear un tripartit amb dos partits laics més: Ettekatol i el Congrés per a la República (CPR).
Ara, i per primera vegada des de la caiguda de Ben Ali, alts càrrecs del seu règim podran presentar-se en representació de diversos partits laics, entre els quals hi ha Nidaa Tounes, encapçalat per l'expresident del Parlament Beyi Caid Essebsi, qui ha liderat l'oposició contra Ennahda en els últims mesos.
Essebsi va ser a més un dels primers ministres de transició des de la caiguda de Ben Ali fins a l'entrada de la formació islamista al poder poc després del retorn triomfal des de l'exili del seu líder, Raixid Ghannouchi.
El partit ha fet girar el seu discurs entorn de l'oposició als islamistes i, des del 2012, s'ha convertit en el principal rival de Ennahda, atraient una barreja de liberals seculars i seguidors de l'antic règim.
Malgrat això i tot i els errors dels islamistes durant el seu període en el Govern, la formació segueix figurant com la principal favorita a les eleccions parlamentàries i presidencials, si bé a aquestes últimes no presentarà candidat i n'abonarà un de consens.
Juntament amb aquestes dues formacions destaca el Front Popular, una coalició d'al voltant d'una desena de partits que es van unir el 2013 com una alternativa socialista i antiislamista.
Malgrat això, la prohibició de la realització i publicació de sondejos electorals provoca que no hi hagi una previsió aproximada sobre els resultats, si bé tant Ennahda com Nidaa Tounes figuren entre els favorits.
