Comptaran amb un sistema de representació proporcional, arran de la llei de 2017
MADRID, 6 maig (EUROPA PRESS) -
Els libanesos acudeixen aquest diumenge a les urnes en les que seran les primeres eleccions parlamentàries en nou anys, després de desenes d'ajornaments d'uns comicis que haurien d'haver tingut lloc el 2013 però que no es van celebrar a causa de la inestabilitat política al país i a la regió.
El procés de votació va arrencar el 27 d'abril per als libanesos residents en sis països de la regió, mentre que dos dies més tard van començar a acudir a les urnes els residents en 33 països més d'Àfrica, Amèrica i Europa, a més d'Austràlia.
Aquesta ha estat la primera vegada en la història en què els libanesos residents a l'estranger acudeixen a les urnes de manera anticipada, si bé únicament una mica més de 80.000 persones s'han registrat per votar, malgrat que la comunitat libanesa fora del país és de diversos milions.
Aquesta és una de les modificacions que suposa la llei electoral aprovada el 2017 --després de més d'un any de negociacions entre els partits polítics del país--, que va introduir el sistema de representació proporcional i la divisió del país en 15 circumscripcions electorals --nou menys que fins ara--.
Així mateix, cada votant haurà de pronunciar-se a favor d'una de les llistes que concorren a les eleccions i tindrà a més un vot preferent per a un dels candidats d'aquesta llista, un nou sistema que podria perjudicar els partits fins ara majoritaris al Parlament a causa que, en principi, facilitarà una major fragmentació.
Malgrat això, el panorama electoral podria no variar de forma significativa després de les eleccions, ja que l'equilibri entre el partit Al Mustaqbal (Futur), liderat pel primer ministre, Saad Hariri, i el partit-milícia xiïta Hezbolá, encapçalat per Hasán Nasralá, podria mantenir-se i derivar en un nou Govern d'unitat en què participin tots dos.
En qualsevol cas, la dinàmica electoral i la nova legislació podrien reforçar el sorgiment de partits fins ara amb poc pes al país, com el Partit Comunista, que en les municipals de 2016 va aconseguir imposar-se en diverses localitats del sud del país, tradicionalment un bastió d'Hezbolá.
ELS AJORNAMENTS ELECTORALS
Les parlamentàries seran les primeres eleccions d'aquest tipus i les segones des de 2009 --després de les municipals de 2016-- en un país que en aquest període de temps ha vist la caiguda de dos governs --el 2011 i 2013-- i un buit en la Presidència de més de dos anys a causa de la falta d'acord sobre el substitut de Michel Suleiman --entre 2014 i 2016--.
Aquest context polític al Líban, un país que suposa un gresol de grups religiosos i molt marcat per la geopolítica regional i internacional, es va veure agreujat pel conflicte a Síria --en el qual participa de forma directa Hezbolá--, la disputa diplomàtica entre l'Aràbia Saudita i Iran --tots dos amb molt pes al país-- i la crisi de refugiats derivada de la guerra al país veí.
El conflicte a Síria i les conseqüències econòmiques, socials i de seguretat per al país, escenari de diversos atemptats perpetrats per grups gihadistes i fins i tot una ofensiva el 2014 contra la localitat fronterera d'Arsal, ha polaritzat encara més la situació i ha deixat més en evidència el paper de Riad i Teheran en la política libanesa.
De fet, el Líban va superar una nova crisi política al novembre de 2017, quan Hariri va anunciar des de l'Aràbia Saudita que presentava la seva dimissió per suposades amenaces a la seva seguretat i per la influència d'Iran sobre Hezbolá i el paper d'aquest partit-milícia en la guerra a Síria.
La decisió va ser àmpliament criticada pels polítics rivals i el president, Michel Aoun, es va negar a acceptar-la fins que tornés al país i s'expliqués, al mateix temps que van sorgir acusacions contra les autoritats saudites per retenir i forçar a dimitir a Hariri, fet al que van negar tant el primer ministre com el Govern del país àrab. Després d'una escala a França, Hariri va fer marxa enrere setmanes després, arran d'una reunió amb Aoun.
LA COMPOSICIÓ DEL PARLAMENT
El Parlament libanès, igual que els principals càrrecs electes del país, està dividit segons sectes. Així, la meitat dels 128 escons estan reservats a representants musulmans --sunnites, xiïtes, drusos i alauíes-- i l'altra meitat a representants cristians --catòlics, maronitas, ortodoxos, protestants i armenis catòlics i ortodoxos--. En total, 583 candidats es disputaran els 128 escons en lliça.
En el cas de la Presidència, ha d'estar encapçalada per un cristià, mentre que el primer ministre ha de ser sunnita i el president del Parlament xiïta. Aquesta sectarització de la política ha estat clau per entendre el país des dels Acords de Taif, signats el 1989 en aquesta localitat saudita per posar fi a una guerra civil que es va estendre durant 15 anys.
Aquesta realitat i la modificació dels districtes electorals i el pas a un sistema de representació proporcional ha derivat en tensions de poca rellevància en els dies previs als comicis, durant els quals el propi Hariri hauria rebut la recomanació de limitar els seus actes de campanya en algunes zones del país per motius de seguretat.
En les últimes setmanes, seguidors d'Hezbolá han agredit un polític xiïta independent al sud del país, mentre que membres d'Al Mustaqbal van causar danys materials a les oficines d'un polític rival a la capital del país, Beirut.
En aquesta situació, Nasralá va fer recentment una crida a la calma i va demanar que no es recorregués al discurs sectari per recaptar vots en les eleccions, en les quals Hezbolá ha acordat amb el principal partit xiïta del país, AMAL, repartir la seva representació al Parlament.
Al marge d'Al Mutaqbal i Hezbolá, els principals partits que concorren a les eleccions són el Moviment Patriòtic Lliure (FPM), liderat per Aoun; l'esmentat AMAL, encapçalat per Nabih Berri --president del Parlament--; el Partit Socialista Progressista (PSP), el president del qual és Ualid Yumblat, el fill del qual Taimur encapçalarà la llista parlamentària per primera vegada; i la Federació Revolucionària Armènia (Tashnag), liderada per Hagop Pakradounian.
El Govern ha assegurat que treballarà per garantir que aquests comicis, clau per al repartiment de poder i el camí del Líban cap al futur, siguin totalment justos, democràtics i transparents. A més, ha declarat festiu des del 4 al 7 de maig per fomentar la votació i permetre l'ús de col·legis com a centres de votació. La Unió Europea (UE) ha enviat un equip d'observadors.
