Actualitzat 02/12/2019 17:25 CET

Mig centenar de països fan una crida a "l'acció immediata" però amb justícia social

Foto de família dels caps d'Estat i de Govern en la Conferncia de Nacions Unides sobre el Canvi Climtic (COP25), a Madrid (Espanya), 2 de desembre del 2019.
Jesús Hellín - Europa Press

MADRID, 2 des. (EUROPA PRESS) -

Els mandataris del mig centenar de pasos participants en la XXV Cimera Mundial Climtica (COP25) han expressat el seu compromís amb els objectius previstos en l'Acord de París per reduir les emissions de CO2, al mateix temps que han fet una crida a "l'acció immediata" per a una transició verda i sostenible, per "justa i equitativa". Així mateix, els estats membres de la Unió Europea han defensat que es dediquin esforos per aconseguir la neutralitat climtica el 2050.

En aquesta línia s'han pronunciat els representants que han intervingut en la primera taula rodona, liderada pel president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, que s'ha celebrat en el marc de la Conferncia multilateral de l'ONU que ha comenat aquest dilluns a Madrid.

Durant una trobada de més de dues hores, els intervinents han coincidit a assenyalar que "és hora d'actuar" de manera "conjunta" per poder "mitigar" i "combatre els efectes perversos" del canvi climtic. Així doncs, en general, tots han fet una crida a l'acció "immediata" davant "d'una qüestió que és de supervivncia". "No és una opció, és una necessitat", ha dit el representant d'Esuatini.

En la taula rodona, cada mandatari ha explicat els plans nacionals prevists per avanar cap als objectius, per evitar "arribar al punt de no tornada" i, així, abordar "el desafiament més gran" d'aquesta generació. "Cap casa és més compartida que el planeta i cap causa és més comuna que aquesta", ha sentenciat el representant de Costa Rica.

Des de diversos pasos en vies de desenvolupament, han demanat finanament per aconseguir aquesta transició verda perqu sigui "justa i equitativa". "Malgrat les nostres denúncies, els famosos fons verds del clima no arriben", ha denunciat el representant d'Hondures, i ha destacat "la greu injustícia" que pateix aquest país, que amb prou feines emet gasos contaminants a nivell internacional, mentre que est entre "els tres primers pasos més afectats a conseqüncia del canvi climtic".

Per la seva banda, el primer ministre de Grcia, Kyriakos Mitsotakis, ha posat el focus en la repercussió que té el canvi climtic en "l'irreemplaable" patrimoni cultural, a més de provocar desastres naturals com ara inundacions o sequeres.

EL PRESIDENT D'USTRIA I EL SEU ÓS POLAR DE PELUIX

També s'ha convertit en protagonista del dileg un petit ós polar de peluix que ha mostrat el president d'ustria, Alexander Van der Bellen. El líder austríac ha explicat que fa poc el va visitar un nen de 6 anys anomenat David i que en veure tants candelobres de vidre i quanta electricitat es consumia al Palau de Viena, li va dir: "Els óssos polars es moriran". Van der Bellen ha explicat aquesta ancdota per demanar que nens com en David i a la vegada els seus fills, puguin viure en un món d'energies renovables, més verd.

Per la seva banda, el primer ministre francs, Edouard Philippe, ha recordat que quan era petit es pensava que la pluja cida acabaria amb els boscos. "Per els governs van reaccionar, es va invertir i la pluja cida va deixar de ser un tema recurrent i no va desaparixer miraculosament sinó que va ser fruit d'una feina seriosa", ha indicat.

Alguns líders també han advertit que la histria ser la que "jutgi" les accions que es duguin a terme ara, com el primer ministre de les Illes Cook o el cap de Govern d'Andorra, Xavier Espot. Mentre, el secretari d'Estat del Vatic, Pietro Parolin, ha reflexionat sobre "si existeix voluntat política perqu hi hagi més recursos humans, financers i tecnolgics destinats a mitigar el canvi climtic i la pobresa".

Entre les mesures que els dirigents dels diferents pasos han compartit durant la reunió, destaquen: fer més eficient la producció de calefacció -en el cas d'Andorra--; el tancament de les centrals de carbó -tal com ha assenyalat el dirigent francs--; fer el transport públic gratut -en el cas de Luxemburg--; eliminar els plstics d'un sol ús --tal com ha destacat Alberto de Mnaco--; o aprofitar el que ofereixen els oceans -segons ha dit Erna Solberg, primera ministra de Noruega--. El que és clar, per a la primera ministra belga, Sophie Wilms, és que "aix va més enll de fronteres, cultures i ideologies" pel que ha fet una crida a ser "ambiciosos" i a un "compromís collectiu".

La reunió ha concls amb una referncia als joves que es reuneixen cada setmana per exigir als dirigents polítics que duguin a terme accions en defensa del planeta. "Més enll d'aquestes quatre parets, hi ha molta gent jove que es convoca cada setmana i exigeix als líders que diguin la veritat, que vivim l'emergncia climtica i que posem tots els mitjans possibles perqu heretin un planeta molt més just i sostenible. Treballem tots junts a aconseguir-ho", ha animat Pedro Sánchez.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés