MADRID, 1 oct. (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia de Bolívia ha comunicat aquest dimecres que l'Organització Internacional de Policia Criminal (Interpol) ha rebutjat actuar contra l'expresident Evo Morales (2006-2019), actualment a l'Argentina, perquè el delicte de sedició del qual se l'acusa és de caràcter polític.
"Quan s'incorpora la figura de la sedició, la Interpol interpreta que aquest delicte és d'ordre polític, i ens ha fet saber que no podran tirar endavant la detenció", ha explicat el fiscal general de Bolívia, Juan Lanchipa.
El fiscal ha afegit que la Interpol considera la sedició un delicte de caràcter polític i, per tant, mentre això no canviï, no podrà emetre el 'segell vermell' que pretenia el govern de Jeanine Áñez, ha informat el diari 'La Razón'.
El 'segell vermell' de la Interpol autoritza qualsevol cos policial del món a arrestar de manera provisional una persona, en espera que sigui extradida o entregada a la justícia del país on s'ha produït la detenció.
Es tracta de la segona vegada que la Interpol rebutja la petició del govern de Jeanine Áñez, que també ha acusat Morales de delictes de terrorisme, entre d'altres, arran d'una conversa telefònica en què suposadament se sent l'expresident fer una crida a continuar amb les mobilitzacions, després de les fallides eleccions del 20 de novembre.
Lanchipa ha hagut de comparèixer aquest dimecres als mitjans per explicar la situació, després que el ministre de Justícia, Álvaro Coimbra, critiqués la Fiscalia per una suposada negligència en les gestions per extradir Morales.
"Nosaltres, quan se'ns ha sol·licitat, en aquest cas com en qualsevol altre, s'envia la transcripció dels delictes pels quals una persona és requerida i sol·licitada a través de la Interpol; en aquesta transcripció no es pot suprimir cap delicte", ha afegit el fiscal.
Morales va dimitir i es va exiliar, primer a Mèxic i després a l'Argentina, després del suposat frau electoral que l'oposició va denunciar i de les pressions de l'Organització d'Estats Americans (OEA), que va desencadenar en una onada d'aldarulls que es va saldar amb més de 30 morts entre partidaris i detractors, i també amb les forces de seguretat.
Els partits van acordar repetir les eleccions el 3 de maig però es van haver d'ajornar per la pandèmia del coronavirus, i després es van fixar el 6 de setembre però es van tornar a posposar.
El passat 16 de setembre, la Fiscalia de Bolívia va citar Morales perquè declarés per sedició i terrorisme. No obstant això, l'expresident va argumentar que, a causa del seu estatus d'antic cap de l'Estat, només pot ser processat mitjançant un judici de responsabilitat, si bé és cert que aquestes denúncies s'han tramitat per la via ordinària.
