Senador durant més de tres dcades i vicepresident durant vuit anys, arriba al cim de la seva carrera amb una edat avanada
MADRID, 1 nov. (EUROPA PRESS) -
El Partit Demcrata dels Estats Units s'aferra a Joe Biden per provar de trencar el costum i deixar l'actual president, Donald Trump, com a líder d'un sol mandat. Biden arriba al cim de la seva carrera política més tard del que li hauria agradat i amb una dilatada experincia política que s'ha convertit en rmora i aval a la vegada.
Biden va néixer el 20 de novembre del 1942 a Pennsilvnia --si arriba a la Casa Blanca seria el president més gran, amb 78 anys--, tot i que és a Delaware, on es va mudar amb deu anys, on ha desenvolupat la majoria de la seva carrera política. Des que tenia 29 anys, i durant els 36 posteriors, va ser senador per aquest estat.
La seva carrera al Senat va comenar amb una tragdia perqu poc després de sortir elegit per primera vegada, al 1972, la seva família va sofrir un accident de trnsit en qu van perdre la vida la seva dona i la seva filla d'un any i que, segons ell mateix explica en les seves memries, el va portar a pensar treure's la vida. Els seus altres dos fills, Beau i Hunter, van resultar ferits i va anar a l'hospital on estaven ingressats i va jurar el crrec.
Cinc anys més tard, va contreure matrimoni amb la seva actual dona, Jill, amb qui va tenir una altra filla. El seu fill Beau, que va arribar a ser fiscal general de Delaware, va morir de cncer al 2015, en ple debat sobre la possibilitat d'una tercera candidatura de Biden a les primries del Partit Demcrata per ser candidat a les eleccions del 2016, per les quals era un dels favorits.
Biden figurava llavors com una de les principals bases demcrates per mantenir la Casa Blanca, després d'haver estat vuit anys a l'ombra de Barack Obama com un fidel vicepresident sense escndols. Quatre anys després, i després d'un pols amb el senador Bernie Sanders a les primries, sí s'ha convertit en el candidat que podria desbancar Trump.
Si surt elegit, ser el segon catlic que arriba a la Presidncia; l'anterior va ser John F. Kennedy al 1960. Ser també el quinz vicepresident que aconsegueix ascendir al principal crrec del país nord-americ, una fita indita des de la victria del republic George H. W. Bush al 1989, després de vuit anys de la m de Ronald Reagan.
ESTABILITAT DAVANT EL CAOS
Biden projecta una imatge d'estabilitat que s'acreix pel rival que té al davant, que ha trencat motlles a nivell discursiu i polític durant el seu primer mandat a la Casa Blanca. A nivell ideolgic est considerat un demcrata moderat, cosa que han criticat figures com Sanders, que reclamaven un gir més a l'esquerra per batre Trump.
En termes generals, Biden no és un polític que arrossegui masses, lluny en qualsevol cas de l'onada de mobilització que va despertar en el seu moment la candidatura d'Obama. No obstant aix, el Partit Demcrata, escarmentat del fracs del 2016, ha unit files fent un front comú davant de Trump, i ha recordat que estan en joc quatre anys més de Trump a la Casa Blanca, i a nivell de recaptació la seva campanya ha superat la del magnat novaiorqus.
Biden tampoc representa una ruptura amb la tradicional imatge de l''establishment' nord-americ --home, blanc, gran--, cosa que la seva campanya ha volgut contrarestar designant de companya de fórmula la senadora Kamala Harris, filla d'immigrants i aspirant a ser la primera dona a ocupar la Vicepresidncia dels Estats Units.
Harris, de fet, figura ja a diversos cercles com un potencial relleu en cas que Biden arribi al Despatx Oval, tenint en compte que comenaria el seu hipottic segon mandat amb 82 anys. Trump no ha escatimat l'ocasió de posar en dubte la capacitat mental del seu rival, tot i que només té tres anys menys, i ha identificat el seu mal paper als debats com un gest de feblesa.
Els debats, de fet, no han estat el punt fort d'un Biden sense la mateixa capacitat oratria que altres aspirants i que, de vegades, s'ha mostrat dubitatiu quan s'ha sortit del guió establert. No obstant aix, ha aguantat el tipus en els dos 'cara a cara' davant de Trump, si bé en el primer d'ells, més esbroncat, va caure fins i tot en insultar el president.
Gran part de l'enfrontament públic entre els dos aspirants en aquest tram final previ a les eleccions ha girat entorn de la pandmia de coronavirus, davant de la qual Biden s'ha mostrat considerablement més curós que un Trump que emmalaltir a principis d'octubre.
Biden ha qüestionat la gestió de la pandmia de l'actual Govern i ha renunciat als grans actes i a la campanya porta per porta per evitar riscos. També ha estat un ferm defensor de la mascareta, davant d'un Trump que no ha dubtat a llevar-se-la fins i tot quan estava contagiat.
LA MOTXILLA DE BIDEN
Trump va arribar al 2016 com un hurac, un agent extern a l'habitual classe política amb aparicions a la televisió i histries d'xit empresarial. Biden, per la seva banda, arriba amb tota una carrera política a les seves esquenes i amb el seu amic Obama implicat activament en l'etapa final de la campanya electoral.
La seva dilatada vida pública, no obstant aix, també li ha carregat la motxilla de pesos, i no només a nivell polític. Una treballadora del seu equip en la dcada dels noranta l'ha acusat d'abusos sexuals --Biden ho nega--, mentre que diverses dones més han assegurat que l'ara candidat presidencial es va exedir amb elles.
En termes polítics, els dos assumptes al quals més ha hagut de respondre Biden durant la campanya han estat la Llei de Control de Delictes Violents de 1994, també coneguda com 'Llei Biden', i les restriccions migratries imposades durant la primera etapa de l'Administració Obama. L'ex-vicepresident va reconixer a l'últim debat que totes dues decisions van ser un "error".
Trump també ha aprofitat la carrera de Biden per criticar que ara vulgui adoptar reformes que va poder haver promogut durant els seus vuit anys com a vicepresident i ha intensificat en aquestes últimes setmanes els seus atacs en relació amb els negocis a l'estranger del seu fill Hunter, legals en opinió del presidenciable demcrata.
Biden arriba a les eleccions del 3 de novembre amb un ampli avantatge en les enquestes, per amb el coneixement que no pot donar la partida per guanyada abans d'hora. Al 2016, la llavors candidata, Hillary Clinton, també era la clara favorita i es va imposar en el vot popular, per el repartiment de compromisaris per estats al Collegi Electoral va acabar beneficiant Trump.
