Despeses de desmantellament i conflictes territorials amenacen una de les principals fonts de riquesa del Regne Unit
LONDRES, 14 set. (Reuters/EP) -
Escòcia té intenció de demanar al Regne Unit que contribueixi a finançar l'eliminació de 300 velles plataformes petrolieres i els oleoductes del mar del Nord tot i que triomfi el 'Sí' en el referèndum d'independència i, arribat aquest cas, aconsegueixi quedar-se amb la majoria de beneficis procedents del cru.
Es tracta d'un escenari que, segons els experts, planteja enormes complicacions des d'un punt de vista burocràtic, per no esmentar l'immens cost econòmic. Per exemple: s'estima que una Escòcia independent guanyaria uns 50.000 milions de dòlars anuals (38.000 milions d'euros) pel cru del mar del nord, però l'eliminació de les infraestructures inutilitzables ascendiria a 60.000 milions d'euros (46.000 milions d'euros).
Fonts del Govern escocès consideren, tot i això, que Londres ha contret un deute històric. "A preus d'avui, els successius governs britànics han acumulat, en conceptes d'impostos per gas i cru, uns 300.000 milions de lliures (376.000 milions d'euros). És just, per tant, que el Govern escocès sol·liciti una contribució raonable per costejar la comissió del mar del Nord", ha explicat un portaveu.
De moment, el Tresor britànic no ha respost de manera oficial però sí ha volgut recordar l'existència d'un informe que apunta que els ciutadans d'una Escòcia independent haurien d'aportar més de 3.800 lliures per persona per finançar el desmantellament: deu vegades més alt que el cost que suposaria al total de ciutadans comptant els del Regne Unit.
Tot això sense esmentar la disputa legal que derivaria d'aquesta iniciativa. "Hi hauria un conflicte, amb tota seguretat. Els riscos són massa grans", segons l'advocat Andrew Moorfield, de Scotiabank, un dels més importants prestamistes de la indústria petroliera del mar del Nord.
De la mateixa opinió és el director de la consultora especialitzada en desmantellaments d'infraestructura Strategic Decom, Richard Heard, qui ressalta la urgència de la qüestió. "És un tema que ha d'ocupar la llista de prioritats a resoldre en el cas que triomfi el 'sí'", ha declarat.
CONFLICTE TERRITORIAL
A això cal sumar la possibilitat que qualsevol inversió futura al mar del nord podria perillar donades les disputes sobre límits marítims que emergirien en el cas que Escòcia aprovés la seva independència.
"El millor escenari possible seria que els dos governs resolguessin aquesta disputa amb rapidesa, però em temo que la qüestió fronterera serà usada com un arma de negociació", va estimar l'advocada Judith Aldersey-Williams.
Les companyies que operen al mar del nord han avisat que esperen que sigui quin sigui el resultat no pertorbi massa la calma. "Ens enfrontem a un desafiament", ha apuntat aquesta setmana el conseller delegat de BP, Bob Dudley. "Tant l'extracció de cru com el desmantellament d'infraestructures necessiten de suport fiscal, i qualsevol inversió a llarg termini requereix d'un ambient estable i sense incerteses".
La declaració més rotunda sobre el referèndum va procedir del conseller delegat de la petroliera Shell, Ben van Beurden, qui va demanar als escocesos que segueixin al Regne Unit perquè, a llarg termini, conforme la infraestructura segueixi deteriorant-se i baixi la productivitat, els costos apujaran i els beneficis baixaran.
