Yatseniuk, Timoixenko i diversos herois de guerra i activistes del Maidan figuren entre els principals candidats
MADRID, 25 oct. (EUROPA PRESS) -
Més de 35 milions d'ucraïnesos estan cridats a les urnes aquest diumenge per participar en les primeres eleccions parlamentàries en les que no votaran els ciutadans de Crimea, la península annexionada unilateralment per Rússia el març, i sense Víktor Ianukóvitx, el president ucraïnès que va deixar el poder al febrer del 2014 després de la pressió dels manifestants del moviment de protesta de la Plaça de la Independència de Kíev (Maidan).
Els comicis decidiran un total de 438 escons dels 450 que componen el Parlament unicameral, la Rada Suprema, perquè els 12 corresponents a Crimea quedaran vacants perquè allà no hi haurà cita electoral. El número podria ser menor per les dificultats per votar que es registraran a les zones sota control dels separatistes prorussos a Lugansk i Donetsk.
El sistema electoral ucraïnès estableix que 225 escons es decideixen per un sistema de vot proporcional basat en llistes electorals tancades amb un mandat de cinc anys. Els restants 225 escons es dirimeixen per majoria simple en circumscripcions d'un sol escó, segons dades del centre d'estudis electorals IFES.
Fins al 2011, tots els escons de la Rada s'elegien per llistes electorals tancades en una única circumscripció nacional. Tot i això, l'agost d'aquest any, els parlamentaris van aprovar diverses lleis per tornar al sistema electoral mixt que s'havia aplicat en els comicis del 2006 i 2007.
El Parlament sortint va ser elegit en un comicis celebrats al 2012, per la qual cosa els següents comicis haurien d'haver tingut lloc al 2017. Les eleccions es van avançar perquè diversos partits de la coalició que dóna suport al Govern es van retirar de la Rada per provocar que el president del país, Petro Poroixenko, convoqués una votació anticipada.
Els principals partits que es presenten a aquestes eleccions són el Bloc del president Poroixenko; el partit Pàtria, encapçalat per l'ex primera ministra Iulia Timoixenko; el Partit Radical, d'Oleh Liashko; el Front Popular, del qual forma part el primer ministre, Arseni Yatseniuk; el partit ultradretà Sbovoda, el Partit Comunista i el Partit de les Regions, que és el grup que ratificava Ianukóvitx.
En les últimes parlamentàries, celebrades el 28 d'octubre del 2012, la participació va ser del 57,4 % del cens electoral, amb 20,75 milions de votants d'un total de 36,1 milions de persones registrades com a electors. El Partit de les Regions, liderat llavors per Ianukóvitx, es va fer amb el 30 % dels sufragis i va aconseguir 185 escons, respecte dels 101 escons obtinguts pel partit Pàtria, encapçalat per Timoixenko.
El Bloc del president Poroixenko presenta com a cap de llista l'excampió de boxa Vitali Klitschko i com a número dos al coronel de la Força Aèria ucraïnesa Yuli Manchur, que es va fer famós el mes de març passat perquè es va negar a cedir el comandament de la seva unitat a la península de Crimea quan els prorussos li ho van exigir, segons informa el diari 'Kíev Post'.
La pilot de l'Exèrcit Nadia Savchenko serà també protagonista en la cita electoral com a cap de llista de Pàtria, la formació de Iulia Timoixenko, que va de número dos de la candidatura. Savtxenko està ingressada en un centre psiquiàtric de Moscou acusada per la mort de diversos periodistes russos.
Entre els candidats electorals ucraïnesos figura també Tetiana Txornovil, una activista del moviment de protesta del Maidan que va patir una pallissa a mans de partidaris de l'anterior president ucraïnès, Víktor Ianukóvitx, i que s'ha convertit en una icona dels manifestants. Vídua de guerra amb només 35 anys, Txornovil es presenta com a candidata de la llista del partit de l'actual primer ministre, Arseni Yatseniuk.
NO MÉS GUARDAESPATLLES I AMANTS AL PARLAMENT
Els analistes polítics confien que aquestes eleccions posin final a l'època en la qual l'hemicicle estava copat per escortes i amants d'alts càrrecs. "No hauríem de veure més guardaespatlles i amants. Veurem persones amb un passat militar, tot i que no tindran coneixements polítics ni jurídics", ha explicat l'analista polític Mijailo Pogrebinsky.
La composició del nou Parlament serà un reflex dels mesos de guerra a l'est del país i de la confrontació política amb Rússia que ha recordat a l'època de la Guerra Freda per les tensions entre Moscou i Occident.
La coneguda com a revolució del Maidan va portar el febrer del 2014 a la sortida de l'anterior president ucraïnès, Víktor Ianukóvitx, de tendència prorussa. Les autoritats de Moscou van criticar la manera com va ser deposat Ianukóvitx i, al març, Rússia es va annexionar la península de Crimea. Des d'aleshores, els separatistes prorussos han estat enfrontant-se a les forces governamentals de Kíev a l'est del país.
Segons l'agència de notícies Reuters, la pèrdua de Crimea i les traves a la celebració de les eleccions a l'est del país, on segueixen registrant-se enfrontaments a pesar de l'alto el foc acordat entre les forces governamentals i els separatistes prorussos, provocaran que el nou Parlament només pugui elegir 424 escons, segons les autoritats electorals. La resta d'escons quedaran vacants, com succeirà amb el de Savchenko si finalment és elegida.
S'ESPERA UNA CLARA MAJORIA PROEUROPEA
Els analistes creuen que la nova Rada Suprema tindrà una clara majoria de parlamentaris proeuropeus. "Al menys la meitat del Parlament, com a mínim, canviarà. Hi haurà una estructura de partits totalment diferent", ha afirmat Volodimir Fesenko, expert del 'think tank' Penta. "La majoria absoluta la representaran les forces polítiques vinculades a la integració europea i al Maidan", ha pronosticat.
Fins i tot amb el nou Parlament, el president Poroixenko haurà de treballar a fons per aconseguir el suport al seu pla per imposar la pau a l'est d'Ucraïna, perquè els partits proeuropeus temen que cedeixi terreny a Rússia i els separatistes prorussos.
Els combats a l'est del país han acabat amb la vida de més de 3.700 persones i han obligat desenes de milers a abandonar les seves llars, a més de causar importants pèrdues econòmiques en les principals regions industrials.
La crisi ha subratllat la divisió existent al país entre l'oest i l'est, que té una majoria de població rusoparlant i té més afinitat política amb Rússia. Poroixenko, que aposta per la integració amb Europea, va convocar les eleccions parlamentàries per assentar la seva legitimitat després de la revolució que ha acabat amb el mandat de Ianukóvitx, que Rússia sempre ha definit com un cop d'estat impulsat per feixistes.
La previsió és que les forces prorusses, inclòs l'abans totpoderós Partit de les Regions de l'expresident Víktor Ianukóvitx, quedin fora del nou Parlament. Els comunistes, que solien donar-li suport, podrien quedar-se també sense representació parlamentària per primera vegada des que Ucraïna es va independitzar el 1991.
Les enquestes d'opinió suggereixen que el bloc del president Poroixenko, que inclou el partit Udar, liderat per Klitschko, podria aconseguir un 30 % dels 225 escons que es decideixen per llistes electorals.
Poroixenko compta amb el recolzament del Partit del Front Popular, encapçalat pel primer ministre, Arseni Yatseniuk, sempre que aquesta formació aconsegueixi obtenir el mínim del 5 % de vots per tenir representació parlamentària.
Tot i això, el mandatari podria haver de buscar el suport d'altres dos actors crucials: l'ex primera ministra Iulia Timoixenko amb el partit Pàtria i el populista Oleh Liashko, que encapçala el Partit Radical. Els dos han criticat el pla de pau de Poroixenko perquè considera que cedeix massa davant dels separatistes prorussos.
