Actualitzat 25/8/2014 12:12:22 +00:00 CET

Foley va demanar a la seva família que es mantingués "forta" i tingués fe

MADRID, 25 ago. (EUROPA PRESS) -

James Foley, el periodista estatunidenc executat per Estat Islàmic la setmana passada, va enviar una carta a la seva família el mes de juny passat a través d'un altre ostatge al qual anaven a alliberar els seus captors en les quals els demanava que es mantinguessin forts i tinguessin fe.

'Free James Foley', la campanya per la liberalització del periodista, ha publicat en la seva pàgina de Facebook i també en la seva web la carta que Foley va fer arribar a la seva família a través d'un altre ostatge, qui se la va dictar a la mare de memòria després de ser alliberat al juny.

En ella, els deia: "reso perquè us mantingueu forts i cregueu". "Realment sento que puc tocar-vos fins i tot en aquesta foscor quan reso", els explicava, donant-los les gràcies per les oracions que sabia que els seus familiars estaven fent per ell.

El periodista narrava com els records dels "bons moments en família" li ajudaven a superar la seva situació. "Els somnis amb la família i els amics em porten lluny i la felicitat omple el meu cor", escrivia Foley.

Passejos amb els seus pares o jocs amb els seus germans eren alguns dels records que Foley cita en la carta. "Si queda alguna cosa de diners en el meu compte vull que sigui per a Michael i Matthew", deia.

Al seu germà John li agraeix la seva rebuda quan va anar a visitar-lo a Alemanya i a un altre dels seus germans, Mark, se l'imagina "fent surf de neu i de càmping". A la seva germana Katie, "la més forta i la millor", li assegura que està resant per poder anar al seu casament.

Foley també recorda la seva àvia, a qui li demana que es prengui les seves medecines, doni passejos i segueixi ballant. "Espero prendre 'margarites' amb tu quan torni a casa", li prometia a la seva àvia.

DIA A DIA

La carta també descriu el dia a dia de Foley en la cel·la que compartia amb 18 persones més. El periodista explicava a la seva família que tant ell com els altres presos tenien "converses sense final", s'impartien classes i jugaven a les dames i a escacs amb trossos que trobaven a la presó. "Els jocs i ensenyar-nos uns a altres ens ajuda que el temps passi", assegurava Foley.

El periodista estatunidenc també mostrava l'alegria quan un d'ells era alliberat, però reconeixia que desitjava la seva pròpia llibertat. "Tractem d'animar-nos mútuament i compartir la fortalesa", afegia. La resta de detinguts "han estat d'una gran ajuda", reconeixia.