La crisi econòmica derivada de la pandèmia, la guerra a Ucraïna i el canvi climàtic minven l'accés dels més vulnerables a productes bàsics
MADRID, 13 abr. (EUROPA PRESS) -
El sistemàtic augment del preu dels aliments a nivell mundial afecta particularment les poblacions de l'Àfrica subsahariana, on es troben nou dels deu països que experimenten els preus més alts en comparació amb els salaris mitjans, segons ha alertat l'ONG World Vision.
En un informe, l'organització ha indicat que és precisament en aquesta regió on es concentren nombrosos conflictes violents que es perllonguen al llarg del temps, a banda de fenòmens climàtics extrems i grans desplaçaments poblacionals.
Cap dels principals països amb els preus més alts dels aliments ha aconseguit una millora de la situació des del 2022, per la qual cosa la població requereix més d'una setmana completa de feina per poder-se permetre una cistella bàsica d'aliments. En aquest sentit, l'ONG ha traçat una comparativa entre els països desenvolupats i alguns dels més afectats d'Àfrica.
Així, adquirir una cistella d'aliments bàsics composta per deu productes costaria entre 1,5 i 3 hores de feina a països com Austràlia, Canadà, Irlanda, Estats Units, Alemanya, Suïssa o Regne Unit, entre altres, mentre que a Burundi, República Centreafricana, Sudan, Kenya, Cambodja i Equador les hores treballades per poder obtenir aquesta mateixa cistella oscil·la entre els 1,5 dies i 36 dies de feina --amb el pitjor cas situat a Burundi--.
L'informe 'Price Shocks' revela que per a les poblacions més vulnerables, els preus dels aliments continuen sent més alts que abans de la pandèmia del coronavirus i alerta que és precisament als països més pobres on més han pujat els preus.
Mary Njeri, directora de Resposta a la Gana al Món de World Vision, ha assenyalat que aquestes dades "subratllen l'alarmant crisi alimentària que ha deixat 35 milions de persones en situació de gana". "L'agitació econòmica causada per la covid-19 i la guerra a Ucraïna, juntament amb la intensificació dels efectes del canvi climàtic i altres conflictes, estan deixant les persones més vulnerables amb menys capacitat per afrontar el cost d'una cistella bàsica d'aliments", ha lamentat.
Els conflictes en curs en molts d'aquests països han provocat al seu torn pujades dels preus de manera localitzada, com a Burkina Faso o al Sudan, on les zones de conflicte presenten preus fins a dues vegades més alts que les zones menys afectades per la violència.
L'informe insta la comunitat internacional a "fer un pas endavant" i garantir que cap nen o nena passi gana al món. "Les famílies necessiten desesperadament pau per sobre de tot", ha puntualitzat Njeri, que ha lamentat que els nens exposats a conflictes i gana tenen més probabilitats de veure's forçats al matrimoni o al treball infantil".
"El pollastre, els ous i la llet no s'han de considerar luxes, sinó aliments bàsics que tothom pugui comprar per tenir una dieta equilibrada. Aquest no és futur per a la infància", ha manifestat.
DIFICULTAT PER ALIMENTAR-SE
El Programa Mundial d'Aliments (PMA) ha alertat que la situació alimentària es continua agreujant, especialment al centre i l'oest d'Àfrica, enmig dels conflictes persistents i els problemes econòmics. Això és especialment preocupant al nord de Mali, on es calcula que 2.600 persones podrien patir "gana catastròfica".
Les dades recollides durant els últims mesos revelen un canvi significatiu en els factors que impulsen la inseguretat alimentària a la regió, més enllà dels conflictes recurrents. Els problemes econòmics, com la devaluació de la moneda, l'augment de la inflació, l'estancament de la producció i les barreres comercials, han agreujat la crisi alimentària, de manera que afecta els ciutadans del carrer de tota la regió, sent Nigèria, Ghana, Sierra Leone i Mali els més afectats.
Els preus dels principals cereals bàsics continuen pujant a tota la regió impulsats per la inflació, els costos del combustible i el transport, les sancions de la Comissió de la Comunitat Econòmica d'Estats d'Àfrica Occidental (CEDEAO) i les restriccions als fluxos de productes agraris. La inflació és un dels principals motors de la volatilitat dels preus a Ghana (23 per cent), Nigèria (30 per cent), Sierra Leone (54 per cent), Libèria (10 per cent) i Gàmbia (16 per cent).
La producció de cereals per a la campanya agrícola 2023-2024 llança un dèficit de 12 milions de tones, mentre que la disponibilitat per càpita de cereals es redueix en un dos per cent en comparació de l'última campanya agrícola, segons denuncia el programa de l'ONU.
AUGMENT DELS PREUS DESPRÉS DE SET MESOS A LA BAIXA
L'Organització de les Nacions Unides per l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) ha assenyalat que durant el mes de març es va registrar una pujada de l'índex de preus dels aliments després de la baixada registrada durant els set mesos anteriors, segons ha advertit en un comunicat.
L'augment de les cotitzacions internacionals dels olis vegetals, els productes làctics i la carn ha impulsat a l'alça l'índex de referència dels preus mundials dels productes alimentaris, que ha registrat així durant l'últim mes un augment de l'1,1 per cent.
No obstant això, l'índex de preus dels productes làctics continua creixent per sisè mes consecutiu (un 2,9 per cent des de febrer) a causa de l'augment dels preus a nivell mundial del formatge i la mantega, situació a la qual també s'hi sumen els preus de la carn, que han patit un augment de l'1,7 per cent respecte del mes anterior arran de la pujada de preus a nivell internacional de les carns d'aus de corral, porc i boví.
Per contra, l'índex de preus dels cereals de la FAO va disminuir un 2,6 per cent, de manera que es va situar un 20 per cent per sota del valor registrat el març del 2023. Aquesta caiguda obeeix a un descens dels preus mundials del blat per a l'exportació, principalment a causa de la forta competència de les exportacions entre els Estats Units, Rússia i la Unió Europea, accentuades per la suspensió de compres de blat per part de la Xina.
Els preus del blat de moro, d'altra banda, han patit un lleuger augment durant l'últim mes a causa de les dificultats logístiques per a l'exportació de gra des d'Ucraïna, com també ha passat amb el preu de l'arròs, que ha baixat a causa de la feble demanda mundial d'importacions.
"Per respondre a aquesta inseguretat alimentària i nutricional sense precedents és important mobilitzar-se per a la promoció i el suport de polítiques que puguin fomentar la diversificació de la producció vegetal i animal i l'elaboració d'aliments locals (a través del subministrament de productes agrícoles, l'accés als recursos productius per a tots per estimular l'augment de la producció i millorar la disponibilitat de productes)", ha assenyalat el coordinador subregional de la FAO per Àfrica Occidental i el Sahel, Robert Guei.
"Això és crucial no només per garantir dietes sanes i assequibles durant tot l'any, sinó també i sobretot per protegir la biodiversitat, amb el potencial de mitigar els efectes del canvi climàtic, i sobretot per contrarestar els alts preus dels aliments i protegir els mitjans de subsistència de la població afectada", ha puntualitzat.
