BRUSSEL·LES, 11 jul. (EUROPA PRESS) -
Els ministres d'Economia i Finances de l'eurozona es reuneixen aquest dissabte a Brussel·les per examinar l'última proposta de reformes i retallades que ofereix el Govern de Syriza als seus creditors internacionals a canvi de negociar un tercer rescat per als pròxims tres anys.
La proposta, enviada per Atenes dijous a la nit, inclou reformes immediates en matèria fiscal i en el sistema de pensions, tal com reclamen les institucions de la troica (Banc Central Europeu, Fons Monetari Internacional i Comissió Europea).
La carta de les autoritats gregues demana també una reestructuració del deute que fins ara ha trobat resistència entre els creditors, però que s'ha convertit en un "element important" de la negociació, segons fonts europees.
A més de decidir si autoritzen o no la negociació d'un tercer rescat, els ministres de l'Eurogrup hauran també de pronunciar-se sobre la possibilitat de dissenyar algun tipus d'ajuda "pont" que permeti a Grècia afrontar pagaments urgents com el que haurà de complir el 20 de juliol amb el BCE, de 3.500 milions d'euros, i per al qual no arribaria a temps un programa del fons de rescat.
Tot i això, un alt funcionari europeu va advertir aquest divendres que aquesta possibilitat s'estudiarà "arribat el moment", és a dir, "després d'un acord per una solució a llarg termini i sostenible".
Les institucions van examinar durant divendres els detalls d'aquestes propostes, que s'estima que ofereixen retallades per valor de 12.000 milions d'euros, i guarden silenci sobre el seu veredicte, que traslladaran "abans que acabi el dia" als estats membre.
L'objectiu és que l'Eurogrup, primer en àmbit tècnic i després en àmbit de ministres, examini aquestes propostes i també les avaluacions que Brussel·les i el BCE, en col·laboració amb l'FMI, han preparat sobre la sostenibilitat del deute grec i sobre les necessitats financeres del país. Aquest examen es considera clau perquè el BCE mantingui la línia de liquiditat d'emergència als bancs grecs.
Les regles del fons de rescat europeu (MEDE) exigeixen que es compleixin tots aquests passos i els negociadors treballen a contrarellotge per tractar de desbloquejar les negociacions per aconseguir un tercer de programa de rescat, la xifra del qual no s'ha revelat, però que probablement superi els 53.000 milions d'euros.
Segons estimacions del sector, només el sistema bancari grec requerirà una recapitalització d'aproximadament 14.000 milions d'euros.
Si l'Eurogrup es resol amb èxit, serà només la prova que existeix "base suficient" per pactar un nou rescat i serà el començament de les negociacions per un pla a llarg termini. Perquè aquestes negociacions arrenquin, a més, cal que els parlaments de sis estats membre --Alemanya, Països Baixos, Finlàndia, Àustria, Eslovènia i Eslovàquia-- donin el seu vistiplau.
El president de l'Eurogrup, l'holandès Jeroen Dijsselbloem, va qualificar de "meticuloses" les propostes del Govern d'Alexis Tsipras i va advertir que "caldrà prendre una gran decisió, en un sentit o en un altre".
En una primera cimera extraordinària a principis d'aquesta setmana, els líders de l'euro van advertir a Atenes que aquesta setmana era "l'última oportunitat" per un acord que permeti negociar el nou programa d'ajuda.
Per aquesta raó, els caps d'Estat i de Govern de l'euro, primer, i dels Vint-i-vuit, després, estan convocats diumenge, amb l'objectiu de ratificar l'acord, si es produeix, o d'examinar altres escenaris, entre els quals hi ha la sortida de l'euro de Grècia.
L'últim paquet de mesures presentat per Atenes és molt semblant a l'última oferta de la troica que va ser rebutjada pels grecs en un referèndum, segons fonts comunitàries, per la qual cosa el verdader obstacle és la falta de confiança dels europeus en l'executiu de Tsipras.
"La confiança està completament trencada i (recuperar-la) depèn del compromís grec amb les reformes i la voluntat d'aplicar-les", adverteixen des de Brussel·les.
