MILÀ (ITÀLIA), 22 oct. (Reuters/EP) -
Les regions italianes de la Llombardia i el Vènet estan convocades aquest diumenge a una consulta sobre una major autonomia dins l'àmbit italià, una votació no vinculant i legal impulsada per demandar un nou repartiment fiscal a Roma.
Tant la Llombardia com el Vènet --motors econòmics transalpins- estan governades per la Lliga Nord, una organització abans secessionista i amb veleïtats neofeixistes que aspira amb la consulta obtenir una eina per asseure's a negociar amb el Govern central. La Llombardia, amb capital a Milà, suposa el 20 per cent del PIB italià i el Vènet, amb capital a Venècia, suposa un altre 10 per cent de la riquesa del país.
"Llombardia i el Vènet tenen dues administracions eficients i els serveis públics funcionen bé, molt millor que en altres regions italianes (...). Per això mereix la pena demanar una major autonomia", ha argumentat un dels votants, Massimo Piscetta, de 49 anys, de les afores de Milà.
"No vaig a votar perquè crec que que aquest referèndum és inútil, car, ambigu i injust", ha argumentat per la seva banda Giovanni Casolo, de 54 anys, qui recorda així que en la consulta no s'especifiquen els àmbits en els quals la regió demanaria més competències.
La Lliga Nord es va crear durant la dècada del 1990 per reivindicar un estat independent, Padania, que inclouria tota la franja nord d'Itàlia, des de la Llombardia fins al Vènet. La formació ja no defensa la independència, però argumenta que els impostos que es recapten al nord són dilapidats per una ineficaç burocràcia centralista.
Encara que els resultats de la consulta no siguin vinculants, la Constitució italiana permet a les regions negociar amb el Govern central en qualsevol moment la descentralització de competències.
El líder llombard, Roberto Maroni, defensa que una victòria del 'si' a una major autonomia l'habilitaria per negociar amb més mitjans a Roma. "És evident que com més poder de negociació tingui, més diners podré portar de tornada a casa", ha argumentat Maroni en declaracions a Reuters en vigílies de la consulta. L'objectiu és que la regió gestioni 27.000 milions d'euros més dels seus propis impostos.
No obstant això, els analistes no creuen que Roma cedeixi gran quantitat de diners a les regions del nord, ja que això suposaria retallar la inversió al sud, molt menys pròsper econòmicament. En canvi, historiadors com Giovanni Orsina, de la Universitat LUISS Guido Carli de Roma adverteixen que un 'si' molt clar aprofundiria la tradicional divisió nord-sud d'Itàlia. "Si obres el meló del que paguen les regions del nord, tindrà conseqüències en el sud d'Itàlia", ha apuntat.
