Un triomf de Bersani apaivagaria els mercats davant de l'amenaça del retorn de Berlusconi, amb Monti com a jugador clau
ROMA, 24 febr. (EUROPA PRESS) -
Itàlia celebra aquest diumenge i dilluns unes eleccions legislatives transcendentals per al seu futur, sota l'atenta mirada de la Unió Europea i dels mercats davant de la possibilitat d'un resultat inconclús que podria arrossegar altre cop el país a l'abisme de la fallida.
La coalició de centre-esquerra que lidera Pier Luigi Bersani, secretari general del Partit Democràtic, és la favorita per alçar-se amb la majoria dels 630 escons que componen la Cambra de Diputats, però el resultat de les eleccions al senat (amb 315 dels 319 escons en joc) és, a dia d'avui, impredictible.
Si Bersani no obté una victòria clara, es posaria en marxa un complex joc d'aliances que amenaça de bloquejar el dur procés de reformes imposat des de Brussel·les perquè Itàlia talli el seu deute públic, que ja supera els dos bilions d'euros.
En aquesta possible negociació cobrarien importància fonamental els dos grans protagonistes de la política italiana dels últims anys: l'exprimer ministre Silvio Berlusconi, segon a les enquestes, inesgotable tot i els escàndols que van forçar la seva dimissió el novembre del 2011; i el seu successor, el primer ministre sortint Mario Monti, vist amb bons ulls per Brussel·les per aplicar la reforma econòmica.
L'últim en discòrdia és el còmic italià Beppe Grill, la tercera opció més valorada per sobre de Monti, com a representant dels moviments anti-sistema i antieuropeus, que ha promès obstaculitzar qualsevol intent d'associació a favor de les mesures d'ajust.
ELS JUGADORS
A Bersani, de 61 anys, antic ministre d'Indústria (1996-1999), excomunista i catòlic practicant, l'afavoreix el seu caràcter pacífic i allunyat dels excessos de l'era Berlusconi.
El secretari general del Partit Democràtic ratifica, a més, els plans de Brussel·les, per la qual cosa la seva victòria imposaria certa estabilitat a curt termini, malgrat el recent escàndol amb el banc més antic del món, la Banca Monte dei Paschi de Siena, en el qual s'ha vist vinculat el seu partit.
Tot i això, el seu tarannà reposat fa témer que les seves polítiques acabin sotmeses als designis de les formacions més esquerranes de la coalició, com Esquerra Ecologia Llibertat (SEL) de Nichi Vendola, antítesi del conservadorisme: homosexual declarat, expert en el cinema de Pasolini i, tot i això, president d'Apúlia, una de les regions de mentalitat més antiquada del país.
Les contradiccions de la política italiana s'aprecien amb claredat en la figura de Silvio Berlusconi que, lluny de ser el cadàver polític que es pronosticava que fos després de la seva dimissió, es presenta per quarta vegada als comicis amb possibilitats reals de guanyar amb una campanya finançada pel seu empori i basada en la retirada d'un polèmic impost immobiliari decretat per Monti, del qual n'ha promès l'eliminació per carta a milions d'italians.
Encara no queda clar si Berlusconi exercirà de primer ministre en cas de victòria, ja que el càrrec està pendent de negociació amb el líder de la Lliga Nord, el soci més important de la coalició de centre dreta, Roberto Maroni, i no es descarta que l'actual secretari general del Partit de la Llibertat de Berlusconi i protegit personal, Angelino Alfano, acabi com a cap de Govern.
Mentrestant, Mario Monti, que segueix a l'espera dels resultats dels comicis per fer valer el pes del seu quart lloc a les enquestes, s'enfronta a un dilema: tot i que les seves postures no són pròximes al centre esquerra, veu en Bersani un successor en el pla de les reformes, tot i que tem que l'esquerra de Vendola dinamiti una possible aliança.
D'altra banda, l'opció de centre dreta comptaria amb el beneplàcit de líders europeus com la cancellera alemanya Angela Merkel, però la relació amb Berlusconi, l'home a qui va substituir, podria ser insostenible.
Monti i el seu programa --l'anomenada 'Opció Cívica'-- jugaran el seu paper a les eleccions al Senat que, a diferència dels comicis a la Cambra de Diputats, depenen d'una sèrie de comicis regionals separats i poden decidir-se en les grans regions, com Sicília o Lombardía, on les enquestes no mostren cap clar vencedor.
DOS BILIONS DE DEUTE
El deute públic d'Itàlia arriba als dos bilions d'euros, un 126% del PIB --el més alt des de la I Guerra Mundial-- i un autèntic llast per al creixement econòmic que demana Brussel·les.
Tots els candidats han ofert solucions moderades per tallar el problema, excepte un: Beppe Grill, qui ha anunciat la seva intenció de congelar el pagament dels interessos sobre el deute públic, la qual cosa equivaldria a un impagament o 'default', si es fa amb el poder.
Tot i ser tercer a les enquestes, les opcions de Grill són escasses però hi ha la possibilitat que el còmic italià es converteixi en figura imprescindible si ni tan sols Monti --sobre el qual Grill té sis punts d'avantatge-- aconsegueix un acord al senat.
El còmic i líder del Moviment Cinc Estrelles ha declarat la seva intenció d'obstaculitzar fins a tal punt el programa de reformes que no participarà en el sistema d'aliances i forçarà unes noves eleccions si en té l'oportunitat.
La victòria de Berlusconi suposaria el retorn de l'home que estava al mandat quan la prima de risc es va disparar fins a 577 punts bàsics, dos dies abans que presentés la seva dimissió.
És tal el temor al retorn d''Il Cavaliere' que el principal banc d'inversió d'Itàlia, Mediobanca, anticipa que un possible triomf de l'exprimer ministre seria contestat pels mercats amb tanta intensitat que el país hauria de veure's obligat a demanar ajuda al Banc Central Europeu.
A L'ESPERA DELS INDECISOS
Gairebé un terç dels italians no té clar encara qui votaran a les eleccions d'aquest diumenge i dilluns o fins i tot es plantegen no acudir a les urnes, segons un sondeig publicat dimarts passat pel diari 'Il Corriere della Sera'.
Segons aquesta enquesta, el nombre d'italians indecisos o que estudien abstenir-se ha caigut des del 51,5 % fins al 27,7 % llevat una setmana de les eleccions.
Tot i que no estan permesos els sondejos sobre possibles resultats, sí es permet revelar dades sobre possible participació i la majoria dels indecisos són mestresses de casa de mitjana edat o pensionistes amb un nivell d'educació relativament baix, que viuen sobretot al sud i que estan poc interessats en política, segons ha explicat Renato Mannheimer, de l'institut demoscòpic ISPO que ha realitzat el sondeig.
"Més de la meitat dels indecisos o potencials abstencionistes actuals diuen que no poden ubicar-se ni a la dreta ni a l'esquerra", ha explicat Mannheimer al diari milanès, subratllant que és molt probable que moltes d'aquestes persones indecises finalment no votin.
Tot i això, les dades històriques de taxa de participació suggereixen que uns cinc milions d'italians, o el que és el mateix el 10% dels votants, es decidiran els últims dies, arrossegats per una promesa d'últim minut dels candidats independentment del seu lloc a l'espectre polític, ha precisat.
Els col·legis electorals han obert les portes a les 08.00 d'aquest diumenge fins a les 22.00 hores i dilluns, la votació es desenvoluparà únicament al matí, des de les 07.00 fins a les 15.00 hores, tot i que ja haurà començat l'escrutini del dia anterior.
Juntament a les legislatives, s'elegeix també al consell regional de tres regions: Lombardía, Lazio i Molise.
