DUBLÍN 27 març (EUROPA PRESS) -
Milers d'irlandesos han participat aquest dissabte en els actes commemoratius pel centenari de l'Aixecament de Pasqua, la sublevació de republicans irlandesos que, tot i que va ser esclafada per l'Exèrcit britànic, va establir les bases perquè uns anys després s'aconseguís la independència del Regne Unit.
L'epicentre de les commemoracions ha estat l'Oficina Postal General de Dublín, convertida el 1916 en el quarter general de les milícies separatistes irlandeses i arrasat després per les tropes britàniques.
Allà, el capità de l'Exèrcit irlandès Peter Kelleher ha llegit la Declaració d'Independència i el president irlandès, Michael D. Higgins, ha dipositat una corona de flors en record dels 450 morts i 2.500 ferits en el conflicte. L'ofrena s'ha realitzat en el mateix lloc on 15 rebels van ser executats pels britànics.
En el seu discurs, Higgins ha reivindicat els ideals de la Declaració d'Independència i ha instat els irlandesos a construir una verdadera república. L'acte ha culminat amb l'hissat de la bandera irlandesa sobre l'Oficina Postal General i les notes de l'himne nacional irlandès, Amhrán na Bhfiann.
Després ha començat una desfilada militar amb 3.722 militars, vehicles, veterans i personal d'Emergències. Alguns dels participants en la desfilada han utilitzat la indumentària d'època usada per les milícies republicanes.
PRIMERA GRAN REBEL·LIÓ A L'IMPERI
L'Aixecament de Pasqua va ser la primera gran sublevació en el poderós Imperi Britànic i va sorprendre l'Exèrcit concentrat en la Primera Guerra Mundial.
La Germandat Republicana Irlandesa va articular la rebel·lió amb el suport dels Voluntaris Irlandesos i de l'Exèrcit Ciutadà Irlandès, aquest últim amb un clar component obrerista.
Tot i això, en una setmana la revolta va ser violentament sufocada a sang i foc i els principals dirigents republicans, amb el poeta i professor Patrick Pearse al capdavant, van ser executats, fet que els va convertir en màrtirs de la causa i va fomentar el sentiment independentista en els anys següents. També va ser clau l'intent de Londres d'imposar l'allistament militar obligatori a Irlanda.
El 1918 els diputats irlandesos electes es van negar a seure en el parlament de Londres i van constituir el Dáil Éireann, el Parlament Revolucionari Irlandès, que de seguida va declarar novament la independència d'Irlanda. Després d'una cruenta guerra informal entre l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) i l'Exèrcit britànic, es va signar el Tractat Angloirlandès, que suposava la divisió de l'illa i un conflicte que ha arribat als nostres dies.
De fet, no hi ha hagut cap tipus de representació institucional de les autoritats nord-irlandeses --encara sota sobirania britànica-- en els actes de Dublín i els actes convocats pel Sinn Féin a Belfast provoquen un profund rebuig entre els unionistes.
Des de Londres, la ministra per a Irlanda del Nord, Theresa Villiers, ha destacat les formes en les quals s'han plantejat els actes del centenari, "incloent i dissenyada per fomentar la reconciliació". Tot i això, la ministra principal nord-irlandesa, Arlene Foster, ha rebutjat participar en els actes.
Són vestigis de dècades de violència i accions armades de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA), molt actiu des de la dècada de 1960 per reivindicar la secessió d'Irlanda del Nord. L'IRA va deixar les armes gràcies a un acord de pau signat el 1998 que va permetre crear institucions polítiques autònomes a Belfast.
