Els ministres descarten la pròrroga d'uns dies del rescat que demana Tsipras
BRUSSEL·LES, 27 juny (EUROPA PRESS) -
Els ministres d'Economia de l'eurozona han començat aquest dissabte a discutir de manera oficial el "pla B" per Grècia -és a dir, què fer en cas de suspensió de pagaments i una possible sortida d'Atenes de l'euro després de l'anunci per part del primer ministre grec, Alexis Tsipras, que convocarà per al 5 de juliol un referèndum sobre l'oferta dels seus creditors sobre el rescat i suggerir que demanarà que sigui rebutjada.
L'Eurogrup ha descartat concedir una nova pròrroga d'alguns dies a l'actual rescat, tal com havia sol·licitat Tsipras per donar temps a convocar la consulta. El rescat expira dimarts que ve 30 de juny i a partir de llavors Atenes ja no tindrà accés a assistència financera de la UE. Grècia ha de fer a més un pagament de 1.500 milions al Fons Monetari Internacional (FMI) el mateix 30 de juny, i el Govern de Syriza ha dit que no disposa de diners per fer-ho.
Els ministres han eludit aclarir si la ruptura de les negociacions significa que Grècia haurà d'imposar controls de capital o decretar vacances bancàries a partir de dilluns i han dit que la decisió correspon al Govern de Syriza. "No és el meu problema" el que els passi als bancs grecs, ha dit cruament el secretari d'Estat de Finances holandès, Eric Wiebes.
"Estic sorprès de manera molt negativa per la decisió del Govern grec. Aparentment han rebutjat les últimes propostes sobre la taula de les tres institucions (de la troica) i sobre aquesta base negativa han proposat al parlament convocar un referèndum amb una recomanació també negativa", ha dit el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, a la seva arribada a la reunió d'emergència sobre Grècia, la quarta en una setmana.
"És una decisió trista per Grècia perquè tanca la porta a negociacions addicionals, que encara estava oberta", ha criticat el cap de l'Eurogrup. Els ministres d'Economia de l'eurozona escoltaran ara les explicacions del seu col·lega grec, Yanis Varoufakis, que ha entrat a la reunió sense fer declaracions, i "parlaran després de les conseqüències futures", ha anunciat Dijsselbloem.
El més explícit sobre el que signifiquen aquestes conseqüències ha estat el ministre de Finances finlandès, Alexander Stubb. "Hi ha consens dins de l'Eurogrup en el sentit que no podem prorrogar el programa i jo al·legaria que el pla B es converteix en el pla A", ha afirmat.
Per a Stubb, "amb l'anunci d'aquest referèndum es tanca la porta per a qualsevol negociació addicional" i el "pla B" es converteix en "l'única opció que tenim per discutir perquè no hi ha res més sobre la taula". "Hem de veure el que els pròxims passos suposen per Grècia i el que els pròxims passos suposen per tot l'Eurogrup. És molt important que l'Eurogrup i l'eurozona segueixin ferms i compromesos durant els pròxims dies d'aquesta crisi", ha dit.
En la mateixa línia s'ha pronunciat el ministre d'Economia, Luis de Guindos, per al qual la convocatòria del referèndum fa que "estiguem cada vegada més a prop que el pla B es converteixi en pla A". "És una decisió que té conseqüències i aquestes conseqüències són, fonamentalment, que es trenquen les negociacions", ha al·legat.
També el ministre de Finances eslovac, Peter Kazimir, ha considerat que "si el Govern grec rebutja el paquet que està sobre la taula, el programa (de rescat) s'ha acabat". "En aquesta situació, hem de debatre un pla B sobre Grècia", ha dit. "Respectem el referèndum com a expressió de la voluntat popular, però el Govern grec ha estat elegit per prendre decisions, així que hauria de prendre-les", ha denunciat.
Amb aquesta anàlisi ha coincidit el ministre de Finances belga, Johan Van Overtveldt, que ha considerat "estrany" i "contradictori" que el Govern grec hagi convocat un referèndum sobre el rescat i que al mateix temps hagi demanat que es voti que no.
Per la seva banda, el ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, un dels representants de la línia dura a l'Eurogrup, ha donat també per trencades les negociacions per la convocatòria de la consulta. "Cap col·lega amb qui hagi parlat veu cap possibilitat de seguir endavant", ha indicat.
LA CE I L'FMI INTENTEN SALVAR L'ACORD
La Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional han apel·lat encara a intentar salvar l'acord amb Grècia. El comissari d'Assumptes Econòmics, Pierre Moscovici, ha dit que l'Eurogrup ha de verificar amb el ministre de Finances grec, Yanis Varoufakis, "si un acord és encara possible".
"Hi ha diferències, però són bastant limitades i estan ben identificades. Quan hi ha voluntat hi ha una manera d'aconseguir-ho i el Govern grec hauria de demostrar la seva pròpia voluntat", ha dit Moscovici.
Per la seva banda, la directora gerent de l'FMI, Christine Lagarde, ha assegurat que seguirà treballant per restaurar l'estabilitat econòmica a Grècia. "Sempre hem mostrat flexibilitat, i continuarem fent-ho, per ajustar-nos a la nova situació econòmica i política a Grècia. L'objectiu del que estem fent junts és restaurar l'estabilitat de l'economia a Grècia", ha defensat. Això exigeix reformes i ajustos per part d'Atenes i finançament i reestructuració del deute per part dels seus socis europeus, ha reclamat.
