MADRID, 18 oct. (EUROPA PRESS) -
Les autoritats de l'Azerbaidjan han declarat aquest diumenge la seva disposició de lliurar als representants d'Armnia els cossos dels militars morts en els enfrontaments a l'enclavament proarmeni de Nagorno-Karabakh.
Aquest compromís era un requisit a complir dins del primer acord de cessament d'hostilitats que es va pactar el 10 d'octubre, i que es van interrompre diverses vegades totes dues parts, per que s'ha confirmat novament aquest dissabte a la nit en una nova treva humanitria.
"D'acord amb l'esperit de la treva declarada entre l'Azerbaidjan i Armnia amb finalitats humanitries (...) es va anunciar la disposició a traslladar els cossos dels soldats armenis", segons ha fet saber la comissió azerbaidjanesa sobre presoners, desapareguts i ostatges del conflicte.
Així les coses, l'Azerbaidjan far servir un corredor humanitari que es va acordar prviament cap a la regió fronterera de Tovuz, amb el suport del Comit internacional de la Creu Roja (CICR) al país, segons el comunicat de la comissió que ha recollit l'agncia oficial de notícies russa Sputnik.
CAPÍTOL DE BAIXES
D'altra banda, un total de 709 civils i integrants de les forces de defensa de l'enclavament proarmeni de Nagorno-Karabakh i 60 més no combatents azerbaidjanesos han mort des de l'escalada de violncia a la regió que va comenar el passat 27 de setembre, segons han informat organismes oficials de tots dos bndols.
En les últimes hores haurien mort a l'enclavament 40 integrants més de les forces proarmnies, cosa que suma un total de 673 morts, segons el Ministeri de Defensa de l'autoproclamada república.
A aquests hi cal sumar 36 civils morts des del reinici de l'histric conflicte, segons el Defensor del Poble de Nagorno-Karabakh, Artak Beglarian. Haurien mort 115 civils més durant els combats.
Per la seva banda, la Fiscalia General de l'Azerbaidjan ha estimat les baixes civils en 60 morts i 370 ferits, segons un comunicat que ha ems a última hora aquest dissabte. El Govern azerbadjans mai no ha publicat xifres sobre baixes militars, per sí danys materials.
"Les hostilitats han causat destrosses a 1.704 domicilis i 327 installacions civils, i han deixat en estat inservible 90 blocs de cases", segons el comunicat que ha recollit l'agncia oficial de notícies russa Sputnik.
Tocades les 00.00 d'aquest diumenge ha entrat en vigor una nova treva humanitria en Nagorno-Karabakh, la segona d'aquesta espiral d'hostilitats a la zona. Com el primer cop, el 10 d'octubre, les parts en conflicte s'han acusat de violar la treva poc després d'entrar en vigor.
Armnia es va fer amb el control de tot l'enclavament de Nagorno-Karabakh i de set districtes confrontants en terra azerbadjanesa durant la guerra que va enfrontar el país amb l'Azerbaidjan i que va acabar amb un alto el foc al 1994 grcies a la mediació de Rússia.
Des de llavors, els esforos de mediació de Rússia, Frana i els Estats Units, copresidents del Grup de Minsk en l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), no han aconseguit resoldre el conflicte per la sobirania d'aquesta regió.
L'Azerbaidjan sosté que est combatent per recuperar el control d'un territori que li pertany i que est reconegut així a nivell internacional. Armnia, per la seva banda, manté que est defensant el dret d'autodeterminació de la regió de Nagorno-Karabakh, amb una majoria de població armnia.
