Els líders llatinoamericans preparen una ofensiva diplomtica per estrnyer el crcol sobre el president i els seus fidels
MADRID, 9 gen. (EUROPA PRESS) -
Nicolás Maduro prendr possessió aquest dijous per a un segon mandat com a president de Veneuela, tot i que la majoria dels seus vens regionals, incls els Estats Units, han avisat que emprendran una ofensiva diplomtica contra la cúpula 'chavista' per forar la celebració d'unes eleccions democrtiques.
El 10 de gener és el dia fixat en la Constitució veneolana per donar inici al període presidencial. Normalment, l'ascens al Palau de Miraflores s'escenifica amb una cerimnia celebrada a l'Assemblea Nacional davant d'una nodrida representació internacional. Aquesta vegada, ser molt diferent.
El 'quid' de la qüestió són les eleccions presidencials del passat 20 de maig. Segons resultats oficials, Maduro va guanyar amb un 67 per cent --més de sis milions de vots--, la pitjor dada del PSUV des de l'arribada al poder d'Hugo Chávez, ara fa dues dcades, tenint en compte el creixement del cens electoral a Veneuela.
Maduro va concórrer prcticament en solitari. Només va rivalitzar amb Henri Falcón, que ha estat 'chavista' i opositor per poques, i amb el pastor evanglic Javier Bertucci, amb un 20 i un 10 per cent dels vots, respectivament. La Taula d'Unitat Democrtica (MUD), coalició dissident, no va presentar candidat perqu els seus principals partits i líders van ser inhabilitats o estaven empresonats.
La falta d'una veritable competncia electoral va fer que gran part de la comunitat internacional --el Grup de Lima, Estats Units o la Unió Europea-- no reconegués aquests comicis que el Govern veneol, en canvi, defensa com el punt de partida per resoldre la crisi política que Veneuela arrossega des de la mort de Chávez, fa gairebé cinc anys.
CRISI INSTITUCIONAL
L'Assemblea Nacional, en mans de l'oposició des de la seva imponent victria en les eleccions parlamentries del 2015, s'ha negat a acollir la presa de possessió de Maduro --que tindr lloc en el Tribunal Suprem de Justícia (TSJ)--, a causa de la crisi institucional que va esclatar després dels comicis d'aquest any.
L'oposició va aconseguir una 'súper majoria' que li permetia renovar institucions clau i interpellar el president i els ministres. La TUD va perdre tres diputats per suposades irregularitats en la seva elecció, per finalment va decidir incorporar-los a l'hemicicle davant la tardana de les autoritats electorals a resoldre el cas.
Des de llavors, l'Assemblea Nacional est en "desacatament" per ordre del TSJ, al qual el Parlament considera illegítim perqu segueix integrat pels magistrats 'chavistes' que els diputats veneolans van substituir per uns altres fent ús, precisament, dels seus nous poders.
Maduro va convocar eleccions a una Assemblea Constituent el 2017, segons va argumentar, per recuperar la normalitat en la vida política veneolana, si bé l'oposició --recolzada per la comunitat internacional-- va optar per no participar per considerar que el procés era un "frau".
El resultat va ser una Assemblea Constituent netament 'chavista' que, encara que havia de situar-se al capdavant de l'Estat per elaborar una nova Carta Magna, funciona com un Parlament parallel que dóna lliure albir a Maduro i el TSJ oficialista, mentre que l'Assemblea Nacional roman anullada i els magistrats designats per aquesta estan a l'exili.
BOICOT INTERNACIONAL
A més, no hi haur gaire presncia de mandataris estrangers. De moment, en l'mbit regional, només han confirmat assistncia els presidents de Nicaragua, Daniel Ortega; Cuba, Miguel Díaz-Canel; Bolívia, Evo Morales; i El Salvador, Salvador Sánchez Cerén, l'eix bolivari, que s'ha desintegrat pel canvi de signe polític d'Amrica Llatina.
Tretze dels catorze pasos que formen el Grup de Lima, creat 'ex profeso' per buscar una solució a la crisi de Veneuela, ja han anunciat que no hi assistiran. Es tracta d'Argentina, Brasil, Canad, Xile, Colmbia, Costa Rica, Guatemala, Guyana, Hondures, Panam, Paraguai, Perú i Saint Lucia.
Mxic, l'altre integrant del Grup de Lima, enviar l'encarregat de negocis de la seva ambaixada a Caracas, marcant distncies, encara que sense trencar llaos, amb Nicolás Maduro, que sí que va ser a la presa de possessió d'Andrés Manuel López Obrador, celebrada l'1 de desembre a Ciutat de Mxic, on va ser rebut a crits de "dictador".
Els Estats Units i el Canad, alineats amb el Grup de Lima, tampoc hi seran, mentre que la UE encara no ho ha decidit. Brusselles va anunciar en un primer moment que, si la presa de possessió era a l'Assemblea Constituent, no hi enviaria ningú, per ats que la cerimnia ha canviat d'escenari, al TSJ, el bloc comunitari i els seus estats membres "segueixen en consultes", segons han confirmat a Europa Press fonts europees.
"Tots els pronunciaments internacionals van en funció d'un mateix objectiu: el desconeixement i la qualificació de Nicolás Maduro com a usurpador del crrec", ha valorat el dirigent opositor Lester Toledo. "Els veneolans no estan sols, aquest és el missatge", ha emfatitzat el diputat a l'exili.
MADURO, CADA VEGADA MÉS TANCAT
Malgrat el slid front que s'ha forjat en contra seva, Maduro est disposat a iniciar un segon mandat aquest 10 de gener. "El poble ha decidit i nosaltres complirem la decisió del poble", va dir a Ignacio Ramonet en una recent entrevista. "La legitimitat ens l'ha donat el poble amb el seu vot", ha confirmat a Twitter.
El Grup de Lima ha advertit que, si Maduro insisteix a prendre possessió, emprendr una srie d'accions diplomtiques que inclouen mesures punitives contra la cúpula dirigent i la seva xarxa empresarial i financera. Estats Units ha ampliat aquesta mateixa setmana la seva 'llista negra' de sancions contra el Govern de Veneuela.
Mxic ha estat l'únic membre que no ha signat l'última declaració del Grup de Lima. "Nosaltres no ens immiscum en assumptes interns d'altres pasos perqu no volem que altres governs, altres pasos, s'immiscueixin en assumptes que només corresponen als mexicans", ha justificat López Obrador.
El secretari general de l'Organització d'Estats Americans (OEA), Luis Almagro, una de les veus més crítiques amb Maduro, ha demanat activar la Carta Democrtica contra Veneuela, la qual cosa podria derivar en la suspensió del país com a Estat membre.
UNA OLLA DE PRESSIÓ
En aquest context, l'oposició i els seus aliats internacionals han proposat a Maduro que cedeixi el poder a un Govern de transició que gui el país cap a unes eleccions "crebles". Amb aix, aspiren no només a resoldre la crisi política, sinó a alleujar la situació humanitria dels veneolans.
Més de tres milions de veneolans han fugit en els últims anys per una escassetat econmica que ha buidat de menjar els supermercats i de medicaments els hospitals i per una inseguretat que ha fet de Veneuela el país més perillós del món el 2018, amb 23.047 morts violentes, d'acord amb l'Observatori Veneol de Violncia.
La previsió de Nacions Unides és que, si la crisi continua, el 2019 l'xode veneol arribar als cinc milions. Maduro culpa del malestar intern al suposat complot internacional per teure'l de Miraflores. Segons ha denunciat, fins i tot haurien intentat acabar amb la seva vida en un atemptat el 4 d'agost a Caracas.
El pols entre Maduro i els seus detractors amenaa amb escalar fins a una lluita titnica a partir del 10 de gener. L'oposició ha demanat "al poble veneol estar alerta per recolzar l'única institució legítima, l'Assemblea Nacional", i el president ha instat la milícia 'chavista' a "defensar la ptria amb les armes a la m".
