Després d'haver-se casat a una edat molt primerenca, treballen perqu les seves filles no segueixin els seus passos
MADRID, 7 març (EUROPA PRESS) -
Guatemala es va convertir l'any 2017 en el quart país de l'Amrica Llatina que prohibia el matrimoni infantil per, en un país en qu la pobresa, el baix nivell educatiu i les tradicions estan molt arrelades, encara no s'ha aconseguit posar fi a aquesta prctica.
Dones com Laura, Paula o María Lucía, totes elles residents prop de Patzún, una localitat del departament de Chimaltenango, estan decidides a eradicar-la pel bé de les seves filles. En aquesta zona, la falta d'oportunitats de feina, la pobresa generalitzada i la malnutrició fan que, per a moltes famílies, o fins i tot per a les mateixes noies, casar-se o conviure amb un home sigui una sortida.
Segons les estimacions de Girls Not Brides, una aliana de més de 1.300 organitzacions de la societat civil d'arreu del món que lluiten contra el matrimoni infantil, a Guatemala el 30% de les noies es casen o conviuen en unions de fet abans de ser majors d'edat, una xifra que se situa per sobre del 40% entre la població indígena.
Laura es va casar amb 16 anys i ara té sis fills. Sense pare des que tenia sis anys, la seva mare va quedar al crrec de la família. "Volia anar a escola per no teníem diners", recorda. Amb 12 anys se'n va anar a Ciutat de Guatemala, on venia truites, i quatre anys després es va casar.
"Creia que quan em casés ja no patiria, per ningú no em va dir que, quan ho fes, patiria fins i tot més", lamenta. Per aix, ara té clar que no vol que la seva filla Olga segueixi els seus passos i li recomana que no es casi "fins que tingui 20 anys o més". "El meu somni és que estudi", assegura Laura, que treballa com a assessora comunitria amb Women's Justice Initiative, una iniciativa que vol millorar les vides de dones i nenes indígenes a Guatemala.
"NO SABIA ON EM POSAVA"
Paula tenia 15 anys quan es va casar: "No sabia on em posava". "Si hagués sabut el que sé ara, no m'hauria casat a aquesta edat", reconeix. "Tinc cinc filles i només una es va casar d'hora, perqu jo no havia rebut formació", assegura la dona, que també és assessora comunitria.
Entre les seves filles solteres hi ha una noia de 27 anys i una altra de 23. "Els dic que només haurien de casar-se quan tinguin l'edat adequada", insisteix, i subratlla que "casar-se a una edat primerenca comporta males conseqüncies", una de les quals pot ser "aconseguir un mal marit i que no tinguin una bona vida", afirma.
De fet, com destaca Paula, "la violncia de gnere és un gran problema aquí". "Quan una dona pateix abusos a casa és dur. La dona desespera i fins i tot pot sucidar-se perqu sent que no hi ha sortida", explica, orgullosa que, amb la formació que ha rebut, ara coneix els seus drets.
En el cas de María Lucía, la seva implicació en la tasca de Women's Justice Initiative no és resultat d'haver estat ella mateixa víctima del matrimoni infantil, sinó que, per sort, quan era adolescent, ja va rebre assessorament sobre els seus drets per part d'una altra organització.
"Ens van ensenyar autoestima i capacitats de lideratge i també sobre planificació familiar i prevenció d'unions i matrimonis primerencs", recorda María Lucía. "Aix em va donar un impuls per continuar lluitant per les nenes i les dones", subratlla.
