Publicat 18/10/2020 15:25CET

L'Azerbaidjan es compromet a retornar a Armènia els cossos dels seus caiguts en combat

Un miliciano en las ruinas de una casa destruida en suelo armenio por los enfrentamientos de Armenia y Azerbaiyán por la región de Nagorn Karabaj
Celestino Arce Lavin/ZUMA Wire/d / DPA

MADRID, 18 oct. (EUROPA PRESS) -

Les autoritats de l'Azerbaidjan han declarat aquest diumenge la seva disposició de lliurar als representants d'Armènia els cossos dels militars morts en els enfrontaments a l'enclavament proarmeni de Nagorno-Karabakh.

Aquest compromís era un requisit a complir dins del primer acord de cessament d'hostilitats que es va pactar el 10 d'octubre, i que es van interrompre diverses vegades totes dues parts, però que s'ha confirmat novament aquest dissabte a la nit en una nova treva humanitària.

"D'acord amb l'esperit de la treva declarada entre l'Azerbaidjan i Armènia amb finalitats humanitàries (...) es va anunciar la disposició a traslladar els cossos dels soldats armenis", segons ha fet saber la comissió azerbaidjanesa sobre presoners, desapareguts i ostatges del conflicte.

Així les coses, l'Azerbaidjan farà servir un corredor humanitari que es va acordar prèviament cap a la regió fronterera de Tovuz, amb el suport del Comitè internacional de la Creu Roja (CICR) al país, segons el comunicat de la comissió que ha recollit l'agència oficial de notícies russa Sputnik.

CAPÍTOL DE BAIXES

D'altra banda, un total de 709 civils i integrants de les forces de defensa de l'enclavament proarmeni de Nagorno-Karabakh i 60 més no combatents azerbaidjanesos han mort des de l'escalada de violència a la regió que va començar el passat 27 de setembre, segons han informat organismes oficials de tots dos bàndols.

En les últimes hores haurien mort a l'enclavament 40 integrants més de les forces proarmènies, cosa que suma un total de 673 morts, segons el Ministeri de Defensa de l'autoproclamada república.

A aquests hi cal sumar 36 civils morts des del reinici de l'històric conflicte, segons el Defensor del Poble de Nagorno-Karabakh, Artak Beglarian. Haurien mort 115 civils més durant els combats.

Per la seva banda, la Fiscalia General de l'Azerbaidjan ha estimat les baixes civils en 60 morts i 370 ferits, segons un comunicat que ha emès a última hora aquest dissabte. El Govern azerbadjanès mai no ha publicat xifres sobre baixes militars, però sí danys materials.

"Les hostilitats han causat destrosses a 1.704 domicilis i 327 instal·lacions civils, i han deixat en estat inservible 90 blocs de cases", segons el comunicat que ha recollit l'agència oficial de notícies russa Sputnik.

Tocades les 00.00 d'aquest diumenge ha entrat en vigor una nova treva humanitària en Nagorno-Karabakh, la segona d'aquesta espiral d'hostilitats a la zona. Com el primer cop, el 10 d'octubre, les parts en conflicte s'han acusat de violar la treva poc després d'entrar en vigor.

Armènia es va fer amb el control de tot l'enclavament de Nagorno-Karabakh i de set districtes confrontants en terra azerbadjanesa durant la guerra que va enfrontar el país amb l'Azerbaidjan i que va acabar amb un alto el foc al 1994 gràcies a la mediació de Rússia.

Des de llavors, els esforços de mediació de Rússia, França i els Estats Units, copresidents del Grup de Minsk en l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), no han aconseguit resoldre el conflicte per la sobirania d'aquesta regió.

L'Azerbaidjan sosté que està combatent per recuperar el control d'un territori que li pertany i que està reconegut així a nivell internacional. Armènia, per la seva banda, manté que està defensant el dret d'autodeterminació de la regió de Nagorno-Karabakh, amb una majoria de població armènia.

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés