Rasmussen admet "un problema" de seguretat a Líbia
BRUSSEL·LES, 10 oct. (EUROPA PRESS) -
El secretari general de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen, ha reclamat aquest dijous l'alliberament "immediat" del primer ministre libi, Ali Zeidan, que ha estat detingut per l'antic grup rebel la Sala dels Revolucionaris Libis i ha subratllat la importància que l'estabilitat i l'Estat de Dret a Líbia es respectin "plenament".
"Estic seguint els esdeveniments molt de prop i amb gran preocupació. És important que la situació s'aclareixi com més aviat millor. Si es confirma que el primer ministre Zeidan ha estat segrestat, demano el seu alliberament immediat", ha manifestat el danès en roda de premsa. "És de màxima importància que l'estabilitat i l'Estat de Dret es respectin plenament a Líbia", ha subratllat.
El Govern ha informat aquest dijous en un comunicat que Zeidan ha estat detingut per la Sala dels Revolucionaris Libis, un antic grup rebel que treballa per el Ministeri de l'Interior per garantir la seguretat a la capital, Trípoli.
La Sala dels Revolucionaris Libis ha reivindicat la captura i ha assegurat que ha actuat "per ordre de la Fiscalia". Tot i això, el fiscal general de Líbia, Abdelqader Radwan, ha negat que el Ministeri Públic hagi emès una ordre d'arrest contra Zeidan, segons ha informat Al-Arabiya.
Els captors han assegurat també que la detenció de Zeidan és una resposta a l'operació duta a terme per les forces especials dels Estats Units a Trípoli per detenir el suposat líder d'Al-Qaida Nazih al Raqi, àlies Abu Anas al Libi, i han anunciat que seguiran perseguint "tots" els que van ajudar en la captura de Al Libi.
Líbia viu una gran inestabilitat des de la caiguda del règim de Moammar al-Gaddafi, el 20 d'octubre del 2011, després de la intervenció militar de l'OTAN, a causa, sobretot, de la negativa de les milícies que van ajudar a enderrocar-lo a lliurar les armes i unir-se a les forces regulars.
PETICIÓ D'AJUDA A L'OTAN
El secretari general de l'OTAN ha explicat que els aliats encara estudien la petició d'ajuda cursada el maig a l'Aliança Atlàntica per les autoritats líbies perquè els assisteixin per "construir o reforçar el seu sector de seguretat".
"Encara ho estem analitzant", ha explicat el danès. "Competeix a les autoritats líbies decidir si volen assistència externa per ajudar a reconstruir un sector de seguretat creïble a Líbia", ha recalcat, preguntat si l'OTAN no hauria d'haver actuat abans a la llum dels desafiaments de seguretat sobre el terreny.
El danès ha recordat que han actuat "ràpid" tenint en compte que poc després de rebre la petició d'ajuda el maig van enviar un equip d'experts sobre el terreny a Trípoli per veure amb més detall la petició i que "des del principi" han deixat clar a les autoritats del país que els aliats estan "llestos per oferir assistència si se sol·licita".
L'OTAN ADMET PROBLEMES A LÍBIA DESPRÉS DE LA SEVA INTERVENCIÓ
Rasmussen ha admès que "òbviament hi ha problemes a Líbia pel que fa a la seguretat", deixant clar que els aliats consideraran "com la situació de seguretat impactarà en qualsevol possible assistència de l'OTAN".
"I per descomptat haurem de tenir en compte els recents esdeveniments quan responguem, però crec que és clar per a tot el món que alguna cosa cal fer per garantir l'estabilitat a Líbia", ha postil·lat el danès, que fa mesos ha admès que una de les opcions que s'estudia és formar a les forces líbies fora del país.
"Estem considerant la petició de com podem assistir, de manera que afegeixi valor", ha afirmat Rasmussen, que ha explicat que l'OTAN haurà de "coordinar-se estretament" amb altres actors presents a Líbia com l'ONU i la UE a través de la seva missió d'assistència fronterera.
"Hem de garantir que no dupliquem treball ni malgastem recursos", ha justificat, sense aclarir si encara esperen una resposta definitiva de Líbia per determinar la seva possible ajuda o hi ha problemes d'interlocució amb les autoritats líbies.
