MADRID 1 maig (EUROPA PRESS) -
L'Oficina Integrada de les Nacions Unides a Haití (BINUH, per les seves sigles en francès) ha xifrat en més de 1.600 els morts i 580 ferits per la violència de les bandes a Haití durant el primer trimestre del 2025, mentre que el nombre de persones desplaçades internament ha superat el milió, la qual cosa suposa un augment del 48% en comparació de les dades de setembre del 2024.
Entre l'1 de gener i el 31 de març del 2025, almenys 1.617 persones van morir per la violència de les bandes, grups d'autodefensa i operacions de la Policia Nacional d'Haití. El 85% de les víctimes van ser homes; el 13%, dones; i el 2%, nens, segons un nou informe.
A més, 161 persones han estat segrestades, mentre que han saltat les alarmes per l'augment del tràfic de menors i la seva explotació per part de les bandes.
La majoria dels "abusos" han estat documentats a la zona metropolitana de Port-au-Prince, seguit del departament d'Artibonito, el departament Central i el del Nord. En les últimes setmanes, s'ha registrat una expansió de la influència territorial i els abusos de drets humans per part de les bandes armades a la regió de Plateau Central.
A principis del 2024, una onada de violència va sacsejar Haití, la qual cosa va portar el llavors primer ministre, Ariel Henry, a presentar la seva dimissió. Entre crítiques i després de diversos anys d'inestabilitat, havia ascendit al lloc el 2021, després de la mort del president Jovenel Moise en la seva residència oficial a mans d'un grup armat.
Des de l'any passat, s'ha creat un Consell Presidencial de Transició amb l'objectiu de dur a terme la tasca de pacificació i crear un Consell Electoral Provisional per organitzar les primeres eleccions en una dècada. La presència del contingent internacional encapçalat per Kenya ha resultat, fins avui, ineficaç per frenar l'activitat de les bandes.
