JERUSALEM, 16. (Reuters/EP) -
Els israelians votaran aquest 17 de març els candidats que ocuparan els 120 escons de la Knesset. Des de les primeres eleccions al país, el 1949, cap partit ha obtingut mai una majoria parlamentària. A continuació les set claus del que pot passar en els comicis.
QUE PASSARÀ UNA VEGADA QUE ES TANQUIN LES URNES?
Les tres principals cadenes de televisió d'Israel difondran enquestes una vegada que la votació hagi acabat, a través de les quals estimaran quants escons parlamentaris ha guanyat cada partit per donar començament als càlculs per a les possibles coalicions.
QUI ESTÀ AL CAPDAVANT A LES ENQUESTES D'OPINIÓ?
De moment tot apunta a un empat dels dos primers partits, el dretà Likud, liderat per l'actual primer ministre Benjamin Netanyahu, i la Unió Sionista de centreesquerra, liderada per Isaac Herzog i Tzipi Livni. Tenint en compte la situació actual de la política hebrea, més partits semblen disposats a formar coalició amb el Likud.
COM ÉS EL PROCÉS PER FORMAR LA COALICIÓ?
El president d'Israel, Reuven Rivlin, consulta amb els líders de tots els partits del Parlament les seves preferències per al lloc de primer ministre, i després elegeix el legislador que ell creu que té el millor escenari per formar una coalició.
El candidat, que no ha de ser necessàriament el líder del partit que ha guanyat més vots, té un màxim de 42 dies per formar Govern.
QUIN TIPUS DE COALICIÓ PODRIA FORMAR-SE?
Basant-nos en les actuals enquestes d'opinió, Netanyahu podria formar un Govern amb jueus ortodoxos i partits de centre que ja li han assegurat suport. L'aritmètica és molt més difícil per al partit de centreesquerra, tot i que no és impossible que pugui orquestrar una coalició justa si guanya.
QUIN SIGNIFICAT POLÍTIC TINDRIA UN TRIOMF DE NETANYAHU?
Probablement significaria pocs canvis. És a dir, potents discursos sobre la necessitat de parar el programa nuclear de l'Iran i una oposició ferma --com ja ha anunciat al Congrés dels Estats Units-- a un acord entre les potències mundials i Teheran.
A més, tot apunta que també continuaria amb la construcció d'assentaments jueus, com a mínim a les zones de l'ocupada Cisjordània que Israel s'ha compromès a mantenir en qualsevol futur acord amb els palestins.
Netanyahu podria també intentar marginar alguns dels seus aliats tradicionals, cosa que dóna més força a una associació amb el seu principal oponent, la Unió Sionista, en el conegut com a Govern d'unitat nacional.
Des que l'abril passat va col·lapsar la idea de l'Estat de Palestina, no hi ha grans decisions a prendre pel que fa a aquesta qüestió, i a més els dos grans partits coincideixen que un acord nuclear amb l'Iran suposaria una gran amenaça per a Israel. Per tant, aquesta aliança, tot i que improbable, no és impossible.
I SI EL GOVERN ESTÀ LIDERAT PER LA UNIÓ SIONISTA?
Des del Likud han estat veient com la Unió Sionista els ha avançat lleugerament en les enquestes d'opinió. Herzog ha dit que com a primer ministre estudiaria camins per avançar en negociacions de pau amb els palestins.
Tot i això, el partit no ha fet una declaració oficial al·ludint a la total congelació de la construcció dels assentaments, sinó que més aviat s'ha limitat a apuntar que la construcció fora de zones que Israel espera mantenir el portarà a un aïllament internacional.
La Unió Sionista ha fet de la reforma econòmica el punt fort de la seva campanya, prometent una baixada dels preus de l'habitatge amb una llei de "lloguer just", així com una reducció dels costos d'educació i sanitat. Com que són els laboristes els que tenen més pes dins del partit, tot sembla indicar que una victòria del partit de centreesquerra comportaria un augment de la despesa social al país.
QUINES SÓN LES SORPRESES D'AQUESTS COMICIS?
Sens dubte la sorpresa més gran ve de la mà dels partits que representen la minoria àrab que, per primera vegada, han unit les forces en una llista única. Àrabs Units està format per quatre partits àrabs que aspiren a un màxim de tretze escons a la Knesset, cosa que podria convertir-los en la tercera força política.
A més el grup centrista format per l'expresentador de televisió Yair Lapid, Yesh Atid, ha patit un gran descens. A les eleccions del 2013 va obtenir, per sorpresa de tots, 19 escons convertint-se així en el segon partit més votat. Tot i això, els sondejos li pronostiquen per al 17 de març un màxim de 12 escons.
Finalment l'exministre de Comunicació, Moshe Kahlon, ha format un partit de centredreta que té previst aconseguir prop de deu escons. L'agrupació podria aliar-se tant amb Netanyahu com amb Herzog, cosa que li atorga una situació privilegiada, i clau.
