MADRID, 2 abr. (EUROPA PRESS) -
El judici contra Derek Chauvin, l'expolicia acusat de matar George Floyd a Minneapolis, als Estats Units, ha entrat aquest dijous en una nova etapa amb el testimoniatge dels paramdics que van atendre el mort, cosa que marca la primera vegada que els jurats escolten sobre les seqüeles immediates després de l'arrest.
Els sanitaris han compartit en la quarta jornada del procés la idea que Floyd va morir sota el genoll de Chauvin, segons recull 'The New York Times'.
Un dels paramdics, Derek Smith, ha assenyalat que no va observar cap signe de vida en el mort quan van arribar al lloc del fets. "Vaig pensar que estava mort", ha afirmat sobre aquest assumpte.
Al lloc, Smith, que ha atestat amb el seu company Seth Bravinder, va provar salvar la vida de Floyd amb un desfibrillador, sense xit, com ha relatat. Si bé els paramdics no han aportat informació sobre qui va matar Floyd, sí han proporcionat quan.
D'altra banda, el jurat també ha escoltat aquest dijous la parella de Floyd, Courtney Ross, qui ha parlat sobre l'addicció d'aquest a les drogues i la seva lluita per frenar-la.
Ross, qui va mantenir una relació de gairebé tres anys amb el mort i ha compartit un testimoniatge carregat d'emotivitat, ha precisat que Floyd era addicte als opiacis. Tots dos van comenar a consumir després que se'ls prescrivissin medicaments per al dolor crnic i van continuar després sense recepta, ha especificat.
En concret, ha apuntat la mort de la mare de Floyd com un fet que el va deixar "com si estigués trencat". "Era un nen de la mare", ha dit. Floyd va cridar "mama" quan els agents de la Policia el van immobilitzar contra terra.
En la quarta sessió del judici contra Chauvin també ha atestat el sergent de la Policia de Minneapolis David Pleoger, ara ja retirat, que va arribar al lloc dels fets després que l'ambulncia s'emportés Floyd.
Pleoger ha incidit en la política del departament de Policia sobre l'ús de la fora i els fiscals l'han interrogat sobre si l'acusat les va complir. Així mateix, ha afirmat que els agents haurien de treure els genolls del coll d'un sospitós quan deixa de resistir-se.
S'acusa Chauvin d'homicidi en segon grau, homicidi involuntari en segon grau i assassinat en tercer grau. Si el jurat, compost per dotze persones, el declara culpable en el judici, Chauvin podria enfrontar-se a una pena mxima de 40 anys de presó per assassinat en segon grau, 25 anys per assassinat en tercer grau i deu per homicidi involuntari.
La mort de Floyd durant una detenció va deslligar al 2020 una onada de protestes contra la violncia policial i el racisme arreu dels Estats Units.
Floyd, ciutad de raa negra de 46 anys, va morir el 25 de maig de 2020 després de queixar-se que no podia respirar per tenir el genoll de Chouvin al seu coll, una seqüncia que va ser gravada en vídeo. La resposta policial es va originar perqu Floyd va fer un pagament amb un bitllet fals de 20 dlars.
Chauvin va ser expulsat del Cos de Policia poc després i el van posar en llibertat sota fiana quan va estar imputat per assassinat i maltractaments. Tres agents més s'enfronten a crrecs de complicitat a l'hora de cometre el suposat crim. Tots ells seran jutjats a l'agost.
