MADRID, 27 ago. (EUROPA PRESS) -
El secretari general de Nacions Unides, António Guterres, ha designat aquest divendres al rus Alexander Ivanko com el seu representant especial pel Shara Occidental i líder de la Missió de l'ONU per al referndum en el Shara Occidental (MINURSO).
Ivanko substitueix al canadenc Colin Stewart al capdavant de la MINURSO, a qui Guterres ha expressat la seva "gratitud" pel seu "servei" i "lideratge efectiu" al capdavant de la missió. El lloc d'enviat especial pel Shara Occidental est vacant des de maig de 2019, després de la dimissió d'Horst Koehler.
Ivanko ha exercit com a cap de Gabinet de la MINURSO des de 2009. Compta amb més de 30 anys d'experincia en assumptes internacionals, manteniment de la pau i periodisme. Entre 2006 i 2009 va ser director d'Informació Pública de la Missió de Nacions Unides a Kosovo i entre 1994 i 1998, portaveu de Nacions Unides a Bsnia i Hercegovina.
Va comenar la seva carrera professional com a periodista, treballant com a corresponsal a l'Afganistan i als Estats Units per a un diari rus. En aquest camp, també va exercir com a assessor snior per al Representant per a la Llibertat dels Mitjans de comunicació de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) entre 1998 i 2005. Parla rus i angls amb fludesa.
La MINURSO es va establir en 1991 com a instrument de vigilncia per a l'alto el foc entre les forces del Marroc i les del Front Polisario, que controla l'autoproclamada República rab Sahrauí Democrtica (RASD). El seu objectiu últim, contemplat fins i tot en el nom de la missió, era la celebració d'un referndum que permetés resoldre la disputa territorial.
Gairebé tres dcades després, no obstant aix, la situació segueix prcticament igual. Durant l'etapa de Koehler com enviat especial, es va efectuar un tímid intent d'apropar altre cop a les parts, amb dues reunions en Ginebra --al desembre de 2018 i mar de 2019-- en les quals de nou va quedar en evidncia que Rabat no contempla res que no sigui una autonomia limitada i el Polisario no desisteix en la seva reivindicació de la plena independncia.
L'expresident alemany va dimitir al maig de 2019 i, amb aquesta sortida, atribuda a raons de salut, es va aparcar aquesta indita iniciativa d'acostament, que va comptar amb Algria i Mauritnia com a observadors.
El Polisario té com a principal valedor regional a Algria, país que acull uns 140.000 refugiats en els campaments de Tinduf, mentre que el Marroc ha esquivat qualsevol tipus de pressió per mantenir el seu pla d'autonomia, segons el qual l'hipottic referndum mai inclouria entre les seves opcions la independncia de l'antiga colnia espanyola.
Les tensions entre el Polisario i el Marroc van tornar a escalar fa uns mesos. El Front Polisario va anunciar el novembre de 2020 el trencament de l'alto al foc pactat el 1991 després que el Marroc desplegués militars en el pas de Guerguerat i l'inici d'operacions militars contra posicions marroquines.
Guerguerat es troba sota control del Marroc i és el principal lloc fronterer amb Mauritnia. Rabat considera la zona entre el lloc i la frontera amb Mauritnia com a 'terra de ningú', mentre que el Front Polisario ho considera territori propi i diu que així ho recull l'acord d'alto el foc signat per ambdues parts en 1991.
L'antiga colnia espanyola del Shara Occidental va ser ocupada pel Marroc en 1975 malgrat la resistncia del Front Polisario. L'alto el foc va ser signat amb vista a la celebració d'un referndum d'autodeterminació, per les diferncies sobre l'elaboració del cens i la inclusió o no dels colons marroquins ha impedit fins al moment la seva convocatria.
