TRÍPOLI, 20 Mar. (Reuters/EP)
El Govern de Líbia ha fet aquest dijous una crida d'ajuda a la comunitat internacional en l'inici d'una guerra contra el terrorisme, en acusar per primera vegada "grups terroristes" d'estar darrere dels últims atemptats al país.
La crida ha tingut lloc després de desenes d'assassinats i atemptats a diferents punts del país, en el marc de la incapacitat de les autoritats de controlar i desarmar les múltiples milícies que van participar en l'alçament contra l'exlíder libi Moammar al-Gaddafi.
Així, el Govern ha declarat la guerra als "grups terroristes" a Benghazi, Sirte i altres localitats. "El Govern interí demana a la comunitat internacional, i especialment a les Nacions Unides, que ofereixi assistència per arrabassar de soca-rel el terrorisme", ha dit.
"El Govern confirma que vol que aquesta guerra contra el terrorisme i els seus crims comenci com més aviat millor", ha reblat, sense detallar quin tipus d'ajuda espera que sigui facilitada per la comunitat internacional.
Líbia viu una gran inestabilitat des de la caiguda del Govern de Gaddafi, a causa, sobretot, de la negativa de les milícies que van ajudar a enderrocar-lo, a lliurar les armes i a unir-se a les forces regulars. A més, operen al país grups 'gadafistes' i islamistes armats que intenten minar les autoritats per aconseguir els seus objectius.
Les milícies federalistes de Cirenaica que continuen actives han aconseguit aturar els últims mesos les exportacions de petroli a l'est del país, de manera que el Govern ha quedat sense la seva principal font d'ingressos i han fet augmentar el temor que el país caigui en el caos.
Al començament del novembre, el llavors primer ministre, Ali Zeidan, va advertir de la possibilitat d'una intervenció militar estrangera en el cas que no es posi fi al caos existent al país, segons ha informat l'emissora Radio France Internationale.
"La comunitat internacional no pot tolerar un estat, enmig de la Mediterrània, que és font de violència, terror i assassinats", ha dit, abans de citar com a exemple el que va passar a l'Iraq. Líbia continua sota una resolució del Capítol VII de les Nacions Unides, que permet una intervenció internacional per protegir la població civil.
Zeidan va ser cessat la setmana passada després que un vaixell carregués petroli al port d'Es Sider (est) amb el vistiplau de les autoritats de Cirenaica però sense el permís del Govern espanyol, que va arribar a amenaçar amb usar la força.
CRISIS DE LEGITIMITAT
Pel que fa a les tensions per la seguretat, s'ha produït durant les últimes setmanes una sèrie de manifestacions i dimissions en el si del Congrés General Nacional (CGN) per la seva decisió d'allargar el mandat més enllà del 7 de febrer, data límit del congrése, per facilitar la creació de la comissió que ha de redactar la nova Constitució.
No hi ha un acord general sobre la interpretació que s'ha de fer sobre el marc temporal d'autoritat de l'organisme estipulat per la Declaració Constitucional de Transició (DCT).
La posició que defensa l'extensió argumenta que no hi ha d'haver una data límit per a les activitats del CGN i que aquest ha de seguir vigent fins que finalitzin les seves tasques amb l'objectiu d'evitar un buit de poder.
Tot i això, els seus opositors defensen que l'organisme és interí i que no té els poders d'un Parlament electe, per la qual cosa, en cas d'haver d'allargar el seu mandat, ha de buscar el suport popular envers la decisió a través d'un referèndum.
