El Govern desbloqueja 2 milions d'ajuda al desenvolupament congelat que vol destinar a contribuir la tornada a casa de refugiats
BAMAKO, 24 febr. (de l'enviada especial d'EUROPA PRESS, Laura Caldito) -
El ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació, José Manuel García-Margallo, ha assegurat aquest diumenge al president de Mali, Diouncounda Traoré, que Espanya està al costat del seu Govern de transició, "desitjant ajudar el poble de Mali, perquè arribi a una situació de justícia, pau i estabilitat".
Així ho ha explicat García-Margallo als periodistes després d'entrevistar-se amb el president de Mali i amb el ministre d'Afers Exteriors, Tiéman Coulibaly, als quals els ha reiterat el compromís d'Espanya amb el seu país, després de la crisi política i de seguretat que pateix des de fa un any.
El cap de la diplomàcia, que ha explicat que Espanya està disposada a participar en aquesta missió una vegada ho aprovi la UE, ha recordat que el Govern ha donat el seu suport polític a Mali "des del primer moment" i ha compromès la seva participació en la força d'entrenament de la Unió Europea i també en la formació de les forces de seguretat, que actualment es fa a Níger, i que Espanya vol que s'estengui a Mali.
A més, després de la reunió, el ministre ha anunciat que s'ha decidit "desbloquejar" l'ajuda en cooperació que es va congelar després del cop d'estat militar de març del 2012 i que, en concret, es tracta de dos milions d'euros que el Govern espanyol vol destinar a ajudar els refugiats i desplaçats interns perquè puguin tornar a casa.
"NO ÉS UN PROBLEMA TUAREG"
García-Margallo ha repassat la situació actual a la trobada, on s'ha insistit que el problema al nord del país "és un problema de les poblacions del nord, no un problema tuareg", que ha vingut determinat per un doble dèficit, segons han explicat, un de democràtic i un altre de desenvolupament de la regió i que després de la crisi de Líbia ha acabat convertint-se en una "crisi de terrorisme" que afecta tota la comunitat internacional.
Des del punt de vista polític, el ministre ha constatat el compromís del president amb el calendari que preveu unes eleccions abans del 31 de juliol i li ha explicat que es posarà en marxa una comissió de diàleg i reconciliació, "de caràcter inclusiu", en la qual participin totes les comunitats del nord de Mali.
En concret, ha assenyalat que es convidarà al diàleg a les forces "que avui estan en armes, sempre que es desarmin i siguin nacionals de Mali".
Aquesta segona condició limita la invitació al Moviment Nacional per a l'Alliberament d'Azawad (MNLA), el grup rebel tuareg considerat inicialment moderat que va començar les revoltes; Oca Dine, també tuareg però vinculat a grups gihadistes, i el Moviment Islamista d'Azawad (MIA), una escissió del primer.
Així, s'exclouria de les converses tant Al-qaida al Magrib Islàmic (AQMI) com el Moviment per la Unitat de la Gihad al nord d'Àfrica (MUYAO), que es consideren integrats per radicals d'altres països.
De fet, Margallo ha explicat que en les seves reunions ha confirmat el que, segons ha dit, ja sabien des del Govern espanyol, que "formen part d'aquesta força elements que avui operen al sàhara Occidental".
Una altra condició per al diàleg és que el MNLA, Oca Dine i l'escissió MIA "renunciïn a la pretensió de la independència", de manera que "es mantingui la integritat territorial" de Mali, a la qual cosa García Margallo ha apuntat "l'únic que no necessitem és la 'balcanització' d'Àfrica".
El ministre d'Afers Exteriors de Mali ha assegurat que el diàleg amb aquestes forces no ha començat encara, ja que ha assegurat que primer "fa falta que es desarmin".
PAS A UNA OPERACIÓ SOTA PARAIGUA DE L'ONU
Pel que fa a l'operació militar per frenar gihadistes, García Margallo ha explicat que el seu col·lega de Mali demanarà a l'ONU a Nova York la "conversió" de la missió que actualment porta a terme la Missió Africana de Suport Internacional a Mali (AFISMA), integrada per països de la Comunitat Econòmica d'Estats d'Àfrica Occidental (CEDEAO) més el Txad, en una altra missió de "sostenibilitat" emparada per les Nacions Unides, a la qual "possiblement" s'incorporaran altres països africans, entre els quals hi ha Ruanda i Burindi.
Per part d'Espanya, el ministre ha insistit que exposarà davant del Consell de Ministres la situació a la regió, després d'aquesta visita que ha servit per "prendre el pols", perquè es puguin prendre les decisions que es considerin oportunes.
De moment, Espanya contribueix a la 'operació Serval' llançada per França el passat 11 de gener per frenar l'avanç dels gihadistes amb un avió de transport militar C130 i 50 militars, que tenen la seva base a Dakar, i s'ha compromès a enviar 50 militars a la missió d'entrenament per a la Unió Europea, que encara té aspectes en discussió.
En concret, falta per tancar qui donarà la protecció als instructors al campament de formació que s'establirà a Koulikoró i Espanya ha ofert 30 militars per a aquesta missió, però França vol que sigui un sol país el que doni tota la protecció al campament, per a la qual es necessiten uns 120 militars.
García-Margallo ha revelat que el cap de l'avanç de la missió a Bamako, el coronel francès Bruno Heulin, li ha explicat que la preferència és que la força de protecció "sigui el més homogènia possible, que hi hagi la menor divisió nacional possible per assegurar una llengua comuna i unes regles d'entrenament comunes" en els contingents, que es canviaran cada quatre mesos.
El ministre ha insistit que el Govern anirà adoptant les decisions sobre el suport militar a mesura que les circumstàncies ho vagin aconsellant i la naturalesa de la missió vagi variant i ha dit que no és el mateix AFISMA, que una missió sota paraigua de l'ONU, i que intentar anticipar en aquest moment decisions o una conclusió és prematur, ha explicat.
TORNADA A L'AJUDA AL DESENVOLUPAMENT
A més dels dos milions desbloquejats, l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID) té previst destinar 4,4 milions d'euros en ajuda humanitària aquest any, l'únic tipus d'ajuda que no es va interrompre després del cop d'Estat.
La decisió de descongelar l'ajuda que estava bloquejada permetrà la volta a l'ajuda oficial al desenvolupament.
El ministre d'Afers Exteriors s'ha acomiadat de Bamako visitant un projecte de la fundació espanyola CIDEAL, amb el suport financer de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) que treballa per millorar les condicions socioeconòmiques de 2.000 dones de 47 grups comunitaris, que, en concret, es dedica a donar suport a la seva integració social i econòmica, ajudant-les a generar ingressos.
Per a això, treballen en sensibilització social, educació bàsica i formació tècnica en activitats com costura, ceràmica i cultius agrícoles.
Amb l'ajuda d'aquest projecte, les dones han aconseguit augmentar els seus ingressos des dels 12.500 francs al mes (uns 19 euros) als 30.000 (uns 45 euros), que aconsegueixen amb la venda dels seus productes en els mercats locals.
Després d'aquesta jornada de contactes a Mali, el ministre d'Afers Exteriors posarà rumb a Mauritània, on s'acabarà la seva gira africana que va començar ahir dissabte a Níger, amb la qual intenta polsar la situació al Sahel i valorar si Espanya ha d'incrementar el seu suport als esforços per tornar l'estabilitat a la regió.
