El president Aliyev: "Posar fi a una ocupació que dura ja gairebé 30 anys"
MADRID, 27 set. (EUROPA PRESS) -
El president de l'Azerbaidjan, Ilham Aliyev, ha assegurat que les forces del seu exrcit han "alliberat" diverses poblacions de la regió de Nagorno-Karabaj, sota control armeni, després dels combats registrats aquest diumenge. Hi han mort almenys 16 armenis militars morts i un centenar de persones han resultat ferides.
"Com a resultat del reeixit contraatac, l'enemic ha tingut greus prdues militars humanes i materials. Diversos assentaments zeris ocupats han estat alliberats", ha afirmat Aliyev en un discurs a la nació recollit per la premsa local.
El mandatari zeri ha felicitat el poble de l'Azerbaidjan per "la reeixida contraofensiva" militar. "Confio que nostra reeixida contraofensiva posar fi a l'ocupació! Fi a la injustícia! Posar fi a una ocupació que dura ja gairebé 30 anys!", ha subratllat.
Aliyev ha recordat a "la gent que va ser expulsada pels armenis per la fora de les seves terres ancestrals" i ha lamentat "les runes" de les zones ocupades, "l'estat de les nostres mesquites als territoris ocupats, dels nostres cementiris (...), de les cases destrudes pels salvatges".
El mandatari zeri ha reconegut "víctimes" tant entre la població civil com entre els militars, per no ha concretat la xifra. "Que All permeti que els nostres mrtirs descansin en pau", ha reblat, al mateix temps que ha proms "venjar la sang" dels mrtirs amb la resposta militar azerí contra Armnia que "segueix en marxa".
"Aquesta és una altra manifestació del feixisme armeni", ha assenyalat Aliyev, que ha recordat la presncia de "assentaments illegals" armenis en Nagorno-Karabaj.
A més, Aliyev ha assegurat que els plans d'Armnia passen per ocupar més territoris zeris i ha apuntat a la "agressió" com a forma de distreure a la població armnia dels seus "greus problemes socials i econmics".
Els enfrontaments entorn de Nagorno-Karabaj s'han reprs a primera hora del matí d'aquest diumenge. Segons el Ministeri de Defensa de l'Azerbaidjan, "les forces armnies van dur a terme una provocació a gran escala sotmetent a un intens bombardeig amb armes de gran calibre, morters i artilleria les posicions de l'Exrcit zeri al llarg del front" en el qual haurien mort diverses persones, encara que no ha precisat quantes.
En canvi, el primer ministre d'Armnia, Nikol Pashinian, ha denunciat en xarxes socials que "l'Azerbaidjan ha llanat un atac contra Artsakh", com es refereix a l'autoproclamada república de Nagorno-Karabaj, contra "assentaments pacífics", entre ells la capital, Stepanakert. En resposta, les tropes armnies han derrocat helicpters i 'dron' azeríes, ha asseverat.
ESCALADA DE TENSIÓ
A mitjans de juliol, ja va haver-hi enfrontaments a la zona que separa la regió zeri de Tovuz de la província armnia de Tavush, prop de Gergia, a diversos centenars de quilmetres de Nagorno-Karabaj, que és des de 1988 un punt de disputa entre Armnia i l'Azerbaidjan.
L'Azerbaidjan insisteix a recuperar la seva integritat territorial, mentre que Armnia defensa els interessos de l'autoproclamada república. El conflicte va viure una escalada de violncia a l'abril de 2016 i, si bé es va aconseguir pactar un nou alto el foc, se segueixen registrant enfrontaments espordics a la zona fronterera.
Per impulsar una solució negociada del conflicte, es va instituir en 1994 l'anomenat Grup de Minsk, copresidido pels Estats Units, Rússia i Frana. El grup inclou a més Alemanya, Bielorússia, Finlndia, Itlia, Sucia i Turquia, així com a Armnia i l'Azerbaidjan, i la 'troica' de l'OSCE, els pasos que representen la Presidncia de torn, l'anterior i la següent.
