Tres anys de guerra deixen 8,6 milions de persones a la vora de la fam i un sistema de salut incapaç de cobrir les necessitats
La falta d'accés humanitari llastra l'ajuda que requereixen més de 22 milions de iemenites
MADRID, 25 març (EUROPA PRESS) -
Tres anys de guerra civil han convertit el Iemen en la major crisi humanitària actual, si bé la situació prèvia del país, un dels més pobres del món, ha tingut també alguna cosa a veure. Malgrat això, el conflicte i les greus necessitats humanitàries a les quals s'enfronten els iemenites no semblen d'estar en el radar ni dels mitjans de comunicació ni de la comunitat internacional, com denuncien repetidament les ONG.
Les xifres al Iemen són aclaparants. En un país d'uns 27 milions d'habitants l'ONU estima que uns 22,2 milions de persones necessiten algun tipus d'ajuda o protecció, inclosos 11,3 milions pels quals la necessitat d'ajuda és vital. A més, hi ha 8,4 milions de persones en greu situació alimentària i a la vora de la fam, un 24 per cent més que a l'abril de 2017.
Malgrat aquestes dades, l'ajuda no flueix cap al país. En bona mesura, el bloqueig imposat per la coalició militar que lidera l'Aràbia Saudita i que recolza al Govern iemenita limita l'entrada de menjar, medicines i altres béns bàsics al país, però la falta de fons és un altre problema real. Per 2018 s'han sol·licitat gairebé 3.000 milions de dòlars però ara com ara solament s'ha rebut el 5 per cent d'aquests fons.
"Estem tots frustrats", reconeix el director de l'oficina del Comitè Internacional de la Creu Vermella (CICR) a Adèn, Carlos Batalles, denunciant que encara que els mitjans no parlin del Iemen diàriament, la gent segueix morint pel conflicte. "La situació de violència segueix igual, tots els dies hi ha gent que mor en atacs a Adèn, l'hospital que tenim a la ciutat rep ferits de guerra i els hospitals de la resta del país igual", explica a Europa Press en una entrevista telefònica.
No obstant això, subratlla, "l'ajuda humanitària no pot solucionar el problema que hi ha aquí i la part política, que són els únics que podrien ajudar, no es mou". "Es necessita una solució política i no humanitària", recalca, però de moment "no és un conflicte que sigui molt visible".
"HI HA MASSA NENS FAMOLENCS"
Les perspectives per 2018 no són gens esperançadores. Segons les previsions, existeix un risc real que es declari la fam. No obstant això, s'arribi o no a aquest punt, denuncia el cap de la missió de Metges Sense Fronteres (MSF) al país, Joao Martins, "massa nens iemenites estan famolencs i estan sofrint directament l'impacte de la guerra".
"Amb l'escalada del conflicte, i la consegüent falta d'accés a aliments, la inseguretat alimentària també ha augmentat", explica, indicant que els equips de MSF han constatat a les seves zones d'actuació "creixents taxes de desnutrició per sobre del nivell considerat d'emergència".
Una altra de les conseqüències del conflicte que enfronta el Govern iemenita reconegut internacionalment amb els rebels houthis, recolzats per Iran, i de què se n'han aprofitat organitzacions terroristes com a Al-Qaeda, ha estat el col·lapse del sistema de salut del país. "Els civils, el personal mèdic i les instal·lacions sanitàries han estat atacats de forma continuada", denuncia Martins, l'organització de la qual ha vist destruïdes quatre de les estructures que recolzava des de 2015.
"Pacients i personal sanitari han estat assassinats dins d'instal·lacions sanitàries. Metges i infermers han estat disparats en el seu camí a la feina, detinguts, assetjats i amenaçats", afegeix el responsable de MSF en una entrevista amb Europa Press.
A això se li suma el fet que "milers de treballadors sanitaris no han rebut els seus salaris des de fa més d'un any" malgrat la qual cosa, alguns segueixen treballant, precisa Martins, advertint que "sense personal, les instal·lacions sanitàries han tancat i l'atenció que se segueix oferint és de baixa qualitat".
ATENCIÓ SANITÀRIA PRIORITÀRIA
Per això, segons explica Batalles, per al CICR l'atenció en matèria de salut és prioritària i estan duent a terme activitats que no solen realitzar en altres països, com recolzar a hospitals i centres de salut, entre altres coses oferint "incentius" al seu personal perquè puguin seguir treballant, a més de subministrar material mèdic per a diàlisi o bolígrafs d'insulina.
La situació és tal, il·lustra el responsable del CICR, que ara com ara "un càncer és una sentència de mort" ja que no és possible rebre quimioteràpia o radioteràpia i la falta de medicines fa que "si tens un infart el més segur és que et moris".
En aquestes circumstàncies, subratlla al seu torn el responsable de MSF, "les necessitats són massives i creixents, no solament per als ferits de guerra, sinó també per a les poblacions més vulnerables" com els nens menors de 5 anys, les embarassades, els malalts crònics o els dos milions de desplaçats que s'estima que hi ha al país.
El Iemen va viure el 2017 el major brot de còlera fins avui i encara que els casos han remès, "preveiem que amb l'estació de pluges els casos tornin a augmentar i moltes més persones es vegin afectades", reconeix Martins. L'única cosa positiva, puntualitza Batalles, és que "ara no ens enxampa per sorpresa i estem més preparats i tenim més mitjans per a la prevenció".
FALTA D'AIGUA
Un dels factors que van agreujar l'epidèmia de còlera al país va ser la falta d'aigua i el mal funcionament, quan no total absència, de sistemes d'aigua i sanejament i de recollida d'escombraries. Es calcula que més de 15 milions de iemenites no tenen accés a aigua potable i el 90 per cent de la població depèn de l'aigua que els arriba en camions cisterna. "És un cercle viciós", incideix el responsable del CICR.
El bloqueig ha provocat una falta de combustible la qual cosa no solament impedeix la circulació de vehicles sinó que "les bombes d'aigua i els sistemes de reciclatge no funcionen", igual que tampoc funcionen els generadors als hospitals, amb les conseqüències que això comporta.
Segons un estudi de dos professors de la Universitat de Wuhan (la Xina) per a l'ONG CARE, les ciutats del Iemen han perdut més de la meitat de la seva electricitat amb el conflicte i 12 de les 21 províncies del país han perdut més del 70 per cent de la llum en comparació d'abans del conflicte, arribant en alguns casos fins al 95 per cent.
"La guerra al Iemen literalment ha apagat la llum a bona part de la població. Això demostra el dany que ha provocat en la infraestructura i l'economia i la lluita que és per als iemenites el sobreviure", ressalta el director adjunt de CARE al Iemen, Jolien Veldwijk.
PROBLEMES D'ACCÉS HUMANITARI
En el seu informe sobre crisis alimentàries publicat el dijous, les agències de l'ONU han advertit que el Iemen, que ja és el país més colpejat pel gana amb 17 milions de persones necessitades d'ajuda urgent, seguirà sent-ho i fins i tot podria empitjorar a causa, entre altres coses, de l'accés restringit per a les organitzacions humanitàries.
"MSF i les altres organitzacions humanitàries ens enfrontem a diversos obstacles a l'hora de treballar al Iemen i la falta d'accés humanitari és el més alarmant", reconeix Martins. "Totes les parts en el conflicte han de respectar l'espai humanitari, permetre l'accés sense restriccions als necessitats i posar fi a les demores i obstruccions a la provisió d'ajuda", reclama.
"Fa falta més ajuda de forma desesperada en tot el Iemen però no obstant això hi ha una falta d'organitzacions humanitàries treballant directament amb les comunitats que tenen les majors necessitats", reconeix el responsable de MSF.
