Publicat 28/09/2014 17:19

Jihadistes de l'EI amb vinculacions amb Espanya amenacen d'atacar esglésies, comissaries i ajuntaments a terra espanyola

Un estudi reflecteix converses amb jihadistes a Síria, entre els quals hi ha un jove de nacionalitat espanyola de Barcelona integrat al Front Al-Nusra

MADRID, 28 set. (EUROPA PRESS) -

Jihadistes amb vinculacions amb Espanya integrats en el grup terrorista Estat Islàmic (EI) amenacen obertament amb cometre atemptats en terra espanyola al seu retorn dels llocs en conflicte i assenyalen objectius concrets com "esglésies", "ajuntaments" o "comissaries" de policia. Així es recull en un estudi a què ha pogut accedir Europa Press fet per l'expert José María Gil Garre, qui ha fet un minuciós seguiment dels seus perfils en xarxes socials arribant fins i tot a interactuar amb ells. L'informe inclou una extensa conversa amb un jihadista espanyol del Front Al-Nusra, la marca d'Al-Qaida a Síria.

D'aquesta manera, radicals islamistes evolucionen de les habituals amenaces simbòliques de conquistar Al Andalus com a territori històric dels musulmans a parlar per primera vegada de llocs concrets en els que atemptar. "Atacar Espanya, ocorrerà aviat, ja ho veuràs quan comencin a esclatar els vostres ajuntaments i comissaries. Veureu com de prop estem de vosaltres". Qui així s'expressa --usant un espanyol fluid-- és Imad Jibar, amb "molt fortes vinculacions a Espanya", segons l'estudi fet per al Departament d'Estudis sobre Terrorisme de l'Institut de Seguretat Global.

Durant la seva conversa amb l'autor de l'informe, Imad Jibar va posar de manifest les seves amistats amb individus de Ceuta que haurien viatjat fins a Síria i que haurien mort allà. Entre els quals hi ha destaca Raixid Wahbi, un taxista espanyol, de Ceuta, que va assassinar 130 persones immolant-se amb un camió-bomba amb el qual es va arribar a introduir en una caserna de l'Exèrcit Oficial de Síria. Raixid Wahbi va ser un dels primers jihadistes espanyols dels quals es va informar de la seva presència a Síria.

L'anàlisi sosté que Imad Jibar està integrat a les files d'Estat Islàmic pel testimoni que va exposant durant la conversa i per la informació gràfica obtinguda en el seu perfil de Facebook. Les seves fotografies, preses a Síria, l'ubiquen al costat de terroristes ja coneguts com a 'Kokito Castillejos', natural d'aquesta població pròxima a Ceuta i especialment actiu en les xarxes socials a l'hora de publicitar els seus crims incloent fotografies amb caps degollats.

"ESTEM MOLT A PROP"

"InschaAllah, estem molt a prop. Jo et parlo d'Espanya. InschaAllah, ja veuràs, ja veuràs, no et preocupis. Aquesta imaginació veuràs com es fa realitat (...)Ja veuràs, ningú pensava que es pogués atacar Amèrica, i es va atacar (...) Com el somni que teníem d'un califat, i ja és una realitat", insisteix Imad Jibar, qui justifica el degollament de persones "perquè tenen una religió diferent a la religió d'Allah".

En el seu estudi d'aquests perfils, Gil Garre (que ha actuat en ocasions com a perit judicial acreditat davant dels tribunals de Justícia en aquesta matèria) es presenta davant d'aquests radicals com a cristià, espanyol i estudiós de l'islam. D'aquesta manera entra en contacte amb ells i el resultat de les seves investigacions és sempre posat en coneixement de les forces i cossos de seguretat de l'Estat.

"SÍ, ATACARÉ ESPANYA"

"Coneixem molt bé els nostres objectius. Els musulmans no s'ubiquen en les esglésies. Atacarem les vostres esglésies. Sí, atacaré Espanya, i serà un plaer per a mi", diu un altre dels perfils estudiats. En aquest cas es tracta d'Abou Dhar, un jove de poc més de 20 anys amb relacions a Ceuta, però natural i veí de la pròxima població marroquina de Castillejos. En aquest cas la conversa es va produir en àrab el passat 26 d'agost.

Preguntat sobre si Estat Islàmic té previst atacar Espanya, aquest jove diu: "sí, aviat, inschaAllah". Després de ser advertit que a Espanya viuen també musulmans que podrien ser víctimes d'aquests atacs, el jihadista respon: "Som conscients dels nostres objectius i coneixem molt bé el blanc que atacarem". "Ja no cap parlar més i per això hem optat pels atacs (...) Espera i veuràs el que ocorrerà a Espanya", sosté.

Un altre dels perfils 'monitorats' a l'estudi és el d'un jihadista de nacionalitat espanyola i que va viatjar de Barcelona a Síria i al qual l'autor es refereix com a AF per no donar el seu nom per raons de seguretat. El mes de maig passat aquest radical va publicaruna carta en el seu perfil de Facebook en què anunciava la seva presència a Síria.

"Ara sóc un home lliure aki, ningú et para enmig del carrer per demanar-te la documentació, aki ja ningú et mira malament per tenir barba o ser diferent, hem deixat aquesta m de vida d'esclau, ara només segueixo sent esclau d'Allah i de ningú més. A veure ki té nassos de parar-te i demanar-te res o sotmetre't a aquestes ridícules lleis, aki ningú et posarà a les files de l'inem perke aki ningú està sense treball (sic)", reivindicava en la seva carta.

VA DEIXAR BARCELONA EL 2010

Espanyol d'origen magribí, AF va deixar Barcelona el 2010 i va marxar a Anglaterra on va ser durant uns dos anys. Segons ell, va ser "per replantejar-se la vida". El 2011, en l'esclatar el conflicte a Síria, es va desplaçar a aquest país en contra de la seva família per combatre contra les tropes de Bassar al-Assad i es va integrar en la filial oficial d'Al-Qaida Front Al-Nusra, grup que també va mantenir enfrontaments amb Estat Islàmic.

Gil Garre va entrar en contacte amb aquest jove el mes d'agost passat. La primera conversa llarga es va produir cap al tard del dia 9 d'aquest mes quan es trobava de guàrdia en un camp de refugiats als voltants de Lattakia, segons ha dit, "una zona segura de Síria, tot i que amb bombardejos".

"VOL TORNAR A ESPANYA"

De les diferents converses mantingudes, l'autor de l'informe conclou que "vol tornar, vol sortir de Síria i tornar a Espanya a veure la seva família", però "per una altra banda sent que fer això seria 'fer el ridícul', ja que 'seria haver perdut el temps', perquè entén que la seva missió allà no ha acabat".

En aquest cas, durant les converses no va dirigir cap amenaça expressa contra Espanya. Conductes rebutjables que imputa a aparells d'estat, com el policial i judicial, en països àrabs en canvi valora positivament que no es produeixin a Espanya o països de l'entorn. Arriba a dir que "com a mínim a Europa no et detenen sense proves".

Malgrat tot l'autor adverteix que es tracta d'"un perfil que eventualment pot retornar d'una zona de conflicte" que parla en un context en el qual "se sent observat" per la qual cosa "el grau de sinceritat i veracitat de les converses, com la resta de casos, no és ponderable objectivament sense un altre tipus d'actuacions que haguessin de ser realitzades -i segurament s'estan fent- per part de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat".