MADRID, 1 ago. (EUROPA PRESS) -
El cap de la junta militar birmana, Min Aung Hlaing, ha proms aquest diumenge que el país celebrar eleccions en un termini de dos anys, abans d'agost del 2023, cosa que implica l'extensió del rgim militar que va comenar l'1 de febrer amb un cop que va provocar la sortida d'Aung San Suu Kyi del poder.
Així, ha assenyalat que l'estat d'emergncia s'aixecar en un període semblant, si bé s'ha mostrat disposat a treballar amb l'Associació de Nacions del Sud-est Asitic (ASEAN).
En un missatge televisat que es produeix sis mesos després de l'aldarull militar, ha insistit que "es complir l'estipulat de cara a agost deL 2023" i ha insistit que "es compromet a celebrar eleccions".
En aquest sentit, ha tornat a referir-se als membres de la Lliga Nacional per a la Democrcia (LND) de Suu Kyi com a "terroristes". L'anunci allarga el govern de la junta, previst en un principi durant un període d'un any, tal com van anunciar els militars després del cop.
"Birmnia est preparada per treballar en collaboració amb l'ASEAN dins del seu propi marc, que inclou el dileg amb l'enviat especial al país", ha dit Min Aung Hlaing.
Nacions Unides ha tornat a alertar d'una deterioració de la situació a Birmnia, sis mesos després del cop d'estat militar, i ha detallat que en aquest període s'han identificat dos milions de persones més en "necessitat urgent" d'ajuda humanitria.
El coordinador humanitari de l'ONU a Birmnia, Ramanathan Balakrishnan, ha manifestat que "la majoria" d'aquestes persones viuen a Rangun i Mandalay, les ciutats més poblades del país, i ha afegit que "desenes de milers" de persones cauen diriament en "espai humanitari".
Així, ha indicat que 200.000 persones s'han vist desplaades de les seves llars a causa dels enfrontaments entre l'exrcit i grups armats "en moltes rees de minories tniques", als estats de Chin, Kachin i Shan, mentre que el nombre de persones que necessita ajuda a Rajine "s'ha disparat".
La junta militar va prendre el poder del país l'1 de febrer d'aquest any, poc abans que prengués possessió el nou Parlament, sorgit de les eleccions de novembre, en les quals Suu Kyi va obtenir una mplia victria.
La junta va declarar a finals de febrer --després de la culminació del cop d'estat-- l'existncia d'un frau a favor de la NLD; una afirmació disputada per observadors internacionals com la Xarxa Asitica per a les Eleccions Lliures (ANFREL).
Les manifestacions s'han succet des de llavors a diversos punts del país. D'acord amb les estimacions de l'Associació de Suport als Presos Polítics de Birmnia, més de 900 persones han mort des del cop com a conseqüncia directa de la repressió militar contra els manifestants. A més, més de 5.300 han estat arrestades.
