Publicat 08/11/2020 18:12

La lluita contra la pandèmia i l'eliminació de les ordres executives de Trump, primeres prioritats de Biden

El president electe dels Estats Units, Joe Biden
Saquan Stimpson/ZUMA Wire/dpa

La reincorporació als Acords de París i a l'OMS, propsits del president electe davant un procés de transició empantanat

MADRID, 8 nov. (EUROPA PRESS) -

El president electe dels Estats Units, Joe Biden, dedicar els primers dies de l'inici del seu mandat, el proper mes de gener, a dues tasques fonamentals: la lluita contra el coronavirus i l'eliminació de les ordres executives signades pel qui seria ja el seu predecessor, Donald Trump, sempre que no prosperi l'anunciada batalla legal que el magnat novaiorqus vol emprendre per disputar el resultat de la votació.

Si finalment les demandes de Trump no properen, Biden assumir el crrec el proper 20 de gener amb quatre objectius en ment: la reincorporació immediata del país a l'Organització Mundial de la Salut i els acords mediambientals de París, així com la suspensió del vet d'entrada a residents de certs pasos musulmans i la represa del protocol d'estada per a migrants illegals que van arribar al país quan eren menors d'edat; els anomenats "somiadors" o "dreamers", segons han informat fonts de la campanya al 'Washington Post'.

Segons aquestes fonts, els principals assessors de Biden porten mesos assegurant-se que Biden aterra a la Casa Blanca amb un pla específic. Per comenar, Biden anunciar aquest mateix dilluns els dotze integrants d'un comit d'experts per combatre l'epidmia de coronavirus, segons fonts properes al president electe que ha citat la cadena CNN.

Aquesta comissió, d'acord amb les fonts, estar dirigida per tres copresidents: l'exdirector de la sanitat pública nord-americana Vivek Murthy, l'excomisari d'Alimentació i Medicaments David Kessler i la professora de la Universitat de Yale Marcella Nunez-Smith.

No obstant aix, ni Biden ni els assessors perden de vista la situació actual. A les demandes de Trump s'hi suma una crucial doble elecció al Senat a Gergia, el proper 5 de gener, que podria decantar la cambra alta del Congrés per Biden i els demcrates. En cas contrari, si roman sota control de l'oposició republicana, Biden es podria veure obligat a imposar la seva potestat presidencial, un model de presa de decisions no gaire ben vist pels votants del Partit Demcrata pel seu carcter unilateral.

"L'equip de polítiques de Biden est molt centrat en el poder executiu del president, i si el Senat es converteix en un obstacle, l'Administració Biden podria fer servir el model d'ordres executives a tort i a dret", segons una font.

Una opció per accelerar el procés consistiria en el nomenament d'un gabinet "en funcions" que no necessitaria obligatriament l'aprovació del Senat --una tctica que també va fer servir Trump--. No obstant aix, l'equip de Biden encara no contempla aquesta opció obertament, tot i que alguns noms hagin comenat a surar en l'ambient, com el de l'exaxmbaixadora a l'ONU Susan Rice com a nova secretria d'estat o el precandidat presidencial Pete Buttigieg com a secretari per a Afers de Veterans de guerra, segons 'Politico'.

FI DE L''ERA TRUMP'

El cas és que Biden planeja revertir la decisió de Trump d'anullar no menys d'un centenar de normes mediambientals i salut pública que es van promulgar durant el mandat de Barack Obama, de qui Biden en va ser vicepresident, i instaurar un nou codi tic a la Casa Blanca que obliga la seva administració a mantenir-se al marge de les investigacions del Departament de Justícia, després d'anys d'intromissió de Trump.

Sobre la lluita contra la pandmia, a més de l'equip esmentat, Biden té intenció de reunir-se amb l'epidemileg Anthony Fauci, un dels rostres més coneguts de la lluita contra el virus als EUA, i protagonista des de fa un temps de nombrosos desacords amb Trump per la reticncia del president que es negava a recomanar l'ús obligatori de la mascareta com a mesura de protecció.

En aquest sentit, Biden també desitja nomenar un responsable de la producció i distribució de proves, futures vacunes i material mdic, d'acord amb les fonts consultades pel diari nord-americ.

Per exercir aquesta tasca, l'equip de transició de Biden, liderat pel seu assessor Ted Kaufman, ja ha rebut els permisos de seguretat pertinents a l'hora d'informar-se sobre els detalls de tots aquests mbits tractats.

No obstant aix, també s'estan preparant pel que podria ser una difícil transició, tenint en compte que al president sortint, Donald Trump, li queden dos mesos de mandat, i poques intencions de concedir la derrota.

TERMINIS

El període entre les eleccions i el 20 de gener, en els casos en qu hi ha canvi de president, té una funció molt destacada als Estats Units perqu permet al mandatari entrant conformar el seu equip i contactar amb l'Administració sortint, per assimilar tots els aspectes de la maquinaria de l'Estat.

És durant aquests dos mesos quan el president entrant duu a terme el procés de selecció del seu equip de govern, una tasca rdua si es té en compte que als Estats Units hi ha 4.000 crrecs polítics. Haver d'esperar per exemple fins al desembre, demoraria aquest procés, cosa que ja li va passar en el seu moment a George W. Bush.

En aquest sentit, l'equip de Biden té molt en compte que és l'Administració de Serveis Generals (GSA) per les seves sigles en angls qui dictamina que els resultats de les eleccions són definitius, cosa que permetr a l'equip de transició de Biden expandir la seva feina i obtenir accés als fons del Govern.

Per aix, els assessors del president electe diuen estan preparats per emprendre accions legals si l'administradora, Emily W. Murphy, que va designar Trump, retarda aquesta decisió, segons fonts properes a la campanya.

Pamela Pennington, portaveu de la GSA, ha assegurat que Murphy determinaria "el candidat aparentment reeixit quan el guanyador quedi clar segons el procés establert a la Constitució". Fins que es prengui aquesta decisió, recorda, l'equip de transició de Biden continuaria rebent accés limitat als recursos governamentals.

La pantanosa transició de Trump a Biden tindria pocs parallels histrics, rivalizada potser només al 1860-1861, quan els estats del Sud es van separar abans que Abraham Lincoln assumís el crrec, i 1932-1933, quan Herbert Hoover va provar de soscavar Franklin D. Roosevelt i evitar que implementés les seves polítiques del New Deal.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés