Publicat 19/10/2014 14:29

Israel i Palestina, pendents de la posició d'Espanya i cinc països més al Consell de Seguretat

El primer ministro israelí, Benjamin Netanyahu
POOL

NOVA YORK, 19 oct. (EUROPA PRESS) -

La renovació parcial aquesta setmana dels membres no permanents del Consell de Seguretat, inclosa l'elecció d'Espanya, ha despertat l'interès d'Israel davant de la més que possible presentació d'un projecte palestí de resolució per exigir la retirada de l'exèrcit israelià a les fronteres anteriors al 1967 abans del novembre del 2016. Cinc països més --França, El Regne Unit, Nigèria, Nova Zelanda i Angola-- tampoc s'han posicionat encara.

En concret, els mitjans israelians destaquen que dos països afins a Israel i la seva política d'ocupació dels territoris palestins, Austràlia i Ruanda, han abandonat el seu lloc mentre que Veneçuela i Malàisia, alineats amb els palestins, acaben de ser elegits.

En total s'han renovat cinc llocs i els altres tres han estat per a Angola, Nova Zelanda i Espanya, la posició dels quals respecte a la resolució palestina encara no està definida. "La major sorpresa ha estat la derrota de Turquia front a Espanya 132 a 60" vots, destaca en un article d'anàlisis el diari israelià 'Yedioth Aharonoth', que considera un "alleugeriment" l'absència del Govern del president Recep Tayyip Erdogan.

Així, la resolució palestina podria provocar una "tempesta diplomàtica" quan es voti, previsiblement al gener, segons ha reconegut una font de la diplomàcia israeliana en declaracions al 'Yedioth'.

DUES LÍNIES DE DEFENSA

Els israelians consideren que tenen dues "línies de defensa" en el Consell de Seguretat. En primer lloc, l'objectiu diplomàtic passa per aconseguir que la resolució no aconsegueixi els nou vots necessaris per a l'aprovació de la resolució. De moment, es dóna per fet el suport de Rússia, la Xina, Jordània, Txad, Malàisia i Veneçuela i Xile també podria decantar-se a favor.

En contra estarien només els Estats Units i probablement Lituània, mentre que França, El Regne Unit, Nigèria, Nova Zelanda, Angola i Espanya encara han de posicionar-se. Particularment difícil és la posició del Regne Unit, tradicionalment aliat dels Estats Units i, en conseqüència, d'Israel, però el 13 d'octubre la Cambra dels Comuns va aprovar per una àmplia majoria una resolució no vinculant que emplaça al Govern britànic a reconèixer a Palestina com un estat.

Si finalment s'aprova la proposta palestina, encara quedaria el dret a veto amb el qual compta els Estats Units. Fins ara Israel tenia garantida aquesta segona i última "línia de defensa", però una vegada sobrepassades les eleccions parcials legislatives estatunidenques de novembre, el president Barack Obama tindrà les mans lliures per tornar a pressionar el Govern israelià perquè torni a les negociacions amb els palestins.

Tot i això, Washington buscarà per tots els mitjans no haver d'arribar a utilitzar el seu veto i pressionarà els altres membres del Consell de Seguretat perquè no s'aprovi la iniciativa. Per a això, és probable que proposi altres alternatives com la represa de les negociacions de pau.

A l'altre bàndol, els palestins han insistit moltes vegades que si no surt endavant aquesta resolució, subscriuran l'Estatut de Roma, constitutiu del Tribunal Penal Internacional, de manera que aquesta instància tindrà competència per investigar els crims de guerra comesos per l'Exèrcit israelià als territoris palestins.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés