Europa Press/Contacto/Camilo Freedman - Arxiu
MADRID 25 des. (EUROPA PRESS) -
El Centre Nacional Electoral (CNE) d'Hondures ha declarat aquest dimecres Nasry Asfura, candidat del Partido Nacional, guanyador de les eleccions presidencials del 30 de novembre, en un clima de tensió per les denúncies de frau d'altres aspirants.
"Per voluntat majoritària del poble hondureny, expressada de forma sobirana ean les urnes, el ple de consellers del CNE, declara electe com a president constitucional de la República d'Hondures, pel període de quatre anys, que s'inicia el 27 de gener de l'any 2026 i finalitza el 27 de gener de l'any 2030 al ciutadà: Nasry Juan Asfura Zablah", diu una declaració del CNE.
L'aspirant recolzat pel president nord-americà, Donald Trump, ha recaptat 1.479.748 vots "vàlids", segons recull en la seva nota l'ens electoral després d'un escrutini del 97,86 per cent.
El CNE ha precisat que hi ha "18.820 actes divulgades correctament i 333 de moment amb inconsistències".
Malgrat això, "els procediments d'impugnació o revisió no han de ni impedir la proclamació de resultats (...), ni convertir-se en excusa de reobrir o repetir el procés, el nivell electiu presidencial del qual compta amb comprovada impossibilitat matemàtica de revertir el resultat".
Així, els resultats "que llança el sistema" donen la victòria a Asfura, amb un 40,27 per cent dels vots, per davant de Nasralla, que obté un 39,53 per cent i de la candidata de Libre, Rixi Montcada, que té un 19,19 per cent.
El document, que recull els noms dels 20 diputats electes del Parlament, ha estat signat per la secretària i tres consellers de l'ens electoral, inclosa la seva presidenta, Ana Paola Hall, que ha assegurat en el seu compte de la xarxa social X que "ningú en el CNE tria el president o presidenta de la República, és el poble qui decideix i el CNE simplement es limita a certificar-ho".
Hall ha afegit que la "certificació que conté la declaratòria d'eleccions generals nivell presidencial va estar a punt de ser ostatge polític; però, amb fermesa hem defensat i seguim defensant que la declaratòria no pertany a la voluntat de cap conseller o consellera, ni de cap partit polític, només respon a la veritat dels resultats que reflecteixen la voluntat del poble hondureny".
El document no té, però, la signatura de Marlon Ochoa, conseller del CNE per part de la formació oficialista Libre, qui ha acusat Hall i Cossette López --representant en el CNE pel Partido Nacional-- d' "imposar des d'una ambaixada la declaratòria final d'elecció presidencial sense haver conclòs el recompte de vots i sense, si més no, haver resolt les denúncies i demandes de recompte".
"Clar que entenc els Estats Units i les elits aliades del crim organitzat, volen un president que respongui als seus interessos. No importa que sorgeixi d'un cop d'estat electoral", ha afirmat en el seu compte a X, un dia després de denunciar aquests fets davant de la Fiscalia del país.
Després de la publicació del text, Asfura ha agraït en el seu compte a X "la gran tasca realitzada per les conselleres i tot l'equip que va dur a terme el desenvolupament de les eleccions" i ha assegurat que està "preparat per governar".
Per la seva banda, Nasralla ha afirmat davant de la cadena de televisió hondurenya HCH que la declaració presidencial "és il·legal". "No sé com la donaran i desconec, qui l'està donant? Jo no (l') accepto i vaig publicar un parell d'exemples a les xarxes (socials) de les formes en què les actes van ser violades", i ha afegit que "hi havia un algorisme on sempre se li posava la xifra més alta al Partido Nacional".
24 DIES DESPRÉS
La declaració d'Asfura com a president electe d'Hondures arriba 24 dies després de celebrar-se els comicis i després de produir-se diverses interrupcions en l'escrutini.
En aquest context, l'Organització d'Estats Americans (OEA) ha difós un comunicat en què afirma que "pren nota de la declaració de resultats" del CNE mentre "segueix d'a prop els esdeveniments a Hondures".
El secretari general de l'OEA, Alberto Ramdin, ha afirmat en la mateixa nota que és "conscient de les dificultats experimentades durant el procés electoral, reconeix la feina realitzada per les institucions hondurenyes i lamenta que encara no s'hagi completat el recompte total dels vots emesos per la ciutadania".
Amb tot, s'ha mostrat obert a col·laborar amb les autoritats hondurenyes per "recolzar una transferència de poder pacífica i conforme a la llei, en el millor interès del poble hondureny" i ha indicat que la Missió d'Observació Electoral de l'OEA continua desplegada al país centreamericà, "realitzant la seva tasca de manera professional i independent (...) i emetrà en els propers dies un informe amb les seves troballes i recomanacions".
La Missió, que també ha emès un comunicat després de la difusió de resultats del CNE, ha incidit que el text ha estat adoptat per "un cos col·legiat constitucionalment mandatat per a això", ha assegurat que "no ha identificat elements fraudulents determinants" durant el procés electoral i ha considerat que "els resultats declarats reflecteixen la voluntat expressada per la ciutadania en les urnes comptabilitzades".
Malgrat això, ha advertit que els resultats oficials arriben "en un context poselectoral d'extrema polarització i complexitat, que ha impedit que les autoritats electorals puguin treballar amb la tranquil·litat i autonomia que és pròpia d'una democràcia, afectant fins i tot la seva integritat personal i la de les seves famílies".
"Es van observar demores en la gestió del material replegat i limitacions en la implementació de solucions tecnològiques per al processament dels resultats. Si bé aquestes deficiències van afectar l'oportunitat i claredat de la informació oficial, la Missió va constatar que no van comprometre la integritat de l'elecció", i ha lamentat que "la circulació de desinformació en aquest context va generar incertesa en la població, situació que es va veure agreujada per l'absència de comunicacions institucionals oportunes per part del CNE".
Així, afirma que és "conscient que hi ha actors que han manifestat desacords amb el procés electoral i amb el seu desenllaç", per la qual cosa ha demanat "acabar" amb el recompte restant i "canalitzar per la via jurídica corresponent" les impugnacions existents.
