El preu de l'arròs ja havia pujat un 17 per cent una setmana després de les primeres sancions contra la junta militar
MADRID, 13 ago. (EUROPA PRESS) -
La crisi política en què viu sumit el Níger amenaça amb empitjorar una emergència humanitària que per si mateixa ja era "complexa" i a "gran escala" abans del cop d'estat del 26 de juliol, segons les organitzacions humanitàries que examinen la situació sobre el terreny.
La incertesa ha marcat aquestes últimes setmanes, durant les quals la junta colpista ha tancat l'espai aeri i la Comunitat Econòmica d'Estats de l'Àfrica Occidental (CEDEAO) ha intentat, en va, intervenir, amb avisos fins i tot d'una intervenció militar si no es restaura l'"ordre constitucional".
L'ONU recorda que 4,3 milions de persones necessiten ajuda humanitària al Níger. Uns 3,3 milions requereixen assistència alimentària urgent per la coneguda com a estació seca, entre juny i agost, en un context que ja estava marcat per la inseguretat, els desastres climàtics i l'augment dels preus de productes bàsics.
Les primeres anàlisis pel Programa Mundial d'Aliments (PMA) anticipen que "la crisi política probablement exacerbarà els ja elevats nivells d'inseguretat alimentària", com explica l'agència en el seu informe més recent. En particular, es tem que els tancaments dels passos fronterers amb Nigèria i el Benín minvin els subministraments i desencadenin una nova pujada del preu dels aliments.
Amb prou feines una setmana després que la CEDEAO va anunciar les primeres sancions, el preu de l'arròs ja acumulava pujades de prop del 17 per cent, i els experts vaticinen que els càstigs penalitzaran especialment els que depenen de les exportacions --principalment en el sector agrícola-- o de les remeses internacionals.
A més, apunta el PMA, "les congelacions de comptes bancaris i la suspensió de l'ajuda internacional redueix el pressupost del Govern, la qual cosa afecta els seus programes humanitaris i per al desenvolupament".
ADAPTAR-SE AL NOU ESCENARI
El director en funcions de Plan international Niger, Nahiou Hima, coincideix que "la inestabilitat política al Níger es produeix en un moment en què les necessitats humanitàries ja eren enormes", amb un conflicte latent des de l'any 2015 i una crisi de desplaçament oberta.
Prop de 700.000 persones havien hagut d'abandonar les seves llars fins al juny per la inseguretat, segons l'ONU, que estimava en més de 350.000 els desplaçats interns abans del cop.
Per les ONG com ara Plan, la prioritat passa per "continuar proporcionant ajuda humanitària de primera necessitat als nens i nenes més vulnerables i a les seves famílies". "Treballem sense parar per garantir que els nostres programes d'alimentació, protecció infantil i educació puguin continuar funcionant sense problemes", ha assenyalat Hima.
Les organitzacions internacionals demanen a totes les parts que, al marge de consideracions polítiques, anteposin els interessos de la població i permetin als cooperants continuar fent la seva tasca. Agències com el Fons de l'ONU per a la Infància (UNICEF) ja revisen els plans d'ajuda que tenien prevists per al 2023, assumint que la realitat ara és una altra i, previsiblement, pitjor.
També està per veure l'abast regional d'aquesta crisi. El secretari general del Consell Noruec per als Refugiats (NRC), Jan Egeland, "profundament preocupat", assenyala en un comunicat que "en aquest context tan volàtil existeix un greu perill que la desestabilització vagi a més tant per al país com per a la resta de la regió".
"No podem saber l'impacte que tindrà sobre els civils, tant en termes de necessitats humanitàries com de protecció, quan els imperatius militars tenen prioritat sobre el govern civil. El Níger té la població més jove i una de les més pobres del món", adverteix.
