Maduro reivindica la seva legitimitat en el càrrec en iniciar un segon mandat àmpliament qüestionat


REUTERS / CARLOS GARCIA RAWLINS
Actualitzat 11/1/2019 10:25:45 CET

Proposa als països de la regió que mantenen l'"equilibri polític" que intervinguin entre Veneçuela i els seus detractors

MADRID, 11 Ene. (EUROPA PRESS) -

El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, ha pres possessió per a un segon mandat, en una cerimònia celebrada aquest dijous al Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) sense amb prou feines presència de mandataris estrangers, la qual cosa evidencia l'escàs suport que tindrà de la comunitat internacional en aquest nou període.

"Juro, en nom del poble de Veneçuela, pel llegat dels nostres avantpassats (...), del nostre estimat comandant Hugo Chávez (...), que no donaré descans al meu braç ni repòs a la meva ànima i que compliré i faré complir tots els postulats de la Constitució de la República Bolivariana de Veneçuela", ha dit davant el cap del TSJ, Maikel Moreno.

Maduro ha completat el jurament davant l'alt tribunal prometent "defensar la independència i integritat absoluta de la pàtria", "procurar portar a la prosperitat social i econòmica el nostre poble" i "construir el socialisme del segle XXI".

A continuació, Moreno l'ha proclamat president per al període 2019-2025 i li ha imposat els atributs presidencials de Veneçuela, el collaret i la banda, enmig dels crits de "victòria" del públic, que ha esclatat en aplaudiments amb les referències a Chávez.

"JO SOC UN PRESIDENT DEMÒCRATA"

Maduro ha destinat les primeres paraules a reivindicar la seva legitimitat en el càrrec. Així, ha defensat que les eleccions presidencials del passat 20 de maig van ser democràtiques, que el Tribunal Suprem de Justícia és un escenari per prendre possessió i que compta amb el suport de la comunitat internacional.

"Veneçuela és una democràcia", ha declarat, i ha explicat que es tracta d'una democràcia de nou tipus, participativa, perquè es basa en el "poble" i no en les "elits". "I jo soc un president demòcrata de debò", ha indicat.

Maduro ha reconegut que Veneçuela travessa un moment difícil --"que aixequi la mà el país que no té problemes"-- però els ha atribuït una vegada més al fet que la nació del Carib és "la principal víctima" de la "guerra" econòmica i mediàtica que els Estats Units i els seus "estats satèl·lits" han començat contra els "governs progressistes".

Segons ell, Veneçuela, com a punta de llança d'aquests "governs progressistes" a la regió, "està al centre d'una guerra mundial contra l'imperialisme", per la qual cosa ha apel·lat als seus aliats al món i a la "unió cívic-militar" dels veneçolans per "donar la batalla".

Ha lamentat especialment "la visió d'intolerància ideològica extremista" que s'ha imposat "en un conjunt de governs satèl·lits dels dictats de Washington" perquè, en la seva opinió, ha dividit la regió. "Les dretes es volen imposar", ha alertat.

Referent a això, ha assegurat que està disposat a reunir-se amb qualsevol d'aquests governs i fins i tot a acollir a Veneçuela una cimera regional per discutir "cara a cara" les seves diferències, i esgrimir que si no ha tingut lloc és perquè li "tenen por" al moviment bolivarià.

Maduro fins i tot ha fet la proposta que "un grup de països llatinoamericans que manté l'equilibri polític prengui la iniciativa de formar un grup per a la reunificació, el diàleg i la superació de les diferències" a l'hemisferi sud del continent americà.

UNA INVESTIDURA ATÍPICA

La cerimònia ha tingut lloc a la seu del TSJ a Caracas perquè l'Assemblea Nacional, de majoria opositora i que, segons la Constitució veneçolana, ha d'acollir les preses de possessió, s'ha negat a servir d'escenari per considerar que Maduro és un "usurpador" del càrrec.

També és habitual que a les investidures acudeixin emissaris estrangers, però aquesta vegada Maduro només ha comptat amb el suport regional de quatre presidents: el cubà Miguel Díaz-Canel, el nicaragüenc Daniel Ortega, el bolivià Evo Morales i el salvadorenc Salvador Sánchez Cerén, tots ells integrants de l'anomenat eix bolivarià.

Tretze països del Grup de Lima -- Argentina, el Brasil, el Canadà, Xile, Colòmbia, Costa Rica, Guatemala, Guyana, Hondures, Panamà, el Paraguai, el Perú i Santa Lucía--, els Estats Units i el Canadà, així com la UE i els seus estats membre, inclòs Espanya, han decidit no acudir.

Mèxic, l'altre integrant del Grup de Lima, ha optat per enviar l'encarregat de negocis de la seva ambaixada a Caracas, i rebaixar amb això el nivell de representació que correspondria per reciprocitat, atès que Maduro sí que va acudir a la presa de possessió d'Andrés Manuel López Obrador, celebrada l'1 de desembre a Ciutat de Mèxic.

Maduro ha destacat, no obstant això, que han acudit "representants de més de 99 països i organismes internacionals". "Els agraïm la seva presència valenta, que ratifica que un altre món és possible", ha dit, i ha emfatitzat que "el món és més gran que l'imperi nord-americà i els seus governs satèl·lits".

El president veneçolà ha tingut un esment especial per a la UE. "Jo li ratifico a Europa tota la voluntat de la revolució bolivariana per caminar junts", malgrat "la intolerància d'alguns funcionaris europeus", ha indicat sense dir noms.

No obstant això, al mateix temps ha advertit Brussel·les que, si rebutja aquesta mà estesa, "la història es cobrarà aquest deute més aviat que tard". "Quieta Europa, no vinguis una altra vegada amb el vell colonialisme, amb les velles agressions, amb el vell racisme. Ja va ser bastant el que ens van fer, el saqueig i l'esclavisme", ha etzibat.

REBUIG INTERNACIONAL

Tot això fa patent la negativa de l'oposició veneçolana i de bona part de la comunitat internacional a reconèixer el mandat de Maduro, en conseqüència amb la seva decisió de no reconèixer tampoc els resultats de les eleccions presidencials del passat 20 de maig per considerar que van ser fruit d'un procés fraudulent.

El Grup de Lima ha anunciat que, a partir del 10 de gener, iniciarà una ofensiva diplomàtica contra Maduro i el seu Govern per forçar-lo a celebrar unes eleccions "creïbles". Els Estats Units ja han ampliat la llista de sancions contra la cúpula veneçolana i la UE es manté a l'expectativa.

Maduro ha respost i ha donat un ultimàtum de 48 hores al Grup de Lima --al que considera un titella dels Estats Units-- perquè corregeixi l'actitud d'"ingerència", sota l'amenaça d'adoptar "les mesures més crues i enèrgiques en diplomàcia i en defensa d'un Govern".

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.