ESTRASBURG (FRANÇA), 9 Set. (EUROPA PRESS) -
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha confirmat aquest dimecres davant del Parlament Europeu la seva proposta perquè els Estats membre acceptin reubicar en el seu territori 120.000 refugiats més arribats inicialment a Itàlia, Grècia i Hongria, com a mesura "urgent" i "obligatòria" en què espera que participin "tots" els països de la UE.
Aquest segon pla se sumaria a les primeres 40.000 places per a demandants d'asil que els vint-i-vuit es van comprometre a repartir-se per alleujar la pressió migratòria sobre els països que més refugiats reben, tot i que fins ara els Estats membre han concretat la reubicació d'unes 32.000 persones.
"Parlem de 160.000 persones de les quals els europeus han d'ocupar-se. Hem de rebre'ls amb braços oberts i espero que aquesta vegada tots s'impliquin en aquest esforç", ha advertit Juncker en la seva intervenció davant del ple de l'Eurocambra a Estrasburg (França).
El cap de l'Executiu comunitari, a més, ha avisat que a Europa "no cap" utilitzar criteris religiosos per definir qui tindran dret a l'asil i els qui no. El Govern eslovac ha assegurat aquest estiu que només acceptaria rebre immigrants cristians.
Cargando el vídeo....
I ha rebutjat la "demagògia" i populismes sobre la càrrega que suposarà per als països de la UE rebre aquests immigrants, en subratllar que el nombre de refugiats arribats a territori comunitari a penes representa "el 0,11% de la població" dels 28, mentre que en països com el Líban, representen el 25% de la població.
Juncker també ha retret les declaracions creuades entre els Estats membre a càrrec de la crisi de refugiats i els atacs a Brussel·les, i alhora ha criticat que diversos governs europeus no estiguin complint plenament les normes europees en matèria d'asil i refugiats. Per aquesta raó, ha dit, la Comissió Europea obrirà diversos expedients sancionadors "en els pròxims dies".
"A Europa gairebé tot el món ha estat refugiat alguna vegada", ha dit Juncker per apel·lar a la solidaritat dels estats membre i recordar episodis del passat en el qual refugiats europeus han estat acollits en països veïns, per exemple durant el nazisme o quan "els republicans espanyols van ser rebuts en camps de refugiats al sud de França" després de la seva derrota a la Guerra Civil.
El president de la Comissió ha dit "no ser pessimista per naturalesa", però no ha considerat que "la situació sigui de color de rosa a Europa". "La Unió Europea no està en bon estat, falta Europa i falta unió", ha tancat.
En aquest sentit, Juncker ha recalcat que la UE és vista com un lloc d'esperança i refugi per als immigrants que escapen de conflictes i zones inestables, cosa del que, segons la seva opinió, "n'hauríem d'estar orgullosos, en lloc de tenir por".
En aquest context, el cap de l'Executiu comunitari ha anunciat altres mesures a llarg termini, que inclouen un reforç de l'agència europea de control de les fronteres exteriors (FRONTEX) i també la creació d'un "fons d'emergència" de 1.800 milions d'euros amb el qual contribuir al desenvolupament dels països d'origen de la immigració. Un fons per al qual el polític luxemburguès ha demanat a tots els membres de la UE que hi participin.
