El novè president iranià es marca com a objectiu convèncer del seu aire renovador a una població distanciada, tot sota l'atenta mirada de l'estament clerical
MADRID, 6 jul. (EUROPA PRESS) -
Masoud Pezeshkian, un metge de 69 anys de pare azerí i mare kurda, s'ha convertit aquest dissabte en el novè president de la República Islàmica de l'Iran i el primer cap del Govern reformista per primer cop en dues dècades, des de Mohamad Jatami. Així trenca una tendència de tres mandataris conservadors després d'una campanya en la qual ha defensat certes mesures aperturistes en resposta a les protestes socials més contundents des de la Revolució Islàmica del 1979 i la desafecció regnant en la població iraniana des de llavors.
Pezeskhian arriba al poder després d'uns comicis marcats, com sempre, per l'extraordinària influència del Consell dels Guardians, l'organisme representant de l'estament clerical i del líder suprem del país, l'aiatol·là Ali Khamenei, que ha cribrat acuradament els candidats a les presidencials per assegurar-se que no hi participaven aspirants de marcada tendència antisistema. Per aquest motiu, Pezeshkian, com ja ha deixat entreveure en les seves primeres declaracions després de guanyar els comicis, s'ha marcat com un dels seus primers objectius convèncer la població del seu afany renovador i conciliador.
"Tots formem part d'aquest país, per la qual cosa hem de recórrer a tothom perquè aquest país progressi", ha manifestat en unes declaracions recollides per la televisió estatal iraniana, després d'assegurar que el seu nou govern "donarà a tothom la mà de l'amistat".
Cal destacar, per exemple, que Pezeskhian s'ha mostrat en campanya a favor de la llibertat a Internet i de la relaxació de les estrictes mesures sobre la imposició del vel a les dones. Aquest últim punt és extraordinàriament delicat des de la mort sota custòdia el 2022 de la jove kurda-iraniana Mahsa Amini, suposadament per portar mal posada la indumentària. La mort d'Amini, que les autoritats van atribuir a un problema de salut, va desencadenar una onada de manifestacions durament reprimides per unes forces de seguretat que les van atribuir a la participació encoberta d'"agitadors" a sou d'Occident. Centenars de persones van morir durant aquestes mobilitzacions.
"El Govern no hauria d'intervenir en la qüestió del hijab", va declarar la setmana passada el que va ser ministre de Salut. "És una qüestió cultural i racional i si diem a la policia i la Judicatura que resolguin el problema, crearem encara més problemes", va afegir.
De fet, durant aquestes mobilitzacions, considerades com un dels desafiaments més grans a l'estament clerical des del 1979, va arribar a afirmar que les autoritats eren responsables de la situació. "És culpa nostre. Volem aplicar la fe religiosa a través de l'ús de la força. Això és científicament impossible", va sostenir.
Pezeshkian porta més de 20 anys en política, a la qual va entrar després de participar en la guerra amb l'Iraq (1980-1988) i després de dirigir en els noranta la Universitat de Ciències Mèdiques de Tabriz. Així, l'any 2000 es va convertir en viceministre de Sanitat durant la Presidència, precisament, del reformista Jatami, que un any després el va nomenar com a titular de la cartera. Posteriorment, va entrar a formar part del Parlament el 2008, organisme del qual va arribar a ser vicepresident entre el 2016 i el 2020.
El nou president va començar a ser conegut llavors per la seva posició crítica a la dura repressió contra el Moviment Verd després de les eleccions presidencials del 2009, en les quals l'oposició va denunciar un frau per afavorir la reelecció del conservador Mahmud Ahmadineyad.
En aquesta ocasió, Pezeshkian ha guanyat després de ser l'únic reformista a passar el tall inicial del Consell dels Guardians, la qual cosa l'ha portat a recaptar importants suports en aquest espectre polític, especialment dos: el de l'expresident Hassan Rohani, que va ocupar el càrrec entre el 2013 i el 2021, quan va ser reemplaçat per Raisi i, sobretot, el de l'ex-ministre de Relacions Exteriors Mohamad Javad Zarif, que va aconseguir l'acord nuclear de l'Iran el 2015 amb les potències mundials que va veure com s'aixecaven les sancions a canvi que el programa atòmic es reduís dràsticament.
UNA POBLACIÓ DISTANCIADA, UN PARLAMENT EN CONTRA
Des de la confirmació de la seva candidatura, Pezeskhian ha reiterat el seu suport als principis de la República Islàmica i ha apostat per respectar les línies fixades pel líder suprem, l'aiatol·là Khamenei, que no obstant això durant la campanya de cara a la primera volta es va mostrar crític amb el reformista i va impulsar el vot a candidats conservadors, disgregats en diversos fronts; una primera ronda marcada per mínims històrics d'un 40 per cent de participació --Zarif va escriure un inusual missatge en el seu compte de la xarxa social X per demanar perdó pel desafecte generat entre la població-- si bé en la segona ronda ha pujat fins al 49,8 per cent.
Aquesta pujada va tenir lloc després que Khamenei va demanar al poble que demostrés "més voluntat de participació" com a clau perquè "el sistema de la República Islàmica pugui assolir els seus objectius estratègics", en una crida a la reactivació política de la població iraniana, tan allunyada dels polítics que la situació, en paraules en el 'Washington Post' de l'expert a l'Iran del grup d'estudis internacionals International Crisis Group (ICG), Ali Vaez, "ha arribat a un punt en el qual és simplement impossible de passar per alt".
De fet, el mateix Pezeshkian va reconèixer que el "soroll de fons" de les seves topades verbals amb el qual ha estat el seu gran rival electoral, l'ultraconservador i també antic negociador nuclear iranià Saeed Jalili, ha acabat allunyant el poble iranià dels candidats. "El seixanta per cent no ens accepta. La gent té problemes amb nosaltres", va indicar després d'un dels debats de cara a la segona ronda.
A partir d'ara comença un camí "difícil", com ha reconegut el mateix Pezeshkian en el seu primer missatge a les xarxes socials després de la seva victòria, pel qual ha demanat "la companyia i la confiança dels iranians". "No em deixeu sol", ha sol·licitat el president electe mentre comencen els preparatius de la seva investidura en els pròxims dies.
No obstant això, Pezeskhian haurà de dimitir com a diputat del Parlament abans de començar un diàleg amb la cambra --coneguda per les seves acèrrimes posicions conservadores-- per aconseguir l'aprovació del seu futur gabinet, que podria incloure molts membres de l'anterior administració del mort Raisi.
És més, el Parlament també ha frustrat alguns esforços del Ministeri d'Exteriors iranià per intentar acostar postures sobre les paralitzades negociacions per reactivar l'acord nuclear del 2015, abandonat pels Estats Units durant l'Administració de Donald Trump, en una decisió que ha inutilitzat un dels pactes internacionals més importants de les últimes dècades: la reincorporació plena de Teheran als mercats internacionals a canvi de la verificació que les seves ambicions nuclears no tenen caràcter ofensiu.
El Parlament també s'ha mostrat radicalment en contra de qualsevol alteració de les lleis bancàries segons ho sol·licita el Grup d'Acció Financera Internacional, l'agència que investiga els vincles de finançament entre països i grups terroristes.
