MADRID, 14 oct. (EUROPA PRESS) -
El Parlament del Kirguizistan ha aprovat aquest dimecres la designació de Sadir Japarov com a primer ministre i també ha donat llum verda al seu govern, en un pas més per tancar la crisi política que han obert les recents eleccions parlamentàries que es van anul·lar enmig de les protestes per frau.
L'elecció de Japarov, un antic diputat opositor que els manifestants van alliberar de la presó, on complia pena per segrest, ha rebut el suport unànime dels 83 diputats presents, segons informa el portal 24.kg.
Prèviament, el president del país, Sooronbai Jeenbekov, havia demanat al Parlament que acabés amb la polèmica de la designació de Japarov, després de les disputes entre els diferents partits opositors i que diverses formacions proposessin un candidat alternatiu.
"He proposat al Parlament que examinés la qüestió de l'aprovació de Sadir Japarov com a primer ministre, respectant tots els requisits de la llei. Per estabilitzar la situació al país i perquè altres estats reconeguin el primer ministre és important que totes les seves decisions siguin legítimes", ha afirmat el mandatari kirguís.
Jeenbekov ha dit que després que els diputats elegissin dimarts per unanimitat el president del Parlament, Kanat Isaev, la cambra legislativa pot complir totes les seves funcions i completar el procés de designació d'un altre primer ministre.
"Us crido a respectar la llei. Mostrem saviesa i superem tots els obstacles. Preservem la unitat del poble del Kirguizistan", ha reclamat el mandatari kirguís, en un discurs que ha recollit l'agència de notícies russa Sputnik.
Després de les protestes contra el resultat de les últimes eleccions legislatives, la Comissió Electoral va anul·lar la setmana passada els comicis i el primer ministre, Kubatbek Boronov, i el president del Parlament van presentar la seva dimissió després que els manifestants arribessin a ocupar la seu de la cambra legislativa.
El Parlament del Kirguizistan va aprovar dissabte la formació d'un govern que lidera Japarov però diversos partits es van negar a acceptar aquest nomenament, i van argumentar que la sessió no tenia prou quòrum per ratificar-se.
