S'espera una clara victòria del 'sí' en la consulta
BUENOS AIRES, 10 març (Reuters/EP) -
Més de 1.600 ciutadans de les Malvines estan cridats a les urnes aquest diumenge i dilluns per decidir en referèndum si les illes Malvines continuen formant part del Regne Unit, una consulta en la qual s'espera una clara victòria del 'sí'.
La consulta ha estat durament criticada les últimes hores per un nodrit grup de polítics de l'Argentina que manté la seva reclamació sobre la sobirania d'aquest arxipèlag.
31 anys després que el Regne Unit i Argentina entressin en guerra per la sobirania de les Malvines, les relacions entre els dos països segueixen marcades per les tensions per controlar aquest arxipèlag, en el qual resideixen unes 2.500 persones.
En xifres totals, 1.649 ciutadans nascuts a les Malvines o registrats com a ciutadans des de fa anys estan registrats per votar en el referèndum que començarà aquest diumenge i durarà fins dilluns, en el qual hauran de respondre si volen que l'arxipèlag segueixi i pertanyent al Regne Unit.
Es preveu que el 'sí' guanyi de manera aclaparadora a la consulta, que, previsiblement, serà rebutjada per l'Argentina per entendre que es tracta d'una mesura propagandista.
La casa d'apostes britànica Ladbrokes ha assegurat que el resultat del referèndum és "la certesa més clara de la història de les apostes polítiques" i ha assegurat que ningú aposta pel triomf del 'no'.
També s'espera que s'hi registri una elevada participació, perquè és la primera ocasió en la qual els habitants de les Malvines acudeixen a les urnes per pronunciar-se sobre la sobirania de l'arxipèlag.
"És la nostra oportunitat de tenir una posició unificada sobre alguna cosa que ens afecta molt", ha explicat Kerri Jamieson, una dona de les Malvines que ha estat venent samarretes commemoratives de la consulta.
Fins ara, ha venut unes 50 samarretes amb el lema 'Les nostres illes, la nostra decisió' i ha assegurat que "per als argentins, només és un exercici acadèmic però a nosaltres ens afecta enormement".
Molts habitants de les Malvines consideren que les declaracions reivindicatives de la presidenta d'Argentina, Cristina Fernández de Kirchner, i del seu canceller, Héctor Timerman, han fet augmentar el sentiment patriòtic a les illes, situades a 12.700 quilòmetres del Regne Unit i a 75 minuts de vol del sud de l'Argentina.
Les tensions entre l'Argentina i El Regne Unit a càrrec de les Malvines han augmentat des que s'ha descobert que podria haver-hi recursos petrolífers en aigües de l'arxipèlag i per les contínues reivindicacions sobiranistes de la presidenta l'Argentina.
El ministre d'Afers Exteriors argentí va assegurar el febrer que el referèndum d'aquest cap de setmana té "l'esperit d'una campanya de relacions públiques".
"És gairebé un acte d'autosatisfacció preguntar a persones britàniques si volen ser britàniques. Pel que fa a nosaltres, sembla que no té sentit", ha assegurat el president de la Comissió d'Afers Exteriors del Senat argentí, Daniel Filmus.
L'Argentina reivindica la sobirania de les illes Malvines des del 1833, quan manté que hauria d'haver-les heretat d'Espanya però El Regne Unit els les va arrabassar i va expulsar la població argentina que hi residia.
La reivindicació de les Malvines ha estat una constant en la política exterior de l'Argentina però, des de la guerra el 1982, hi ha hagut algunes etapes de distensió.
El conflicte bèl·lic, que es va prolongar durant deu setmanes, va acabar amb la vida d'uns 650 militars argentins i 255 britànics.
REBUIG DE SENADORS ARGENTINS
Senadors argentins de diversos partits han criticat aquest dissabte la celebració del plebiscit per ser una "trampa" i una "maniobra publicitària" impulsada pel Govern del Regne Unit, en la vigília de la votació.
"El referèndum d'aquest cap de setmana és una nova acció política de naturalesa publicitària tramada pel Regne Unit", ha declarat el president de la Comissió d'Afers Exteriors del Senat de l'Argentina.
"Hem de denunciar la trampa que amaga l'aparença de participació popular en el cas d'un poble implantat", ha afirmat Filmus que ha insistit en que aquesta, segons ell, maniobra publicitària, no té validesa per a la legislació del dret internacional.
Filmus proposarà al Senat que rebutgi categòricament el referèndum i, per tant, el seu resultat, en un acord subscrit amb un altre membre del partit peronista Front per a la Victòria, amb Ernesto Sanz, del partit de centreesquerra Unió Cívica Radical; amb Rubén Giustianiani, del Front Ampli Progressista; i Jaime Linares, de la formació de centreesquerra Generació per a una Trobada Nacional (GEN).
Per prosseguir amb aquest acte de rebuig, Filmus convocarà una sessió especial al senat, que encara no ha anunciat, segons ha informat el diari argentí 'La Nación'.
"Totes aquestes accions no només lesionen els legítims drets argentins, sinó els de gran part dels països i pobles de Sud-amèrica", ha sentenciat Filmus.
