MADRID, 26 oct. (EUROPA PRESS) -
El primer ministre del Govern interí de Tunísia, Mehdi Jomaa, ha exercit aquest diumenge el seu dret al vot a Cartago, als afores de Tunísia, i ha destacat que aquest comicis legislatius són un dia "històric" per al país.
"Els ulls del món estan avui posats a Tunísia", ha afirmat Jomaa en declaracions a la premsa després de votar al col·legi de primària Imb Jaldun de Cartago-Amílcar, segons recull l'agència de notícies oficial tunisiana, TAP.
Jomaa ha assegurat que el Govern ha mobilitzat tots els recursos logístics i de seguretat per garantir el bon desenvolupament de les eleccions perquè els tunisians puguin "agafar el destí amb les seves mans" i convertir les institucions provisionals en permanents. A pesar dels "problemes i reptes" que afronta Tunísia, segueix sent "un país prometedor".
El cap del Govern ha aprofitat a més per felicitar els candidats per la seva contribució a la construcció democràtica i ha instat tots els partits a acceptar els resultats "amb esportivitat".
També ha votat ja el president interí, Mohammad Moncef Marzuki, qui ha exercit el seu dret en col·legi de primària El Kantaui de Susa cap a les 7.30 hores. Tot i això, Marzuki no ha volgut fer declaracions a la premsa després de la votació.
L'anècdota l'han posat diversos electors que estaven esperant per votar i han protestat perquè el cap de l'Estat no ha respectat la cua, informa TAP.
NORMALITAT EN LA VOTACIÓ
D'altra banda, el president de l'Autoritat Superior Independent per a les Eleccions (ISIE), Shafik Sarsar, ha informat que el procés electoral ha començat amb normalitat en totes les governacions del país excepte a Jedlyane, en la governació de Kaserín, fronterera amb Algèria, per motius de seguretat.
A Jedlyane esperen poder obrir el centre electoral a la màxima brevetat possible, quan tinguin el vistiplau de les forces de seguretat.
En quatre centres més de la governació de Kaserin han començat a votar amb retard per l'absència dels membres de les taules electorals, però a les 10.00 hores ja s'havien constituït aquestes taules.
Pels altres, les informacions procedents de la resta del país són positives, tot i que ha instat els interventors, fins a deu en alguns col·legis electorals, a no pertorbar el procés i cenyir-se a les seves funcions.
Sarsar ha explicat que hi ha 100.000 observadors nacionals i internacionals acreditats, inclosos 22.000 interventors que representen als partits polítics.
PROCÉS ELECTORAL
Al voltant de 5,2 milions de persones podran acudir a les urnes per elegir entre els prop de 13.000 candidats que es postulen als 217 escons de l'Assemblea Nacional. Aquestes eleccions són vistes a més com un avançament de les presidencials que se celebraran el 23 de novembre, en les que els tunisians podran elegir per primera vegada de manera directa el president del país.
Les parlamentàries vénen precedides per un període de transició relativament tranquil --comparat amb el presenciat a les 'primaveres' d'altres països de la regió--, si bé ha estat marcat pels alts i baixos.
Després de la caiguda de Zine el Abidine Ben Ali i la seva fugida del país després de la Revolució dels Gessamins, es van celebrar a l'octubre del 2011 les primeres eleccions democràtiques i netes des de la independència de Tunísia el 1957, uns comicis en els quals es va imposar l'islamista Ennahda, que va acordar crear un tripartit amb dos partits laics més: Ettekatol i el Congrés per a la República (CPR).
Ara, i per primera vegada des de la caiguda de Ben Ali, alts càrrecs del seu règim podran presentar-se en representació de diversos partits laics, entre els quals hi ha Nidaa Tounes, encapçalat per l'expresident del Parlament Beyi Caid Essebsi, qui ha liderat l'oposició contra Ennahda en els últims mesos.
Essebsi ha estat a més un dels primers ministres de transició des de la caiguda de Ben Ali fins a l'entrada de la formació islamista al poder poc després del retorn triomfal des de l'exili del seu líder, Raixid Ghannouchi.
El partit ha fet girar el seu discurs entorn de l'oposició als islamistes i, des del 2012, s'ha convertit en el principal rival de Ennahda, atraient una barreja de liberals seculars i seguidors de l'antic règim.
Malgrat això i tot i els errors dels islamistes durant el seu període en el Govern, la formació segueix figurant com la principal favorita a les eleccions parlamentàries i presidencials, si bé a aquestes últimes no presentarà candidat i n'abonarà un de consens.
Juntament amb aquestes dues formacions destaca el Front Popular, una coalició d'al voltant d'una desena de partits que es van unir el 2013 com una alternativa socialista i antiislamista.
Malgrat això, la prohibició de la realització i publicació de sondejos electorals provoca que no hi hagi una previsió aproximada sobre els resultats, si bé tant Ennahda com Nidaa Tounes figuren entre els favorits.
