L'observadora de la UE afirma que la jornada ha estat "pacífica" tot i el desencant dels ciutadans
MADRID, 11 oct. (EUROPA PRESS) -
Els collegis electorals de l'Iraq han tancat la nit d'aquest diumenge amb una participació d'entorn d'un 41% a les eleccions parlamentries, una de les més baixes dels últims anys en uns comicis que s'han celebrat enmig d'una frustració generalitzada amb la classe política iraquiana.
És la participació més baixa de les sis eleccions que s'han dut a terme a l'Iraq des de la caiguda el 2003 del rgim de Sadam Hussein després de la invasió nord-americana. L'anterior taxa de participació més baixa va ser del 44,5% el 2018, recull DPA.
Per la seva banda, la cap de la missió d'observació electoral de la UE per a les eleccions de l'Iraq, Viola von Cramon, ha reconegut a meitat de la jornada que malgrat que la participació no estava sent elevada --amb prou feines un 19% al migdia, segons la Comissió Nacional Electoral--, el procés s'estava duent a terme de forma "tranquilla i pacífica".
No obstant aix, en declaracions recollides per l'agncia de notícies Rudaw, Von Cramon si que posava de manifest l'ambient de desencantament que es viu al país després de mesos d'una crisi econmica que ha minat encara més la confiana en la classe política iraquiana.
"La participació, en termes relatius, ens diu molt. És un senyal per als polítics i una espera que parin atenció al missatge", ha avisat.
"VOTEU PER L'IRAQ"
D'altra banda, el primer ministre de l'Iraq, Mostaf al Kazemi, ha cridat la població perqu s'animés a votar en les eleccions parlamentries.
"Voteu per l'Iraq, voteu pel futur de les nostres properes generacions", ha afirmat Al Kazemi, qui finalment no ha aconseguit mobilitzar a la ciutadania.
Les parlamentries, de carcter anticipat, van ser convocades després de la greu crisi política en la qual es va veure sumit el país després de les massives mobilitzacions que es van produir el 2019, i que van forar la dimissió del Govern i una nova legislació electoral.
Les protestes van esclatar l'octubre de 2019 i es van saldar amb més de 550 morts, segons el balan oficial facilitat al juliol de 2020. Eren una nova mostra del desencantament de la població amb la classe política davant els nombrosos casos de corrupció, el mal estat dels serveis públics i la crisi econmica que impera a l'Iraq.
