Publicat 01/11/2014 11:59

Les relacions entre els EUA i Israel, en mínims històrics

Primer ministro israelí, Benjamin Netanyahu
POOL

Kerry demana perdó a Netanyahu pels insults d'un funcionari dels EUA en un article de 'The Atlantic', on el titlla de "caganer"

NOVA YORK, 1 nov. (EUROPA PRESS) -

Les relacions entre els Estats Units i Israel travessen un punt crític i tenen aspectes d'empitjorar després de les eleccions legislatives de la setmana que ve als Estats Units, després d'un article de 'The Atlantic' que ha generat un profund empipament en el Govern israelià en recollir les paraules d'un anònim funcionari nord-americà que titlla de "caganer" el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, el que ha obligat al secretari d'Estat dels EUA, John Kerry, a demanar disculpes en nom seu.

El motiu principal del refredament de les relacions és la insistència de Netanyahu --també descrit per fonts anònimes de l'Administració dels EUA com a "miop", "reaccionari", "obtús", "pompós" i "Aspergerià"-- de prosseguir amb la seva política d'assentaments a Cisjordània i Jerusalem Est, el que ha arruïnat totes les perspectives d'una solució de pau negociada amb els palestins.

"El que passa amb Bibi (el sobrenom de Netanyahu) és que és un caganer", ha explicat aquest funcionari, del qual només es dóna a conèixer que ostenta un alt càrrec en l'Administració Obama. "El positiu és que li fa por iniciar una guerra, el negatiu és que no té intenció en absolut d'arribar a un acord ni amb els palestins ni amb els estats àrabs sunnites".

La valoració no pot ser més negativa, sobretot en comparació dels precedents en el càrrec. "Ni és Yitzhak Rabin, ni és Ariel Sharon, ni per descomptat és Menachem Begin. No té coratge", segons aquest funcionari, les declaracions del qual són ratificades per un altre diplomàtic estatunidenc, també sota l'anonimat.

La decepció del Govern estatunidenc amb Netanyahu no només s'aplica a la qüestió palestina, sinó també al conflicte obert amb l'Iran pel programa nuclear de la república islàmica. Des de fa anys, Netanyahu, convençut que l'Iran estava desenvolupant una bomba nuclear, porta jugant amb la idea de llançar un atac preventiu contra l'Iran. "Ara", han opinat aquests diplomàtics, "es té la sensació que Bibi està farolejant, no com Begin a Osirak", han declarat en relació amb l'atac ordenat per l'aleshores primer ministre contra un reactor nuclear a l'Iraq el 1981.

EN DEFENSA D'UNA RELACIÓ ESPECIAL

Durant els últims mesos, els Estats Units i Israel s'han embrancat en una vetllada lluita d'insults, seguits d'immediates declaracions de disculpes i matisacions, rematades amb un elogi de la relació especial que des de fa dècades mantenen els dos països. Això no treu, per exemple, que el ministre de Defensa israelià, Moshe Yaalon, qualifiqués Kerry d'"obsessiu" i "messiànic", o critiqués la "debilitat" de la política exterior estatunidenca.

"El que ens resulta confús", va respondre la portaveu del Departament d'Estat, Jen Psaki, "és per què el ministre Yaalon segueix fent declaracions que no representen amb exactitud ni l'abast ni la profunditat de la relació entre els Estats Units i Israel".

Com succeís anteriorment, la Casa Blanca ha reaccionat en aquesta última crisi repudiant qualsevol mena de llenguatge obscè contra el Govern israelià. En el cas concret de l'article de 'The Atlantic', el secretari d'Estat, John Kerry, va desmentir primer que fos ell qui havia fet aquestes declaracions, que va titllar de "desgraciades, inacceptables i perjudicials".

Els republicans van utilitzar aquests comentaris per descarregar munició contra Obama, començant pel president de la Cambra de Representants, John Boehner, qui va condemnar "la retòrica de menyspreu efectuada per l'administració, el to de la qual el marca el president Obama, que o aprova aquesta classe d'insults o no, així que més val que posi ordre a casa seva".

ELS ANALISTES ISRAELIANS COINCIDEIXEN

I, tot i això, analistes dels principals programes de televisió israelians coincideixen que les relacions entre les administracions dels EUA i Israel són extremadament dolentes.

Un analista del canal 10 de la televisió israeliana, per exemple, ha destacat el "fàstic sense precedents" que domina l'ambient entre els dos Governs. L'ex ambaixador israelià en els EUA Itamar Rabinovich va arribar a declarar al portal Walla! que les relacions mai havien passat per un moment tan negatiu. "No és que s'hagin tret els guants, és que els han tirat a les escombraries", ha declarat.

"Abans, les crisis entre nosaltres i els Estats Units partien d'un únic tema, quan per exemple el president Eisenhower va obligar Ben-Gurion a retirar-se del Sinaí el 1956, però ara es tracta d'una combinació de desacords sobre gairebé qualsevol aspecte de la regió, per no esmentar les horribles relacions personals entre els dos líders", va fer saber Rabinovich, per a qui aquesta situació "no té precedents".

De la mateixa opinió s'ha mostrat el també exambaixador Danny Ayalon, particularment pel que fa a les friccions de caràcter entre Obama i Netanyahu. "Les relacions entre primer ministre (d'Israel) i president (dels EUA), cosa que considero d'importància suma, mai s'han trobat en un moment com aquest".

"El que estem veient ara mateix --fàstic personal, mofes, sòrdides filtracions mútues-- són coses que mai han ocorregut en el passat", ha afegit Ayalon en comentaris recollits pel mitjà hebreu 'Arutz Sheva'.

CONTRAATAC DELS EUA

L'article de 'The Atlantic' culmina amb un to admonitori: la possibilitat que els Estats Units comenci en els pròxims mesos a criticar de manera més oberta l'actual política israeliana a Pròxim Orient, conforme l'Autoritat Palestina acceleri el seu programa per aconseguir el reconeixement internacional.

I si bé ningú creu que els Estats Units permeti que el Consell de Seguretat --on té dret de veto-- aprovi el reconeixement total de Palestina, no es descarta que Washington presenti un pla unilateral per arribar a una solució de pau que comprengui dos estats, l'israelià i el palestí, convivint de manera conjunta, el que suposaria un terrible cop a les aspiracions diplomàtiques d'Israel, que només ha defensat la negociació directa, sense la intervenció de tercers, com a únic mecanisme de pau.

Les fronteres d'aquest estat palestí, "per a horror de Netanyahu", apunta l'article, estarien basades en els límits del 1967 --el que inclouria actuals assentaments israelians a Cisjordània--. Per a Netanyahu s'obre un període clau que començarà després de les eleccions legislatives als EUA de la setmana que ve, que donaran el tret de sortida a la recta final de l'últim mandat d'Obama, qui podria aprofitar per tancar la seva estada a la Casa Blanca amb un impuls definitiu i personal a la pau a Pròxim Orient, agradi o no als israelians.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés