Publicat 07/02/2021 13:38CET

L'Equador acudeix aquest diumenge a les urnes davant un imminent col·lapse econòmic a l'ombra de la pandèmia

Treballadors fan entrega de les urnes per a les eleccions generals a l'Equador.
PACO FREIRE / ZUMA PRESS / CONTACTOPHOTO

Una caòtica campanya electoral precedeix el que serà una històrica contesa a Llatinoamèrica

MADRID, 7 febr. (EUROPA PRESS) -

L'Equador té aquest diumenge una cita electoral que està destinada a fer història: amb un número inèdit de candidats a la Presidència i en plena pandèmia de coronavirus, el país s'enfrontarà a un canvi de Govern davant l'abisme d'un col·lapse econòmic.

Els votants, preocupats per les desesperants xifres macroeconòmiques, hauran d'elegir els 137 diputats que conformen l'Assemblea Nacional --sis dels quals representen a la comunitat equatoriana a l'estranger-- i els cinc representants del Parlament andí.

Tot i que la campanya electoral s'ha caracteritzat per nombrosos contratemps, especialment referent a la inscripció dels candidats, el procés sembla que continua endavant en una cursa contrarellotge.

Controlar el Parlament és fonamental; d'això depèn l'habilitat per governar de qui sigui elegit per succeir Lenín Moreno, que ha trobat dificultats en el seu mandat a causa d'una legislatura fragmentada que ha posat obstacles a les seves iniciatives parlamentàries.

El Govern demana "tranquil·litat" perquè imperi la convivència en un país que es va veure sumit en una onada de fortes protestes a finals del 2019, quan l'Executiu va impulsar una reforma econòmica que incloïa retirar un subsidi al combustible que, en paraules del mandatari, "només beneficiava els contrabandistes".

Aquest acostament al pla d'ajust del Fons Monetari Internacional va portar al país a un estat d'excepció i al trasllat de la seu de govern en un període de convulsió social que es va estendre per Llatinoamèrica.

Ara l'aprovació de Moreno es troba per sota del 10%, un baix índex semblant al de l'Assemblea Nacional, una agrupació de partits amb l'Aliança País al capdavant.

Les eleccions equatorianes suposen un moment clau per a la política regional, on la reactivació econòmica es troba en un punt mort pels devastadors efectes d'una pandèmia que ha ocasionat ja més d'1 milió de morts a tot el continent.

A l'Equador, precisament, l'obligatorietat d'anar a votar en territori nacional ha portat les autoritats de certes zones, com Quito, a demanar l'ús de dues mascaretes per a una protecció eficaç contra el coronavirus a l'hora d'acudir als recintes electorals.

DISPUTES ENTRE EL CNE I EL TCE

En un gir d'esdeveniments en plena campanya, el Consell Nacional Electoral (CNE) i el Tribunal Contenciós Electoral (TCE) han protagonitzat un seguit de picabaralles que han desembocat en un encreuament d'acusacions sobre intromissions indegudes.

La polèmica entre els dos organismes va esclatar al gener arran de la inscripció de la candidatura d'Álvaro Noboa, de Justícia Social. El cas, que ha portat el citat candidat a sortir de la contesa electoral, ha provocat a més la destitució de quatre membres del CNE per no haver acatat la sentència del TCE sobre l'extensió del termini per inscriure candidatures.

Els caòtics preparatius electorals s'han topat, a més, amb l'exclusió de l'expresident Rafael Correa del procés, a qui el CNE ha prohibit, fins i tot, aparèixer als anuncis electorals del partit Unió per l'Esperança.

PROBLEMES AMB LES PAPERETES

La campanya, que va acabar el 4 de febrer, ha deixat incertesa. A mitjan gener, quan s'havien imprès aproximadament la meitat de les paperetes necessàries, el CNE va advertir un error que afectava al candidat presidencial Pedro José Freites i al seu moviment, Acció Movilizadora Independent Generant Oportunitats (AMIC). Això va portar a una destrucció de les paperetes i a la seva reimpressió.

Amb una auditoria ja oberta, el CNE es va tornar a plantejar ajornar les eleccions a finals de gener després d'un nou retard en la impressió. Aquest endarreriment es devia a l'admissió del TCE d'un recurs que va presentar el moviment Justícia Social i que estava relacionat amb la inscripció dels seus candidats al Parlament andí.

La impressió de les paperetes per a la contesa electoral està ara completada al 100%, si bé l'ordre d'impressió de les paperetes per a l'òrgan de control polític de la comunitat andina no es va emetre fins l'1 de febrer. Per a la seva efectiva distribució, el CNE ha comptat amb l'ajuda de les forces armades equatorianes, que han subratllat a tot moment que "garantirien la votació".

No obstant això, el Govern insisteix en la viabilitat del procés, que apunta, segons els sondejos, a una nova victòria del 'correisme' de la mà d'Andrés Arauz, a qui Correa dona suport des de Bèlgica.

ELS CANDIDATS I LA CORRUPCIÓ

Aquest diumenge, els equatorians hauran d'optar per un dels setze candidats que es presenten a les eleccions, entre els qui hi ha el protegit de Correa, un empresari conservador i un líder indígena. En cas que cap tingui un 40% dels vots amb un avantatge de 10 punts percentuals, l'11 d'abril els candidats aniran a una segona volta.

Andrés Arauz, que parteix com a favorit i és a més el candidat més jove, ha garantit que tornarà el país al camí del 'correisme' i posarà punt i final a les "polítiques neoliberals" de Moreno. Crític amb el préstec del FMI, pretén revertir les retallades de l'anterior Govern i ha promès donar ajudes a les mares equatorianes.

Tot això podria donar-li la victòria, si aconsegueix que la condemna de Correa per corrupció no li caigui sobre. Per darrere d'ell a les enquestes hi ha Guillermo Lasso, que busca per tercera vegada aconseguir la Presidència.

La seva idea és aconseguir el vot de les elits empresarials, els conservadors i els votants de centre-dreta amb la promesa, a més, de crear 1 milió de llocs de feina i impulsar un sistema sanitari universal en plena pandèmia.

Segons Lasso el 'correisme' és cosa del passat, un "fracàs que inclou corrupció a tots els nivells". Durant la campanya ha mirat d'atreure el vot dels detractors de Correa davant d'un candidat que compta amb menys popularitat que Moreno quan es va presentar a les eleccions al 2017.

La candidatura de Yaku Pérez, d'altra banda, representa el punt mitjà entre tots dos: busca fer front al 'correisme' i a la dreta equatoriana. L'indígena i activista mediambiental, que va guanyar notorietat al 2019 en el marc de les protestes contra el Govern, mirarà de guanyar-se els vots dels electors d'esquerra contraris a Correa i el seu llegat polític.

IRRUPCIÓ DE L'ELN EN CAMPANYA

El tauler electoral ha adquirit durant els últims dies una dimensió internacional després de les acusacions d'un presumpte finançament de la campanya d'Arauz de la guerrilla colombiana de l'ELN.

La polèmica, que s'ha deslligat després que la revista 'Semana' mostrés presumptes arxius que haurien pertangut a Andrés Felipe Vanegas Londoño, àlies 'Uriel', un dels líders de l'ELN abatut recentment, ha fet que Moreno sol·liciti informació al Govern colombià.

Aquests documents, que han estat analitzats per la Intel·ligència colombiana, apuntarien a una "aportació" d'uns 66.000 euros per a la campanya d'Arauz i assenyalen que 'Uriel' hauria mantingut converses amb l'expresident Correa recentment.

L'ex-mandatari, que serà el principal suport d'Arauz des de l'estranger, nega aquestes acusacions i les vincula a l''uribisme' al mateix temps que subratlla que només va conèixer membres de la guerrilla quan estava al capdavant del país i va proposar l'Equador com l'escenari per als acords de pau amb el Govern colombià, que en aquells dies presidia Juan Manuel Santos.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés