L'Exèrcit descriu els seus atacs com una represàlia puntual i exigeix a Iran el cessament immediat de les hostilitats
MADRID, 26 oct. (EUROPA PRESS) -
Almenys dos soldats iranians han mort en l'atac aeri efectuat aquesta passada matinada per l'Exèrcit israelià contra diverses posicions militars dins d'Iran, un bombardeig que Israel ha emmarcat com una resposta als atacs aeris iranians llançats contra el país, l'últim d'ells el passat 1 d'octubre.
L'atac ha estat confirmat per les Forces Aèries d'Iran, que han denunciat "atacs contra parts de centres militars" en tres províncies del país: Teheran, Juzestán i Ilam, aquestes dues últimes en el sud-est. L'Exèrcit iranià assegura que les defenses aèries han aconseguit "repel·lir amb èxit" l'atac si bé "existeixen danys d'abast limitat en alguns llocs".
Posteriorment, l'Exèrcit iranià ha confirmat en un comunicat "el martiri de dos soldats en l'atac d'aquesta passada nit, mentre s'enfrontaven contra els projectils del criminal règim sionista".
Israel ha anomenat aquesta operació "Dies de Penediment" i en ella han participat avions de combat, de reabasiment i espia. L'atac, afegeixen els militars israelians, ha anat dirigit contra "bateries de defensa aèria i llocs de fabricació de míssils balístics", com els empleats els ataquis iranians contra Israel a principis de mes i el 14 d'abril.
Fonts militars iranianes han indicat per contra a l'agència semioficial de notícies iraniana Tasnim que en cap moment els avions israelians van entrar en l'espai aeri del país i que "l'atac sionista va succeir fora de les fronteres".
Altres dues fonts de seguretat iranianes, una d'elles de la Guàrdia Revolucionària, ha confirmat al 'New York Times' que entre els llocs atacats a Teheran es troben una bateria de defensa aèria S-300 en l'Aeroport Imant Jomeini i tres bases de míssils de la Guàrdia Revolucionària.
En una segona ronda d'atacs, avions no tripulats israelians van atacar un base militar secreta de Parchin, als afores de Teheran. Cal destacar que la Guàrdia Revolucionària ha negat que l'atac hagi aconseguit les seves posicions.
Tornant a la declaració dels militars israelians, l'Exèrcit afegeix que els bombardejos concediran a les Forces Aèries "una major llibertat d'acció a Iran" i avisa finalment a Teheran que disposa d'un ampli banc d'objectius que pot atacar en futures operacions si fos necessari.
La primera reacció oficial del Governo iranià ha vingut del Ministeri d'Exteriors, que ha condemnat l'atac com una agressió a la seva sobirania nacional i recordat que té el dret a defensar-se d'aquesta classe de bombardejos, si bé ha recalcat també la seva disposició a preservar l'estabilitat regional.
ABAST LIMITAT
Fonts de la Casa Blanca han indicat al diari israelià 'Estafis of Israel' que Estats Units va ser informat de l'atac i que, si ben l'Exèrcit nord-americà no ha participat directament en el mateix, part d'ell és fruit de les converses entre el president Joe Biden i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu "per planejar una represàlia amb mínim risc per als civils, com sembla que ha succeït aquesta nit".
En paral·lel, fonts del Govern israelià, sota condició d'anonimat, han explicat al portal nord-americà Axios que l'atac d'aquesta matinada contra Iran és més aviat un missatge d'advertiment perquè la república islàmica deixi d'inflamar el conflicte a Orient Pròxim.
Aquestes fonts indiquen que Iran tenia coneixement per endavant de l'atac i de la seva intenció a causa d'un missatge israelià que Teheran va rebre través de canals diplomàtics de tercers països.
ATAC A SÍRIA
Al mateix temps, l'Exèrcit d'Israel també ha dut a terme en la matinada d'aquest dissabte un atac amb míssils contra el sud i el centre de Síria, segons ha informat l'agència de notícies estatal SANA.
"Els nostres sistemes de defensa antiaèria van repel·lir l'agressió israeliana amb míssils contra alguns emplaçaments militars a les regions meridional i central", ha indicat l'esmentada agència al seu canal de Telegram.
L'atac amb míssils, d'acord a una font militar, s'ha produït al voltant de les 02.00 hores (hora local) des dels ocupats Alts del Golán --un territori que Israel va arrabassar a Síria durant la Guerra dels Sis Dies (1967) i la Guerra del Yom Kipur (1973) i que es va annexionar de forma efectiva en 1981, en un moviment no reconegut per la comunitat internacional-- cap a "objectius militars" en el centre i el sud de la república àrab, encara que encara es desconeix el seu impacte.
HAMÁS, ARÀBIA SAUDITA, OMAN I EMIRATS CONDEMNEN L'ATAC ISRAELIÀ
Aràbia Saudita ha estat un dels primers països a reaccionar amb una condemna furibunda contra l'atac israelià, que descriu com una agressió contra la sobirania iraniana.
"Els atacs militars contra la República Islàmica d'Iran, que constitueixen una violació de la seva sobirania i de les lleis i normes internacionals", resol el Ministeri d'Exteriors saudita en un gest de suport a Iran, tradicional enemic regional amb el qual porta uns mesos realitzant intents d'acostament que tracta de simultanejar amb negociacions per normalitzar relacions amb Israel.
"El Regne afirma la seva posició infrangible en el seu rebuig a la contínua escalada a la regió i l'expansió del conflicte que amenaça la seguretat i l'estabilitat dels països i pobles de la regió, i insta a totes les parts a actuar amb la màxima moderació", rebla el Ministeri.
També Oman, l'Iraq i Pakistan han protestat contra aquests bombardejos, com ho ha fet igualment Unió dels Emirats Àrabs, un país que ha estabilitzat les seves relacions amb Israel i que ara, igual que la resta de països esmentats, condemna "enèrgicament" els bombardejos israelians abans d'expressar "la seva profunda preocupació per la contínua escalada de violència i les seves repercussions en la seguretat i l'estabilitat regionals".
El Ministeri d'Exteriors emiratí reafirma així la posició nacional que "les bases essencials per resoldre la crisi actual" pansa per l'adhestión al dret Interncional i el respecte a la sobirania dels Estats".
Finalment, el moviment islamista palestí Hamás, la guerra del qual amb Israel ha acabat degenerant en una espiral regional de conflicte, també ha condemnat aquesta "violació flagrant de la sobirania iraniana", últim episodi d'una "escalada que amenaça la seguretat de la regió i la seguretat dels seus pobles" que atribueix a "una ocupació recolzada pels Estats Units d'Amèrica".
Estats Units i Regne Unit, per la seva banda, han concedit el seu suport innegociable a Israel. El secretari del Departament de Defensa nord-americà, Lloyd Austin, ha reiterat en un escarit comunicat el seu respatller a la "seguretat i el dret d'autodefensa" de l'Estat d'Israel després d'haver mantingut una conversa amb el seu homòleg israelià, Yoav Gallant, per rebre informació sobre les operacions.
Així, el cap del Pentàgon ha insistit en la necessitat de protegir "al personal nord-americà, a Israel i als socis de tota la regió enfront de les amenaces d'Iran i de les organitzacions terroristes recolzades" pel règim dels ayatolás.
El primer ministre britànic, Keir Starmer, té "molt clar" que Israel "té dret a defensar-se contra l'agressió iraniana" però també ha cridat a evitar "una major escalada regional". "Iran", ha conclòs, "no hauria de respondre".
Més freda ha estat la recepció del Govern francès -- el president del país, Emmanuel Macron, ha defensat la possibilitat d'embargar armes a Israel com a mesura de pressió -- que es limita a "prendre nota" de l'anunci israelià del bombardeig i insta "a les parts a abstenir-se de tot escalada i acció que probablement empitjori el context d'extrema tensió que preval a la regió".
