Brussel·les i Nicòsia negocien la quitança que s'aplicarà als dipòsits dels bancs xipriotes
BRUSSEL·LES, 24 març (EUROPA PRESS) -
Els ministres d'Economia de l'eurozona celebren aquest diumenge, a partir de les 18.00 hores, una reunió extraordinària a Brussel·les amb la finalitat d'intentar tancar un rescat per a Xipre que eviti la bancarrota de l'illa i la seva sortida de l'euro.
L'últim escull pendent era la taxa als grans dipositants que l'Eurogrup considera inevitable perquè aquests, molts d'ells russos no residents, assumeixin part del cost del rescat.
Aquest dissabte s'ha informat d'un principi d'acord entre la 'troica' --Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional-- i el Govern xipriota, pel qual s'aplicaria una quitança del 20% als dipòsits que superin els 100.000 euros i que es trobin en el Banc de Xipre, principal entitat bancària del país.
A més, s'aplicaria una quitança del 4% als dipòsits de més de 100.000 euros que estiguin en altres bancs, tot i que després d'aquesta informació, el mateix Govern xipriota ha reconegut que encara no hi ha res tancat i que les negociacions travessen una "fase molt delicada".
La trobada de l'Eurogrup tindrà lloc un dia abans que venci el termini que ha donat el Banc Central Europeu (BCE) per tallar la liquiditat d'emergència als bancs xipriotes.
La convocatòria oficial de la reunió extraordinària ha estat anunciada pel seu president, Jeroen Dijsselbloem, al seu compte de Twitter, i és un signe que l'acord entre la troica (formada per la Comissió, el BCE i el Fons Monetari Internacional) i el Govern de Nicòsia és a prop.
Encara durant el matí de dissabte, l'executiu comunitari ressaltava que "prossegueixen els contactes intensos a tots els nivells" sobre Xipre però negava que hi hagués reunions previstes a Brussel·les durant el cap de setmana, però la UE ha suspès la cimera amb Japó prevista per a aquest dilluns a Tòquio per centrar els seus esforços en la crisi xipriota.
Els ministres d'Economia de l'eurozona examinaran si el 'pla B' preparat per les autoritats xipriotes compleix les dues condicions exigides per la UE per desbloquejar el rescat, que són, en primer lloc, que la UE vol limitar l'ajuda a l'illa a 10.000 milions d'euros -respecte dels 17.000 milions d'euros que demanava el Govern de Nicòsia, equivalents al 100% del PIB del país-, i que, per tant, la resta dels diners els aportin els propis xipriotes; i en segon lloc, que el deute de Xipre no haurà de superar el 100% del PIB el 2020, el llindar que l'Eurogrup considera sostenible.
El parlament xipriota va aprovar divendres les dues lleis exigides per la UE per restringir la lliure circulació de capitals i per liquidar els bancs amb problemes, la primera de les quals permetrà mantenir els controls sobre la retirada de dipòsits a partir de dimarts, quan està previst que es reobrin els bancs de l'illa.
La segona norma té com a objectiu facilitar la reestructuració del segon banc del país, Laiki, imposant fortes pèrdues als grans dipositants però protegint els comptes de menys de 100.000 euros.
El parlament xipriota ha aprovat, a més, la creació d'un fons de solidaritat que té com a finalitat finançar part de la seva contribució al rescat.
La crisi de Xipre s'ha agreujat l'última setmana després del rescat aprovat per l'Eurogrup dissabte passat, que incloïa una taxa del 6,75% per als comptes de menys de 100.000 euros i del 9,9% per a les superiors.
Després, l'Eurogrup va recomanar que s'eximís de la quitança als dipòsits de menys de 100.000 euros, protegits per les normes de la UE, a la qual cosa el Govern de Nicòsia volia resistir-se perquè volia protegir el seu estatus de centre financer en el qual es refugien moltes fortunes russes, però finalment el parlament xipriota va tombar la taxa dimarts passat.
Des d'aleshores, el Govern de Nicòsia ha intentat negociar un rescat alternatiu amb Rússia, però la negativa de Moscou l'ha obligat a tornar a considerar la taxa als dipòsits.
