Publicat 10/04/2021 14:21

L'Equador celebra la seva segona volta enmig de la incertesa i amb dos candidats molt polaritzats

El candidat a la Presidncia de l'Equador Andrés Arauz oneja una bandera del país llatinoameric en el tancament de la seva campanya electoral a la capital, Quito.
Juan Diego Montenegro/dpa

El vot dels qui es van decantar per altres candidats en la primera volta i el dels indígenes ser determinant

MADRID, 10 abr. (EUROPA PRESS) -

La segona volta de les eleccions presidencials de l'Equador tindr lloc aquest diumenge en un escenari marcat per la incertesa respecte a qui s'alar amb la Presidncia del país llatinoameric i amb dos contrincants, Andrés Arauz i Guillermo Lasso, a les antípodes ideolgiques.

Al marge dels dos candidats supervivents, uns latres catorze van sumar el 47,5 per cent dels vots en la primera volta, un percentatge significatiu que pot decantar la balana cap a un costat o un altre. A més, i per augmentar els dubtes sobre el resultat electoral, l'abstenció va ascendir fins al 19 per cent en aquella cita electoral, que es va celebrar al febrer. Aquests votants podrien fer trontollar el tauler polític si decideixen anar a les urnes.

Com a resultat, Arauz, d'Unió per l'Esperana --i de tendncia correista--, i Lasso, del Moviment CREO --i d'ideologia conservadora i liberal--, han reestructurat les seves agendes per arribar a aquests electors, entre els quals figuren les minories, camperols o indígenes, entre d'altres.

Els indígenes, en concret, representen un grup electoral important en aquests comicis, amb una rellevncia renovada precisament pels resultats del febrer, que van deixar el candidat pel moviment polític Pachakutik, Yaku Pérez, en tercer lloc després d'un ajustat recompte, en el qual va estar gran part del temps per davant de Lasso.

El president de la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l'Equador (CONAIE), Jaime Vargas, ja ha donat suport a la candidatura d'Arauz, cosa que li ha costat l'expulsió de l'organisme, el bra polític del qual és Pachakutik. La CONAIE ha reafirmat la seva intenció d'impulsar el vot nul per a la cita electoral de diumenge, en argumentar que el seu projecte polític i les seves demandes "transcendeixen l'escenari electoral". Pachakutik també es va expressar en aquesta línia i ha sostingut que també promour el vot nul.

Respecte al sentit del vot del moviment indígena, el director de l'Institut d'Iberoamrica de la Universitat de Salamanca, Francisco Sánchez, assenyala que és "plural" i "divers", per recorda que l'expresident Rafael Correa va mantenir una "política activa d'atac" contra la CONAIE i molts dels seus dirigents.

En una intervenció per analitzar la cita electoral de l'Equador emmarcada en el cicle 'América Vota' de Casa América, resumeix que la discussió electoral equatoriana es mou en dos plnols: els qui temen que torni un possible autoritarisme o un govern de tendncia més autoritria, a l'estil de Rafael Correa, o els qui pensen en un rendiment econmic del país. En aquest sentit, opina que la pregunta de fons és "quant pot pesar el llegat" de Correa en una eventual Presidncia d'Arauz, "com de tutelat estar Arauz per Correa".

A parer de la periodista i analista electoral Dayana León, la campanya "antisistema" que el moviment indígena ha enarborat i el fet que cap dels dos rebi un suport tcit d'aquests se li far "costa amunt" al futur president de l'Equador.

CANDIDATS MOLT POLARITZATS

La veritat és que Arauz i Lasso estan molt polaritzats. L'economia és un dels eixos que més separen tots dos candidats. Sánchez explica que Arauz exhibeix un discurs intervencionista de l'Estat en l'economia i com a regulador de la societat. Lasso, per la seva banda, creu que l'Estat "és el problema" i fa referncia a assumptes com el cobrament d'impostos. "El seu plantejament és clssic: menys Estat i més societat, que sense restriccions genera més ingressos econmics perqu el mercat funciona", detalla.

No obstant aix, en el context actual, Sánchez critica que aquest supsit de l'absncia de l'Estat no es pot donar a l'Equador, un país amb desigualtats estructurals. "Manca d'un discurs social, que és necessari per les condicions estructurals del país", diu, i destaca que a l'Equador cal un Estat que "redistribueixi".

Un altre dels punts de fricció entre tots dos té a veure amb les llibertats i els drets. En campanya, Lasso ja s'ha manifestat obertament sobre aquest assumpte i n'ha centrat gran part en la llibertat de premsa, en menys persecució a líders polítics i ha advocat per mostrar-se menys restrictiu amb l'oposició, segons l'expert. En el cas d'Arauz, indica que ha fet "diversos intents" per matisar la dcada de la Revolució Ciutadana de Correa, per torna a situar la figura de l'expresident com l'eix del possible mandat del candidat.

En aquesta línia s'expressa també el professor i investigador del Departament d'Estudis Polítics de FLACSO-l'Equador Franklin Ramírez, que explica que l'agenda d'Arauz s'enfoca cap a una "forta centralitat" de l'entorn estatal "per regular els mercats, per dinamitzar l'economia i per redistribuir la riquesa". Mentre, el projecte de Lasso és el de "les dretes nacionals, criolles, que tenen a veure amb la continutat de l'ajust estructural, la política de prosperitat, obsessionada amb els equilibris fiscals".

Ramírez també se centra en la visió de les relacions internacionals d'Arauz i Lasso. Segons aquest expert, l'agenda internacional d'Arauz es caracteritza per unes relacions internacionals de carcter "multilateral", amb un "fort eix en qu passa a la regió". En referncia a Lasso, la seva visió de les relacions internacionals est lligada "a l'eix Washington-Bogot, les aliances del Pacífic, la continutat i la reiteració en el guió del consens de Washington, que és el que ha governat aquests quatre anys".

CENTRE DE DEBAT

La vacunació contra la Covid-19, el rol del Banc Central de l'Equador, la reactivació econmica i l'ocupació, els drets ambientals, l'educació i l'avortament són alguns dels afers que s'han discutit en la campanya electoral, que va culminar dijous.

En sengles entrevistes amb el diari 'El Universo', Arauz i Lasso van expressar les seves posicions al respecte i se'n destaca la distncia quant a l'ocupació i l'economia.

En essncia, Arauz proposa crdits per a emprenedors, joves, dones víctimes de la violncia masclista o agricultors, a més de governs locals perqu impulsin obres públiques. A més, també ha proposat l'entrega de mil dlars (prop de 840 euros). Lasso, entre altres coses, planteja fomentar la inclusió de joves i dones al mercat laboral, i donar més llibertat per contractar en empreses o l'eliminació gradual de l'impost del 2 per cent de les vendes als petits negocis.

DOBLE MASCARETA I NO SOCIALITZAR

La votació se celebrar enmig de la pandmia de la Covid-19 i, en aquest context, els electors hauran de complir amb les mesures de seguretat establertes per evitar eventuals contagis i la propagació del virus.

Així, els equatorians cridats a les urnes, més de 12,6 milions al país, hauran de verificar el seu lloc de votació al web del Consell Nacional Electoral (CNE) per evitar fer consultes al personal dels recintes electorals, perqu és preferible no socialitzar durant el procés. També, s'ha d'acudir a una hora predeterminada per evitar aglomeracions.

D'altra banda, els votants hauran de portar una mascareta FFP2 i, sobre aquesta, una de quirúrgica --i no de tela--. Al moment de votar, els electors s'hauran de treure la protecció perqu se'ls pugui reconixer. Així mateix, segons ha recollit el diari 'El Telégrafo', els votants hauran de portar gel hidroalcohlic per desinfectar-se les mans.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés