JERUSALEM, 31 ago. (EUROPA PRESS) -
Les autoritats israelianes s'han apropiat de 400 hectàrees de terres palestines de Cisjordània que ara passen a ser considerades terra pública, pas previ per a la legalització dels assentaments jueus.
L'exèrcit israelià, amb competències en matèria de terra als territoris palestins ocupats, ha informat que no hi ha cap tipus de reclamació de propietat palestina sobre el terreny expropiat. Tot i això, ara s'obre un termini de 45 dies per presentar recurs contra aquesta mesura.
Els terrenys afectats acullen l'assentament jueu de Gvaot, situat a l'oest de l'assentament d'Alon Shvut. Conforme al Dret Internacional els dos assentaments són il·legals, però Israel sí considera legal Alon Shvut i amb aquesta decisió dóna el primer pas per legalitzar Gvaot.
"Aquest anunci obre un camí per crear la ciutat de Gvaot", ha destacat el president de la regió de Gush Etzion, Davidi Perl, en declaracions al diari israelià 'Yedioth Aharonoth'. El sotsdirector del Consell Yesha de Colons, Yigal Dilmoni, ha indicat per part seva que aquesta és "una resposta sionista adequada als atacs terroristes contra Israel".
Tot i això, el director de l'ONG israeliana Pau Ara, Yariv Oppenheimer, ha criticat que la mesura perjudica les postures palestines més moderades, com la del president palestí, Mahmud Abbas. "És clavar un ganivet a l'esquena d'Abbas. Dóna a entendre que Israel negocia amb Hamas, però al mateix temps destrueix qualsevol possibilitat d'aconseguir un acord verdader amb els moderats", ha argumentat.
