Publicat 10/04/2021 14:21CET

L'Equador celebra la seva segona volta enmig de la incertesa i amb dos candidats molt polaritzats

El candidat a la Presidència de l'Equador Andrés Arauz oneja una bandera del país llatinoamericà en el tancament de la seva campanya electoral a la capital, Quito.
Juan Diego Montenegro/dpa

El vot dels qui es van decantar per altres candidats en la primera volta i el dels indígenes serà determinant

MADRID, 10 abr. (EUROPA PRESS) -

La segona volta de les eleccions presidencials de l'Equador tindrà lloc aquest diumenge en un escenari marcat per la incertesa respecte a qui s'alçarà amb la Presidència del país llatinoamericà i amb dos contrincants, Andrés Arauz i Guillermo Lasso, a les antípodes ideològiques.

Al marge dels dos candidats supervivents, uns latres catorze van sumar el 47,5 per cent dels vots en la primera volta, un percentatge significatiu que pot decantar la balança cap a un costat o un altre. A més, i per augmentar els dubtes sobre el resultat electoral, l'abstenció va ascendir fins al 19 per cent en aquella cita electoral, que es va celebrar al febrer. Aquests votants podrien fer trontollar el tauler polític si decideixen anar a les urnes.

Com a resultat, Arauz, d'Unió per l'Esperança --i de tendència correista--, i Lasso, del Moviment CREO --i d'ideologia conservadora i liberal--, han reestructurat les seves agendes per arribar a aquests electors, entre els quals figuren les minories, camperols o indígenes, entre d'altres.

Els indígenes, en concret, representen un grup electoral important en aquests comicis, amb una rellevància renovada precisament pels resultats del febrer, que van deixar el candidat pel moviment polític Pachakutik, Yaku Pérez, en tercer lloc després d'un ajustat recompte, en el qual va estar gran part del temps per davant de Lasso.

El president de la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l'Equador (CONAIE), Jaime Vargas, ja ha donat suport a la candidatura d'Arauz, cosa que li ha costat l'expulsió de l'organisme, el braç polític del qual és Pachakutik. La CONAIE ha reafirmat la seva intenció d'impulsar el vot nul per a la cita electoral de diumenge, en argumentar que el seu projecte polític i les seves demandes "transcendeixen l'escenari electoral". Pachakutik també es va expressar en aquesta línia i ha sostingut que també promourà el vot nul.

Respecte al sentit del vot del moviment indígena, el director de l'Institut d'Iberoamèrica de la Universitat de Salamanca, Francisco Sánchez, assenyala que és "plural" i "divers", però recorda que l'expresident Rafael Correa va mantenir una "política activa d'atac" contra la CONAIE i molts dels seus dirigents.

En una intervenció per analitzar la cita electoral de l'Equador emmarcada en el cicle 'América Vota' de Casa América, resumeix que la discussió electoral equatoriana es mou en dos plànols: els qui temen que torni un possible autoritarisme o un govern de tendència més autoritària, a l'estil de Rafael Correa, o els qui pensen en un rendiment econòmic del país. En aquest sentit, opina que la pregunta de fons és "quant pot pesar el llegat" de Correa en una eventual Presidència d'Arauz, "com de tutelat estarà Arauz per Correa".

A parer de la periodista i analista electoral Dayana León, la campanya "antisistema" que el moviment indígena ha enarborat i el fet que cap dels dos rebi un suport tàcit d'aquests se li farà "costa amunt" al futur president de l'Equador.

CANDIDATS MOLT POLARITZATS

La veritat és que Arauz i Lasso estan molt polaritzats. L'economia és un dels eixos que més separen tots dos candidats. Sánchez explica que Arauz exhibeix un discurs intervencionista de l'Estat en l'economia i com a regulador de la societat. Lasso, per la seva banda, creu que l'Estat "és el problema" i fa referència a assumptes com el cobrament d'impostos. "El seu plantejament és clàssic: menys Estat i més societat, que sense restriccions genera més ingressos econòmics perquè el mercat funciona", detalla.

No obstant això, en el context actual, Sánchez critica que aquest supòsit de l'absència de l'Estat no es pot donar a l'Equador, un país amb desigualtats estructurals. "Manca d'un discurs social, que és necessari per les condicions estructurals del país", diu, i destaca que a l'Equador cal un Estat que "redistribueixi".

Un altre dels punts de fricció entre tots dos té a veure amb les llibertats i els drets. En campanya, Lasso ja s'ha manifestat obertament sobre aquest assumpte i n'ha centrat gran part en la llibertat de premsa, en menys persecució a líders polítics i ha advocat per mostrar-se menys restrictiu amb l'oposició, segons l'expert. En el cas d'Arauz, indica que ha fet "diversos intents" per matisar la dècada de la Revolució Ciutadana de Correa, però torna a situar la figura de l'expresident com l'eix del possible mandat del candidat.

En aquesta línia s'expressa també el professor i investigador del Departament d'Estudis Polítics de FLACSO-l'Equador Franklin Ramírez, que explica que l'agenda d'Arauz s'enfoca cap a una "forta centralitat" de l'entorn estatal "per regular els mercats, per dinamitzar l'economia i per redistribuir la riquesa". Mentre, el projecte de Lasso és el de "les dretes nacionals, criolles, que tenen a veure amb la continuïtat de l'ajust estructural, la política de prosperitat, obsessionada amb els equilibris fiscals".

Ramírez també se centra en la visió de les relacions internacionals d'Arauz i Lasso. Segons aquest expert, l'agenda internacional d'Arauz es caracteritza per unes relacions internacionals de caràcter "multilateral", amb un "fort eix en què passa a la regió". En referència a Lasso, la seva visió de les relacions internacionals està lligada "a l'eix Washington-Bogotà, les aliances del Pacífic, la continuïtat i la reiteració en el guió del consens de Washington, que és el que ha governat aquests quatre anys".

CENTRE DE DEBAT

La vacunació contra la Covid-19, el rol del Banc Central de l'Equador, la reactivació econòmica i l'ocupació, els drets ambientals, l'educació i l'avortament són alguns dels afers que s'han discutit en la campanya electoral, que va culminar dijous.

En sengles entrevistes amb el diari 'El Universo', Arauz i Lasso van expressar les seves posicions al respecte i se'n destaca la distància quant a l'ocupació i l'economia.

En essència, Arauz proposa crèdits per a emprenedors, joves, dones víctimes de la violència masclista o agricultors, a més de governs locals perquè impulsin obres públiques. A més, també ha proposat l'entrega de mil dòlars (prop de 840 euros). Lasso, entre altres coses, planteja fomentar la inclusió de joves i dones al mercat laboral, i donar més llibertat per contractar en empreses o l'eliminació gradual de l'impost del 2 per cent de les vendes als petits negocis.

DOBLE MASCARETA I NO SOCIALITZAR

La votació se celebrarà enmig de la pandèmia de la Covid-19 i, en aquest context, els electors hauran de complir amb les mesures de seguretat establertes per evitar eventuals contagis i la propagació del virus.

Així, els equatorians cridats a les urnes, més de 12,6 milions al país, hauran de verificar el seu lloc de votació al web del Consell Nacional Electoral (CNE) per evitar fer consultes al personal dels recintes electorals, perquè és preferible no socialitzar durant el procés. També, s'ha d'acudir a una hora predeterminada per evitar aglomeracions.

D'altra banda, els votants hauran de portar una mascareta FFP2 i, sobre aquesta, una de quirúrgica --i no de tela--. Al moment de votar, els electors s'hauran de treure la protecció perquè se'ls pugui reconèixer. Així mateix, segons ha recollit el diari 'El Telégrafo', els votants hauran de portar gel hidroalcohòlic per desinfectar-se les mans.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés